Els caragolins de mar -també coneguts com a bígars- són uns mol·luscs gasteròpodes de mida petita -fan entre 2 i 4 cm- i color fosc -entre gris i negre, amb vetes verdoses-. Viuen enganxats a les roques de prop de la costa i s’alimenten exclusivament d’algues. Com ja succeeix en altres espècies de cargols marins, la part carnosa que es troba a l’interior està protegida amb una tapa dura que els serveix per retenir l’aigua del mar en el seu interior quan la marea és baixa i queden fora de l’aigua.
Si es preparen bé són deliciosos, molt saludables -són baixos en grasses i sucres i rics en àcids grassos, vitamines i minerals- i ideals per menjar-los com aperitiu, ja que, donada la seva mida i que abans d’extreure la carn, cal treure la tapa, són força entretinguts de menjar.
Tot i que n’hi ha de congelats, aquesta mena de mol·luscs són molt millors si els comprem frescos. Un cop ja disposem d’uns caragolins de mar ben frescos, cal rentar-los bé: primer a raig d’aixeta i després deixant-los reposar en un bol amb abundant aigua i sal. Mentre els tenim en remull, preparem en una olla una salmorra amb una proporció de 70 gr. de sal per litre d’aigua. Hi afegim tantes fulles de llorer com litres d’aigua, exprimim una llimona i un cop exprimida la tirem dins de l’olla, hi afegim uns grans de pebre negre, un raig d’un bon vi blanc i deixem que arranqui el bull, moment en el qual hi afegirem els caragolins i els deixarem bullir al voltant d’uns 5 minuts.

Passat aquest temps, s’escorren i ja es poden col·locar en una safata de servei on els cobrirem amb un drap de cuina per servir-los calentons, ja que són més gustosos que no pas quan es mengen freds. Per gaudir-los només cal que amb l’ajuda d’un escuradents o qualsevol altre utensili similar s’extregui primer la tapa, que és dura i no comestible, i posteriorment la carn, que la podem menjar tal qual o bé la podem acompanyar d’una salsa, com per exemple una vinagreta, un all i oli negat, amb o sense julivert, etc.
Els vermuts més clàssics els acompanyen de meravella, tot i que també els podem acompanyar d’una copa de vi o escumós, blanc o rosat, el que us vingui més de gust. Si us agraden els vins de xerès, acompanyar-los d’una copa de “fino” o de “mançanilla” és una grandiosa opció.
Més aperitius
Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:
La Gilda: verda, salada i una mica picant
Musclos en escabetx sobre xip de patata
Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet
Escopinyes al vapor de vi blanc
Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats
Cacauets fregits amb mel i salats després
Hummus amb bastonets de pastanaga
Pebrots cherry farcits de crema de formatge
Llardons de pagès de la Garrotxa
Llagostins de Sant Carles de la Ràpita
Torrada de pa amb tòfona fresca
Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel
Broquetes de taronja i pernil d’ànec
Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà
Fingers de formatge arrebossats
Torradeta de daus de tomàquet i sardina fumada
Cacauets torrats i arrebossats de wasabi
Ventresca de bonítol en conserva
Pinxo d’ou de guatlla amb sobrassada
Sèpia saltejada amb rossinyols
Rossinyols saltejats amb all i julivert
Ous de guatlla farcits i arrebossats
Figues amb anxoves i perles d’oli
Farcellets cruixents de botifarra negra
Torradetes de tàrtar de llonganissa curada
Salmó marinat a l’estil Manel Sales
Tartaletes de pesto i tomàquet sec
Ostres arrebossades acompanyades de maionesa d’ostres
Farcellets de remolatxa i guacamole