Les tellerines o tellines són uns mol·luscs bivalves de mida petita, forma més o menys triangular, que viuen enterrades a la sorra, a poca fondària i molt a prop de la costa. Són molt abundants al llarg de tota la costa del mar Mediterrani, en especial a la zona del Delta de l’Ebre. El seu millor moment de consum són els mesos d’estiu, just quan han acabat el seu període reproductiu. S’alimenten del plàncton que obtenen a partir de filtrar l’aigua. A la costa catalana, la tellerina és actualment una espècie de depuració obligatòria que es comercialitza a través de les llotges pesqueres.
Un cop comprades les tellerines a la peixateria de confiança, cal fer un cop d’ull per si n’hi ha alguna de trencada i després cal posar-les uns 15-20 minuts en aigua amb sal per tal que deixin anar la sorra que porten dins. Si les deixem en aigua i sal massa temps, aleshores perden qualitat. Acabat el seu purgat en aigua i sal, s’escorren, i ja les tenim llestes per cuinar-les.
La millor manera de de gaudir de les tellerines és de ben segur la més senzilla de cuinar-les. Posem una paella al foc amb un raig d’oli, hi tirem les tellerines i esperem que s’obrin. Les amanim amb un polsim de pebre negre i llestes. D’aquesta manera podrem gaudir de tot el sabor d’aquest mol·lusc, sense interferències.
Si voleu guarnir una mica més el plat, amb la possibilitat de poder sucar pa a la salsa, aleshores podeu afegir a la paella una picada d’all i julivert -molt lleugera d’all- just al començament, o bé quan més o menys la mitat de les tellerines estiguin obertes. Si hi posem massa all, aquest taparà completament el gust suau i delicat de les tellerines. També es poden cuinar a la marinera, però en ser tan petites de mida el plat no condeix massa i la salsa passa per davant del seu sabor.
Un cop servides, les tellerines són uns d’aquells plants que no pots parar de menjar-ne, tal com succeeix, guardant totes les distàncies, amb les pipes o els festucs. El seu sabor suau, delicat i lleugerament dolcenc, demana que les acompanyem d’un vi blanc jove i afruitat, sense massa opulència aromàtica.
Més aperitius
Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:
La Gilda: verda, salada i una mica picant
Musclos en escabetx sobre xip de patata
La morralla
Rosta de ventresca de porc
El ventre de porc
Eriçons de mar
Les ametlles salades
Gambes amb maonesa de gamba
Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet
Escopinyes al vapor de vi blanc
Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats
Pells de patata fregides
Cacauets fregits amb mel i salats després
Hummus amb bastonets de pastanaga
Pebrots cherry farcits de crema de formatge
Llardons de pagès de la Garrotxa
Llagostins de Sant Carles de la Ràpita
Torrada de pa amb tòfona fresca
Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel
Broquetes de taronja i pernil d’ànec
Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà
Fingers de formatge arrebossats
Torradeta de daus de tomàquet i sardina fumada
Cacauets torrats i arrebossats de wasabi
1
