Un dels productes que a casa nostra, a Catalunya, indiquen que ha arribat la tardor és el moniato. Els moniatos són una menja típica de la tardor que tradicionalment s’associa a la castanyada de Tots Sants, juntament amb les castanyes i el panellets. Com tants d’altres productes, el moniato va arribar a casa nostra a través de la introducció que en van fer a la península ibèrica els conqueridors espanyols que van ocupar les selves del Perú de Mèxic. Els moniatos són una planta d’arrel tuberosa, molt similar a la patata i, per tant, se li poden donar gairebé els mateixos usos a la cuina, tot i que la manera més habitual de cuinar-los és fregint-los o escalivant-los.
Per la seva combinació de nutrients i la seva riquesa en hidrats de carboni és un aliment regenerador i d’alt valor energètic. Posseeix una gran concentració de vitamina A, vitamina C i àcid fòlic. El seu alt contingut en sucres fa que el moniato tingui un sabor dolcenc. Aquesta característica fa que sigui força divertit utilitzar-lo, en comptes de patates, en un plat tan mític com les patates braves.
Per tantm l’aperitiu que presento avui són unes braves de moniato. Per preparar aquest plat podem utilitzar els moniatos amb pell o sense. La tria dependrà de si els moniatos tenen la pell més o menys gruixuda. Si tenen la pell fina pot ser molt interessant fer el plat sense pelar-los, però si la tenen gruixuda aleshores és millor pelar-los. Rentarem bé els moniatos i els tallarem en la forma que més ens agradi. Una bona manera és tallar-los és en forma de rectangles llargs no massa gruixuts. Es podrien fregir directament en oli d’oliva extra verge o també es podrien escalivar. Jo us proposo fer una fórmula mixta.
En primer lloc, disposarem els rectangles de monitato en una safata de forn, els salarem, els regarem amb un bon oli d’oliva extra verge i els posarem al forn durant uns 10 minuts a 200 graus per tal que quedin ben tous. Quan tinguem la textura de moniato desitjada, és a dir, ben tova, aleshores els traurem del forn i els fregirem en una fregidora o una paella amb oli molt abundant fins que quedin molt cruixents. Es retiren del foc i es col·loquen en una safata en la que hi haurem posat paper absorbent per eliminar l’excés d’oli. És el moment d’afegir-hi cristalls de sal i totes les espècies que us vinguin més de gust . Li queda especialment bé el romaní i tota mena de pebres.
En aquest punt ja només queda servir el moniato acompanyat de la salsa que més us agradi. Segurament la més típica seria una salsa brava ja que el seu tacte picant combina especialment bé amb el gust dolcenc del moniato. Però també podríem servir el moniato acompanyat d’una salsa de formatge blau o d’un chutney de mango.
El color ataronjat de la carn del moniato li atorga un punt diferencial respecte el color groc de la patata. També pot resultar divertit barrejar moniatos i patates, per poder gaudir dels contrastos d’uns i altres.
Més aperitius
Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:
La Gilda: verda, salada i una mica picant
Musclos en escabetx sobre xip de patata
La morralla
Rosta de ventresca de porc
El ventre de porc
Eriçons de mar
Les ametlles salades
Gambes amb maonesa de gamba
Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet
Escopinyes al vapor de vi blanc
Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats
Pells de patata fregides
Cacauets fregits amb mel i salats després
Hummus amb bastonets de pastanaga
Pebrots cherry farcits de crema de formatge
Llardons de pagès de la Garrotxa
Llagostins de Sant Carles de la Ràpita
Torrada de pa amb tòfona fresca
Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel
Broquetes de taronja i pernil d’ànec
Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà
Fingers de formatge arrebossats
Torradeta de daus de tomàquet i sardina fumada
Cacauets torrats i arrebossats de wasabi
Ventresca de bonítol en conserva
Pinxo d’ou de guatlla amb sobrassada
Sèpia saltejada amb rossinyols
Rossinyols saltejats amb all i julivert
Ous de guatlla farcits i arrebossats
