Vadegust
Aperitius de somni: Carpaccio d’ou de reig

Som en temps de bolets i un dels bolets que fa venir més salivera als amants de la bona taula és l’ou de reig (Amanita caesarea). Potser no és molt conegut a nivell popular, però és un d’aquells que està en boca de tots els gastrònoms. És un bolet singular, i el seu millor moment és quan encara no ha fet del tot la seva eclosió. És aleshores quan presenta l’aspecte en forma d’ou, amb el que serà el barret, de color marronós, enganxat amb el peu de color blanc, sense que s’hagi format la tija. Cal dir que trobar-lo en aquest estat no és gens fàcil. És un bolet reservat a boletaires experts. Quan ja ha fet el seu desenvolupament,aquest bolet perd moltes de les propietats que el fan diferencial i molt preuat. D’aromes suaus però fragants, presenta una carn tendra i de textura ferma molt agradable d’assaborir.

És un bolet d’ampli recorregut a la cuina, però la millor manera de gaudir-lo és cru i sense disfressar-lo massa, ja que el seu conjunt gustatiu ja té prou personalitat. Per tant, una manera molt interessant de menjar-lo és preparar-lo com a carpaccio. En primer lloc, netejarem bé els bolets. Hi ha molta literatura sobre si els bolets s’han de netejar amb aigua o no. Jo sóc partidari de netejar-los sense aigua, amb l’ajuda d’un pinzell i/o d’un drap, que pot estar humit. Un cop nets caldrà laminar-los. El gruix en que s’han de laminar tampoc és tema de consens i cadascú té les seves preferències. Les làmines d’un parell de mil·límetres resulten molt adients. Per aconseguir unes làmines perfectes ens haurem d’ajuda d’una bona mandolina. Cal evitar els aparells de tallar embotits, ja que aquests poden alterar o fer malbé els bolets.

Un ou de reig | Viquipèdia

Un cop es tenen les làmines del gruix preferit es disposen en un plat cobrint tota la seva superfície. El contrast de color entre la carn i el barret del bolet fa que les làmines siguin molt estètiques un cop disposades al plat. A continuació toca amanir el carpaccio. El més puristes, a part dels que se’l mengen al natural, només l’amaneixen amb sal, pebre (poc) i un bon raig d’oli d’oliva extra verge. També hi ha qui l’amaneix amb una vinagreta clàssica feta a partir de barrejar 1 part de vinagre per cada 3 d’oli d’oliva, sal i pebre. Afegir ingredients de gustos intensos als amaniments -com mostassa o herbes aromàtiques- el que fan és fer perdre protagonisme al conjunt gustatiu del bolet.

Hi ha qui també a sobre del carpaccio del bolet hi ratlla coses, com foie gras o formatge parmesà. La combinació pot resultar deliciosa, però una altra vegada, com en el cas dels amaniments molt potents, li roba protagonisme a l’ou de reig.

Més aperitius

Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:

La Gilda: verda, salada i una mica picant

Musclos en escabetx sobre xip de patata

Crema de salmó fumat

Les caixetes de mar

La morralla

Rosta de ventresca de porc

Les escopinyes

El ventre de porc

Eriçons de mar

Les ametlles salades

Gambes amb maonesa de gamba

Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet

Escopinyes al vapor de vi blanc

Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats

Pells de patata fregides

Cacauets fregits amb mel i salats després

Hummus amb bastonets de pastanaga

Pebrots cherry farcits de crema de formatge

Llardons de pagès de la Garrotxa

Edamame

Fuet

Bombons crocants de foie gras

Llagostins de Sant Carles de la Ràpita

Torrada de pa amb tòfona fresca

Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel

Xips de carxofes fets al forn

Xips de verdures

Broquetes de taronja i pernil d’ànec

Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà

Fingers de formatge arrebossats

La botifarra d’ou tradicional

Torradeta de daus de tomàquet i sardina fumada

Pop a la gallega

Cacauets torrats i arrebossats de wasabi

Musclos tigre

Escopinyes al vi escumós

Guacamole

Bígars o caragolins de mar

Tramussos o llobins

Cors de carxofa en conserva

Ventresca de bonítol en conserva

Olives arbequines

Dàtils amb bacó

Canyuts del Delta de l’Ebre

Seitons fregits

Paté de Campagne

Philopizzes

Mini-bikinis trufats

Pinxo d’ou de guatlla amb sobrassada

Tellerines amb all i julivert

Llagostins en panko al curri

Gambes amb allada

Sèpia saltejada amb rossinyols

Sardines marinades

Cloïsses a la marinera

Rossinyols saltejats amb all i julivert

Nècores

Ous de guatlla farcits i arrebossats

Figues amb anxoves i perles d’oli

Farcellets cruixents de botifarra negra

Braves de moniato

“Chocos” a l’andalusa

Ortigues de mar

Cargols punxents

Petxines variades

Xistorra a la sidra

Torradetes de tàrtar de llonganissa curada

Salmó marinat a l’estil Manel Sales

Sashimi

Cotnes de porc

Tartaletes de pesto i tomàquet sec

Falàfels

Ostres arrebossades acompanyades de maionesa d’ostres

Cruixent de festucs

Farcellets de remolatxa i guacamole

Anelles de ceba arrebossades

Pastanagues baby glacejades amb mel

Carn freda de llengua de vedella

Caragolins de mar

Mini torrada de remenat de ceps

Copa de foie gras amb poma i festucs

Carxofes baby arrebossades

Rillettes d’ànec

Muhammara

Coca d’anguila fumada

Musclos bouchot a la provençal

Bunyols de bacallà

Cruixents d’alga nori

Cruixent d’alvocat

Bacallà a l’ajoarriero

Ronyons de conill saltejats amb vi ranci

Bunyols de formatge

Rodelles de carbassó farcides de brandada de bacallà

Galtes de rap en adob

Farcellets d’espàrrecs verds amb cansalada viada

Amanida russa

Cebiche peruà de corball

Gamba cristall a l’andalusa

Pebrots de Padrón

Saltejat de ceps amb gambes

Verat marinat

Cullera d’anxoves de l’Escala amb mató

Roll de salmó fumat, alvocat i tomàquet sec

Samosses de pollastre i verdures

Tzatziki

Seitons en vinagre

Cogombre farcit de mousse escalivat

Carbassa fregida

Xampinyons a l’allet

Macarons de xocolata i foie gras

Carn de perol amanida

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Boletaire gironí. a octubre 08, 2023 | 09:57
    Boletaire gironí. octubre 08, 2023 | 09:57
    El algunes contrades gironines és (o poser hem de dir era?) conegudissim. Cert que li calen un terreny i unes condicions molt precises; una pista: creix en llocs on també ceixen els arboços. Li calen unes condicions de temperatura i humitat estrictes i cada any només en surt una florada- aixó els anys que en surten. El canvi climàtic l'està abocant -com tantes altres coses- a la desaparició.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa