El guacamole és una preparació culinària que té per ingredient principal l’alvocat. Sembla ser que el seu origen data de la civilització asteca, un poble de la cultura nahua que va existir des del segle XII al segle XVI a la zona que avui ocupa Mèxic -a l’Amèrica Central-, i s’ha mantingut fins als nostres dies, convertint-se en una recepta bàsica de la cuina mexicana moderna. El guacamole, però, ha transcendit el seu lloc d’origen i s’ha convertit en una recepta que es prepara gairebé arreu del món, ja sigui com a plat, salsa o ingredient.

Com succeeix amb tantes preparacions culinàries que acaben sent universals, és molt difícil determinar quina és la seva recepta original. De fet, n’hi ha tantes com cuiners la preparen. En el que hi ha consens, és que el guacamole es prepara amb alvocat, ceba, coriandre, llima i sal. Si se li vol donar un toc picant, s’hi afegeix xili. La gran discussió rau al voltant de si ha de portar tomàquet o no. A Mèxic, aquest fet divideix els fans del guacamole en dos grups de posicions irreconciliables.

Guacamole amb xips de tortilla | Pixabay
Guacamole amb xips de tortilla | Pixabay

Per preparar-lo, en primer lloc tallarem la ceba en brunoise fina (a daus de 2-3 mm) i, si us heu decidit per fer-lo picant, també tallarem el xili de la mateixa manera. Si sou del bàndol ‘fans del tomàquet’, cal pelar-lo, treure-hi les llavors i tallar-lo en mirepoix (daus d’1,5 cm). El següent pas és rentar el coriandre, separar les fulles i picar-les finament amb un ganivet molt ben esmolat -cal tallar-les, no esclafar-les-. Preparem el suc de mitja llima i ens guardem l’altra meitat. Tallarem els alvocats per la meitat i retirarem els ossos. Amb l’ajuda d’una cullera, extraurem la carn i la introduirem en un morter, on la picarem amb l’ajuda de la mà de morter. Un cop picat l’alvocat, hi afegirem tots els ingredients anteriors i ho barrejarem bé. Si ho desitgeu es pot rectificar de sal i/o pebre. Un cop tenim la barreja feta la posem en un bol i ja està llesta per gaudir-la.

El més habitual és acompanyar el guacamole amb xip de tortilla per menjar-los “dipejant”, és a dir, introduint un xip dins del guacamole i, com si fos una cullera, prendre un bocí de guacamole per assaborir-ho tot junt amb la companyia d’una bona cervesa de tipus Pilsner ben fresqueta. Si l’acompanyeu d’una copa de vi, cal tenir en compte que la part àcida del guacamole accentua la part afruitada dels vins, els torna més dolços i, si és el cas, suavitza els tanins. Tanmateix, si el guacamole porta xili, el tacte picant accentua la percepció alcohòlica del vi.

Més aperitius

Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:

La Gilda: verda, salada i una mica picant

Musclos en escabetx sobre xip de patata

Crema de salmó fumat

Les caixetes de mar

La morralla

Rosta de ventresca de porc

Les escopinyes

El ventre de porc

Eriçons de mar

Les ametlles salades

Gambes amb maonesa de gamba

Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet

Escopinyes al vapor de vi blanc

Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats

Pells de patata fregides

Cacauets fregits amb mel i salats després

Hummus amb bastonets de pastanaga

Pebrots cherry farcits de crema de formatge

Llardons de pagès de la Garrotxa

Edamame

Fuet

Bombons crocants de foie gras

Llagostins de Sant Carles de la Ràpita

Torrada de pa amb tòfona fresca

Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel

Xips de carxofes fets al forn

Xips de verdures

Broquetes de taronja i pernil d’ànec

Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà

Fingers de formatge arrebossats

La botifarra d’ou tradicional

Torradeta de daus de tomàquet i sardina fumada

Pop a la gallega

Cacauets torrats i arrebossats de wasabi

Musclos tigre

Escopinyes al vi escumós

Nou comentari

Comparteix