Quan arriba la primavera, i fins a la tardor, als boscos catalans -sobretot de les comarques pirinenques i prepirinenques-, a l’entorn del Montseny i al prelitoral (Montnegre, Corredor, Collserola i les Gavarres), hi creixen els rossinyols (Cantharellus cibarius). Són uns bolets molt buscats que també es coneixen amb el nom de ginesteroles o bolets de vaca. En castellà s’anomenen “rebozuelo” o “cabrilla”.
Són un bolets comestibles i relativament senzills d’identificar, entre altres característiques, pel seu cridaner color groc ataronjat, pel barret convex i per la forma d’embut. Si sou caçadors de bolets, només cal anar en compte de no confondre’ls amb la gírgola d’olivera, un bolet tòxic del mateix color però que, a diferència dels rossinyols que neixen al terra, aquest neix a les soques de roures i alzines.
Els rossinyols desprenen unes aromes molt agradables i són molt preuats gastronòmicament, tant pel seu gust com per la seva textura, i també per ser uns bolets que no es corquen mai. Es poden cuinar de moltes maneres, però una de molt reeixida, sobretot per menjar-los com aperitiu, és saltejar-los amb all i julivert.
Per cuinar un rossinyols saltejats amb all i julivert, en primer lloc netejarem els bolets amb l’ajuda d’un pinzell i sense fer servir aigua. Hi ha cuiners que aconsellen pelar el tronc per evitar que el bolet pugui amargantejar lleugerament. Un cop nets, podem tallar els de mida més gran a trossos. Posarem una paella al foc sense oli, ni cap altre greix, i hi tirarem els rossinyols. De seguida que agafin calor deixaran anar aigua. Esperarem a que deixin anar tota l’aigua, i que aquesta s’evapori, per salpebrar-los i ruixar-los amb un bon raig d’oli d’oliva extra verge. Un cop l’oli hagi agafat temperatura, també hi afegirem una picada d’all i julivert i ho saltejarem tot plegat uns minuts, fins que es cogui l’all i els rossinyols quedin ben cruixents.
Disposarem els rossinyols saltejats amb l’all i julivert en el plat de servei, ho amanirem amb l’oli que ha quedat a la paella, i ja els tindrem llest per gaudir-los. No us oblideu d’acompanyar-ho d’unes quantes llesques de pa per poder sucar-les a l’oli. Per beure podeu triar el que més us agradi: una copa de vi blanc, rosat o negre, una copa d’escumós, una cervesa o un vermut.
Més aperitius
Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:
La Gilda: verda, salada i una mica picant
Musclos en escabetx sobre xip de patata
La morralla
Rosta de ventresca de porc
El ventre de porc
Eriçons de mar
Les ametlles salades
Gambes amb maonesa de gamba
Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet
Escopinyes al vapor de vi blanc
Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats
Pells de patata fregides
Cacauets fregits amb mel i salats després
Hummus amb bastonets de pastanaga
Pebrots cherry farcits de crema de formatge
Llardons de pagès de la Garrotxa
Llagostins de Sant Carles de la Ràpita
Torrada de pa amb tòfona fresca
Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel
Broquetes de taronja i pernil d’ànec
Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà
Fingers de formatge arrebossats
Torradeta de daus de tomàquet i sardina fumada
Cacauets torrats i arrebossats de wasabi
Ventresca de bonítol en conserva
Pinxo d’ou de guatlla amb sobrassada
