El llagostí és una espècie de marisc pròpia del litoral mediterrani que es troba habitualment en la desembocadura dels rius. Tot i que els millors llagostins són els salvatges, ja fa força anys que als mercats són plens de llagostins criats en piscifactories. Per molt paradoxal que pugui semblar, una part important dels llagostins que es consumeixen a l’esta espanyol provenen de Medina del Campo, a la província de Valladolid, que té la costa marítima més propera a 300 km.
Per fer l’aperitiu d’avui ens calen uns quants llagostins -que procurarem que hagin estat pescats a les nostres costes-. Els traurem el cap i els pelarem, per quedar-nos només amb les cues. Els caps i les closques les reservarem per fer un bon fumet. Preparem un bol amb un ou batut i un altre amb una barreja de panko i ametlla picada fina. El panko és la versió japonesa del nostre pa ratllat. Tot i que el podem fer nosaltres, és molt millor comprar-lo ja preparat. Els millors pankos es troben a les botigues especialitzades en productes orientals. El panko és un dels ingredients més utilitzats en la cuina asiàtica per arrebossar peixos, carns o verdures, ja que amb ell s’aconsegueix un arrebossat molt daurat i cruixent, perquè no es fregeix com passa amb el clàssic pa ratllat, sinó que s’infla i incorpora aire, cosa que escorre el greix del fregit i evita que les verdures, la carn i el peix quedin xopes d’oli.
Un cop tenim preparats els dos bols, agafem les cues dels llagostins, les passem per l’ou i, a continuació, per la barreja de panko i ametlles picades. Un cop tenim totes les cues de llagostins impregnades d’ou i panko, posem una paella al foc amb oli abundant i deixem que agafi temperatura. Quan tinguem l’oli ben calent, a 190ºC, aleshores hi fregim les cues de llagostins, mirant de que quedin ben daurades i cruixents. Acabada la fritura, col·locarem les cues de llagostins a sobre d’un paper absorbent per retirar l’excés d’oli i ja les tindrem llestes per servir.
Es poden acompanyar de moltes salses, la més habitual seria la salsa de soja, però hi combina especialment bé una maionesa de curri. Aquesta salsa la podem elaborar al moment batent en un pot un ou, una mica de sal, curri en pols i oli d’oliva. I si no la voleu preparar, sempre queda la opció de comprar-la feta, tot i que mai és el mateix.
Ja només quedarà agafar una cua de llagostí cruixent, sucar-la a la maionesa de curri i acompanyar-la d’una copa de vi blanc, ben floral i afruitat, ideals els rieslings, gewürztraminers, i varietats similars, o bé del vermut que més us agradi.
Més aperitius
Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:
La Gilda: verda, salada i una mica picant
Musclos en escabetx sobre xip de patata
La morralla
Rosta de ventresca de porc
El ventre de porc
Eriçons de mar
Les ametlles salades
Gambes amb maonesa de gamba
Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet
Escopinyes al vapor de vi blanc
Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats
Pells de patata fregides
Cacauets fregits amb mel i salats després
Hummus amb bastonets de pastanaga
Pebrots cherry farcits de crema de formatge
Llardons de pagès de la Garrotxa
Llagostins de Sant Carles de la Ràpita
Torrada de pa amb tòfona fresca
Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel
Broquetes de taronja i pernil d’ànec
Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà
Fingers de formatge arrebossats
Torradeta de daus de tomàquet i sardina fumada
Cacauets torrats i arrebossats de wasabi
Ventresca de bonítol en conserva
