El festuc o pistatxo és un fruit sec que va arribar a casa nostra procedent de l’Orient Mitjà, on antigament havia estat una menja de reis. Els més preuats són els que provenen de l’Iran. Avui, a banda de l’Orient Mitjà, és un cultiu que s’ha adoptat en moltes parts del món, principalment als Estats Units, Mèxic, l’Índia i també en països de la ribera mediterrània.
Els festucs es poden consumir tot sols, com tots els fruits secs, però també s’ha convertit en l’ingredient principal d’un bon grapat de receptes. Avui us presentem un aperitiu fet a base de festucs que, si bé no és excessivament difícil de preparar, sí que requereix l’ús d’un ingredient gens habitual a les cuines domèstiques però molt emprat a la cuina professional: la maltodrextina.
La maltodextrina és una barreja de polímers de glucosa que apareixen com a resultat de la hidròlisi del midó. Normalment es presenta comercialment com una pols blanca formada per una barreja de diversos oligòmers de glucosa. Aquest polisacàrid es fa servir com un sucre artificial i també com espessidor. Es pot trobar en botigues especialitzades en ingredients de cuina professional, o per internet.
Per fer els cruixents de festucs ens caldran, doncs, festucs crus i pelats. I també 18 gr. de maltodextrina per cada 100 grams de festucs, sal i 15 ml d’aigua per cada 100 grams de festucs. En primer lloc posarem els festucs al vas d’un braç mecànic, o bé d’un robot de cuina, i els triturarem lleugerament. A continuació, posarem els festucs triturats en un bol on hi afegirem també la resta d’ingredients, i ho barrejarem tot amb les mans. Aquest procés deixa les mans enganxoses fruit de la barreja de la maltodextrina amb l’aigua.
El resultat final ha de ser una massa enganxosa. Un cop ja tenim aquest massa preparada, l’estendrem a sobre d’una paper de forn i la taparem amb un altre paper de forn. Amb l’ajuda d’un rodet estirarem la massa fins que ens quedi una làmina molt fina, d’1 mm. de gruix. Retirem el paper de forn superior i amb l’ajuda d’un tallapastes els tallem amb la forma que els vulguem presentar -rodons, quadrats, en forma d’estel, etc-. Retirem la massa sobrant i disposem els futurs cruixents de festucs en una plata de forn coberta amb paper de forn. Tapem amb un altre paper de forn i ho posem al forn, que tindrem preescalfat amb foc a dalt i a baix, a una temperatura de 60ºC durant 2 hores. Passat aquest temps ja tenim els nostres cruixents de festucs.
Es poden servir directament, com si fossin unes galetes de festuc, però també es poden fer servir com a base de canapès, per exemple col·locant a sobre un tàrtar de tonyina vermella. Una elaboració que queda suprema és fer un entrepà de cruixent de festuc amb foie gras mi cuit.
Més aperitius
Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:
La Gilda: verda, salada i una mica picant
Musclos en escabetx sobre xip de patata
Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet
Escopinyes al vapor de vi blanc
Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats
Cacauets fregits amb mel i salats després
Hummus amb bastonets de pastanaga
Pebrots cherry farcits de crema de formatge
Llardons de pagès de la Garrotxa
Llagostins de Sant Carles de la Ràpita
Torrada de pa amb tòfona fresca
Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel
Broquetes de taronja i pernil d’ànec
Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà
Fingers de formatge arrebossats
Torradeta de daus de tomàquet i sardina fumada
Cacauets torrats i arrebossats de wasabi
Ventresca de bonítol en conserva
Pinxo d’ou de guatlla amb sobrassada
Sèpia saltejada amb rossinyols
Rossinyols saltejats amb all i julivert
Ous de guatlla farcits i arrebossats
Figues amb anxoves i perles d’oli
Farcellets cruixents de botifarra negra
Torradetes de tàrtar de llonganissa curada
Salmó marinat a l’estil Manel Sales
