Un dels plats més populars per fer l’aperitiu -i que també forma part del repertori de gairebé tots els establiments on serveixen tapes- és el pop a la gallega. Aquest plat originari de Galícia -on se l’anomena “polbo á feira”- resulta extraordinari quan està ben cuinat, i un autèntic desastre quan el pop no està ben cuinat o és un pop de mala qualitat. És més difícil del que podria semblar trobar establiments que preparin el pop a la gallega en el seu punt òptim de cocció i amanit amb pebre vermell, dolç i/o picant, oli i sal en la seva justa mesura.

Fent honor a la regió d’on és originaria aquesta recepta, hi ha moltes supersticions al voltant de com s’ha de cuinar aquest plat. El punt de partida és tenir un bon pop, com més gran millor i netejar-lo a consciència per tal d’eliminar les vísceres, la tinta, els ulls, el pic, i tota la brutícia, en especial la que queda a l’interior de les ventoses dels braços. Amb l’objectiu de trencar-ne les fibres de la seva carn i assegurar-nos que quan el bullim quedi amb una bona textura, cal colpejar-lo diverses vegades contra una superfície dura. Així ho fan les “polbeiras” gallegues, les autèntiques especialistes en cuinar aquests cefalòpodes. Si no tenim la suficient perícia per fer-ho d’aquesta manera, es pot congelar el pop com a mínim un dia.

Un cop estovat o descongelat, cal bullir el pop en un recipient on hi càpiga folgadament cobert d’aigua. Per fer-ho, posarem un recipient amb l’aigua al foc. Si voleu fer-ho a la manera tradicional, cal fer servir com a recipient un perol de coure. Quan arranqui el bull, introduirem el pop. Passats uns quants segons, traurem el pop i deixarem passar uns altres segons. L’introduirem per segona vegada i farem el mateix procés, que repetirem una tercera vegada. Aquest procés d’escaldat del pop sembla ser que ajuda a que el pop conservi la seva pell un cop cuit.

Un pop gallec preparat per ser cuinat | Europa Press

Després d’escaldar-lo per tercera vegada, ja el deixarem dins del recipient perquè bulli fins que quedi al seu punt òptim de textura. El temps de cocció depèn de molts factors, però voltaria els 16-17 minuts per quilo. La millor manera d’assegurar-se que la cocció és l’òptima és punxar-lo amb una agulla llarga i notar el tacte que té en travessar-lo. Quan l’agulla el travessa fàcilment, ja estarà fet. Arruïnarem el pop tant si ens quedem curts de cocció -ja que quedarà amb una textura dura i xicletosa- o si ens passem de cocció, ja que quedarà massa tou i no tindrà un bon tacte bucal.

Un cop bullit, el traurem del recipient, tallarem els seus braços en rodelles d’1 cm de gruix, i el cap a trossets de mida semblant. Disposarem les rodelles i els trossos de pop a sobre del plat de servei, normalment una fusta rodona, i l’amanirem amb pebre vermell dolç i/o picant, sal gruixuda i un bon raig d’oli d’oliva. Hi ha qui abans de disposar les rodelles de pop a la fusta, cobreix aquesta amb rodelles de patata bullida amb la seva pell, el que a Galicia es coneix com a “cachelos”.

Ja només caldrà tenir a punt una copa d’un vi blanc, jove i ben afruitat per acompanyar-lo.

Més aperitius

Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:

La Gilda: verda, salada i una mica picant

Musclos en escabetx sobre xip de patata

Crema de salmó fumat

Les caixetes de mar

La morralla

Rosta de ventresca de porc

Les escopinyes

El ventre de porc

Eriçons de mar

Les ametlles salades

Gambes amb maonesa de gamba

Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet

Escopinyes al vapor de vi blanc

Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats

Pells de patata fregides

Cacauets fregits amb mel i salats després

Hummus amb bastonets de pastanaga

Pebrots cherry farcits de crema de formatge

Llardons de pagès de la Garrotxa

Edamame

Fuet

Bombons crocants de foie gras

Llagostins de Sant Carles de la Ràpita

Torrada de pa amb tòfona fresca

Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel

Xips de carxofes fets al forn

Xips de verdures

Broquetes de taronja i pernil d’ànec

Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà

Fingers de formatge arrebossats

La botifarra d’ou tradicional

Torradeta de daus de tomàquet i sardina fumada

Nou comentari

Comparteix