Aperitius de somni: gamba cristall a l’andalusa

La gamba cristall, un dels mariscs de moda ara mateix, és una espècie de gamba que va ser descoberta arrel de l’esgotament de recursos que pateixen el caladors de llagostins i d’altres mariscs. Es va començar a pescar a les costes andaluses, fa pocs anys, quan es va comprovar que no era una cria de gamba blanca. És una gamba de mida molt petita -els exemplars més grans poden arribar als 8 cm-. Crida l’atenció pel seu aspecte, caracteritzat per un color blanc nacrat, fruit de la profunditat a la que habita aquesta gamba.

A nivell gastronòmic, és una gamba que, degut a la seva mida, es menja sencera -inclosa la closca- i té un sabor lleugerament dolcenc. És un producte molt versàtil, molt de moda ara mateix, i molt present -sobretot per la seva novetat- als restaurants d’alta gastronomia. Encara no està present a la majoria de peixateries de casa nostra, però es pot comprar per internet, i el seu preu es mou al voltant dels 23 euros/kg.

Possiblement la manera més adient de cuinar-la com aperitiu és a l’andalusa. Un cop tenim la gambes cristall, el primer que farem és retirar amb l’ajuda d’unes pinces i paper absorbent totes les impureses que puguin portar. A continuació, les enfarinarem. Un manera ràpida i eficient de fer-ho es col·locar unes cullerades de farina dins d’una bossa de plàstic, a continuació abocar-hi les gambes, salpebrar-les, i afegir-hi un parell o tres cullerades de farina. Es poden fer servir molts tipus de farina, però els experts recomanen triar per aquesta mena de gambes de mida tan petita una farina de blat, per ser de les més fines. Un cop tenim dins de la bossa de plàstic les gambes i la farina, la tanquem anant-la retorçant per que quedi aire a l’interior. La sacsegem per tal que les gambes quedin ben arrebossades de farina i posteriorment les colarem per eliminar-ne l’excés.

Per fregir-les podem fer servir una fregidora o bé posant al foc un recipient amb oli molt abundant i deixant que arribi als 180 graus de temperatura. Sigui quin sigui el sistema triat per fregir-les, cal fer-ho fins que quedin ben daurades i cruixents. És molt important que no es passin de cocció, ja que perden tot el sabor a mar. Quan estiguin al punt òptim de cocció, es retiren del foc i es col·loquen al damunt d’un plat amb paper absorbent per tal d’eliminar l’excés d’oli, i ja les tenim llestes per servir!

Es poden portar a taula de moltes maneres. S’hi pot ratllar una mica de pell de llima per sobre o es poden acompanyar d’una una maionesa clàssica, o de llima, o bé d’un ou ferrat o escalfat.