La llonganissa curada, tal i com s’elabora habitualment a Catalunya, és un dels millors embotits que existeixen. A diferència d’altres indrets, s’elabora amb les carns magres més nobles del porc, que es barregen amb cansalada i, un cop s’han picat conjuntament s’amaneix amb sal i pebre negre. Tant el tipus de carn, com la proporció de cansalada, de sal i de pebre depenen de cada elaborador i sovint són els secrets més ben guardats de l’obrador. Un cop està feta la barreja de tot plegat, s’emboteix en el budell gruixut o cular del porc, que en determinarà la llargada i el calibre. Quan ja està embotida la barreja de carns i cansalada amanida es deixa madurar en assecadors amb temperatura i humitat controlades. Tradicionalment es penjaven del sostre del rebost de les cases de pagès. El temps mínim de maduració és de 45 dies, però en funció de la mida de les peces, aquests temps pot durar fins a 5 mesos o més.
El més habitual és menjar-la tallada a rodelles i acompanyada de pa amb tomàquet, però també dona joc per fer-la servir d’ingredient en plats certament innovadors, com el que ara explicarem, que és menjar-la preparada com un tàrtar.
En primer lloc li traurem la pell, que surt fàcilment, i tallarem la llonganissa a rodelles de 3-4 mm. i després a dauets, que haurien de ser d’aproximadament de 3-4 mm de costat. Un cop tenim els dauets de llonganissa els reservem i, en un bol, comencem a preparar la salsa per amanir-la. Agafarem una xalota i la picarem el més petit possible i la posarem al bol. Hi afegirem una cullerada de mostassa a l’antiga i un rovell d’ou. Ho barrejarem tot amb l’ajuda d’unes varetes i ho emulsionarem afegint oli d’oliva extra verge, fins a obtenir una espècie de maionesa. No cal salpebrar perquè la llonganissa ja està amanida. Quan ja tinguem la textura desitjada, hi afegirem els dauets de llonganissa i ho barrejarem tot plegat per tal que aquests s’impregnin bé de la salsa, i ho deixem reposar a la nevera unes quantes hores.
Mentre el tàrtar reposa a la nevera, agafem una baguette de pa -sobretot que sigui de qualitat., la tallem a llesques d’1 cm. que disposarem a sobre d’una placa de forn i ho posarem a torrar dins del forn durant aproximadament uns 20 minuts a 170 graus. Com que cada forn és un món, cal estar atents a aquest procés per tal de que les llesques adquireixin una deliciosa textura cruixent i un bonic color torrat, evitant que es cremin.
Un cop tenim les torrades, les cobrim de tàrtar de llonganissa i posem unes perles d’oli d’oliva com a decoració, i ja les podem servir.
Més aperitius
Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:
La Gilda: verda, salada i una mica picant
Musclos en escabetx sobre xip de patata
La morralla
Rosta de ventresca de porc
El ventre de porc
Eriçons de mar
Les ametlles salades
Gambes amb maonesa de gamba
Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet
Escopinyes al vapor de vi blanc
Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats
Pells de patata fregides
Cacauets fregits amb mel i salats després
Hummus amb bastonets de pastanaga
Pebrots cherry farcits de crema de formatge
Llardons de pagès de la Garrotxa
Llagostins de Sant Carles de la Ràpita
Torrada de pa amb tòfona fresca
Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel
Broquetes de taronja i pernil d’ànec
Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà
Fingers de formatge arrebossats
Torradeta de daus de tomàquet i sardina fumada
Cacauets torrats i arrebossats de wasabi
Ventresca de bonítol en conserva
Pinxo d’ou de guatlla amb sobrassada
Sèpia saltejada amb rossinyols
Rossinyols saltejats amb all i julivert
Ous de guatlla farcits i arrebossats
Figues amb anxoves i perles d’oli
