Un dels regals que ens ofereix el Delta de l’Ebre, un dels indrets naturals més rellevants de Catalunya, són els canyuts, un deliciós marisc molt similar a les navalles. Tot i que són del mateix gènere, pertanyen a espècies diferents. Es diferencien fàcilment observant la seva closca: mentre que la navalla té la closca corbada, el canyut la té recte. El canyut és de mida més petita que la navalla, però de gust molt més intens.

La singularitat gustativa dels canyuts del Delta de l’Ebre resideix, en part, en la composició de les aigües del Delta. El canyuts viuen refugiats en uns forats verticals que fan a la sorra, que poden arribar a fer 50 cm. de profunditat. Per alimentar-se, pugen fins a la part superior del forat on capten i filtren els nutrients que troben a l’aigua. A banda de ser un marisc de gust intens, també és molt saludable, amb una baixa aportació en greixos i ric en àcids omega 3 i iode.

A diferència de les navalles, els canyuts no acumulen massa sorra, però tot i això és recomanable deixar-los reposar una bona estona, de 30 a 60 minuts, en un recipient amb aigua i sal. Un cop purgats, s’escorren bé i es reserven. Segurament la millor manera de preparar els canyuts és coure’ls a la planxa.

Posarem una planxa al foc i deixarem que s’escalfi. Quan estigui molt calenta, hi col·locarem els canyuts i deixarem que es coguin fins que s’obri la closca. Un cop s’hagin obert, els donarem la volta i deixarem que es cogui la carn en contacte directe amb la planxa durant un minut com a màxim. Sobretot cal anar en compte en no coure’ls massa. Els retirem del foc i els col·loquem en una safata de servei.

Un cop cuinats, si els canyuts són frescos i els volem assaborir en la seva màxima expressió gustativa, només caldrà amanir-los amb un polsim de pebre negre i, si es desitja, amb un rajolí d’oli d’oliva extra verge. Sovint, però, se serveixen amanits amb all i julivert o un oli fet a base d’aquests dos ingredients.

Els podem acompanyar de la beguda que més ens vingui de gust, ja sigui una copa de vi blanc jove -de caràcter afruitat-, una copa d’escumós brut nature reserva o bé d’un vermut blanc que tingui una certa acidesa i no sigui excessivament balsàmic.

Més aperitius

Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:

La Gilda: verda, salada i una mica picant

Musclos en escabetx sobre xip de patata

Crema de salmó fumat

Les caixetes de mar

La morralla

Rosta de ventresca de porc

Les escopinyes

El ventre de porc

Eriçons de mar

Les ametlles salades

Gambes amb maonesa de gamba

Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet

Escopinyes al vapor de vi blanc

Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats

Pells de patata fregides

Cacauets fregits amb mel i salats després

Hummus amb bastonets de pastanaga

Pebrots cherry farcits de crema de formatge

Llardons de pagès de la Garrotxa

Edamame

Fuet

Bombons crocants de foie gras

Llagostins de Sant Carles de la Ràpita

Torrada de pa amb tòfona fresca

Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel

Xips de carxofes fets al forn

Xips de verdures

Broquetes de taronja i pernil d’ànec

Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà

Fingers de formatge arrebossats

La botifarra d’ou tradicional

Torradeta de daus de tomàquet i sardina fumada

Pop a la gallega

Cacauets torrats i arrebossats de wasabi

Musclos tigre

Escopinyes al vi escumós

Guacamole

Bígars o caragolins de mar

Tramussos o llobins

Cors de carxofa en conserva

Ventresca de bonítol en conserva

Olives arbequines

Dàtils amb bacó

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa