Els dàtils embolicats amb bacó van ser un dels aperitius imprescindibles en tota celebració dels anys 70, 80 i 90. Sembla ser que aquest aperitiu va néixer al Palmeral d’Elx, una gran extensió de palmeres que hi ha dins d’aquesta ciutat i que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2000, on els coneixen amb el nom de Delicias de Elche. Van ser un símbol d’originalitat en un moment en que la gran majoria de la gent no estava massa acostumada a les combinacions de contrast.
La sàvia barreja de la dolçor del dàtil amb el punt salat i greixós del bacó ben fregit, conquerien els paladars d’uns comensals àvids de noves experiències. Era un aperitiu que regnava en una època on el còctel de gambes era el rei dels entrants. Amb la revolució gastronòmica que es va generar amb el canvi de segle, aquest aperitiu va pràcticament desaparèixer de les taules, però no per això deixa de ser una bona combinació que resulta molt llaminera.
Tot i que en la recepta original es fregeixen els ingredients, una manera un pèl més saludable, si és que això és possible, és preparar aquest aperitiu al forn. Per fer-lo, cal posar el forn a escalfar, fins que arribi als 200ºC. En aquesta estona, es treuen els pinyols dels dàtils. En l’època reina dels dàtils amb bacó, el pinyol se substituïa per una ametlla. Un cop desossats, i amb ametlla o sense, s’embolica cada dàtil amb una llesca molt fina de bacó i es punxa tot el conjunt amb un escuradents per tal que el bacó no es pugui separar del dàtil.
Prenem una safata de forn on hi anem disposant els dàtils embolicats amb bacó. Una vegada estan tots els dàtils col·locats, introduïm la safata al forn i ho deixem coure durant uns 10 minuts. Passat aquest temps, donem la volta als dàtils i els deixem coure un 4 o 5 minuts més, fins que quedin ben cruixents. Cal estar a l’aguait mentre es van coent per evitar que el bacó quedi massa fet o es cremi. Un cop els tenim en el punt que volem, ja només queda treure’ls del forn i disposar-los en la safata de servei.
Aquest aperitiu demana un acompanyant que tingui una bona acidesa, que ajudi a netejar i equilibrar la boca. Un vi blanc jove, afruitat i amb una acidesa esmolada, com la que dona la joventut de la darrera collita, serà una bona opció per fer aquest “revival” dels darrers anys del segle XX.
Més aperitius
Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:
La Gilda: verda, salada i una mica picant
Musclos en escabetx sobre xip de patata
La morralla
Rosta de ventresca de porc
El ventre de porc
Eriçons de mar
Les ametlles salades
Gambes amb maonesa de gamba
Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet
Escopinyes al vapor de vi blanc
Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats
Pells de patata fregides
Cacauets fregits amb mel i salats després
Hummus amb bastonets de pastanaga
Pebrots cherry farcits de crema de formatge
Llardons de pagès de la Garrotxa
Llagostins de Sant Carles de la Ràpita
Torrada de pa amb tòfona fresca
Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel
Broquetes de taronja i pernil d’ànec
Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà
Fingers de formatge arrebossats
Torradeta de daus de tomàquet i sardina fumada
Cacauets torrats i arrebossats de wasabi