El cargols punxents -les famoses “cañaillas” en castellà- són una espècie de mol·lusc gastròpode senzill d’identificar per la seva closca, que dibuixa sis o set voltes d’espiral i és adornat amb punxes. Viu sobre pedres cobertes d’algues en aigües poc profundes de fons sorrenc-fangosos o detrítics, a prop de les rompents. No acostuma a trobar-se a profunditats superios als 100 metres. És ric en minerals -sobretot iode, ferro, seleni i calci- i és una font de vitamines del grup B.
Donat que és possible que el cargol punxent porti sorra al seu interior, abans de cuinar-lo cal deixar-lo en un recipient amb aigua freda i sal durant unes quantes hores perquè vagin purgant la sorra. És convenient canviar-li l’aigua al menys un parell o tres de vegades. Un cop els tenim nets de sorra, ja estan llestos per cuinar-los.
La manera més tradicional de gaudir d’aquesta joia del mar és bullint-los. Els posarem en un recipient i els cobrirem d’aigua freda salada. Si es desitja s’hi poden afegir fulles de llorer o d’altres herbes aromàtiques. Encendrem el foc i deixarem que l’aigua es vagi escalfant amb els cargols dins fins que arranqui el bull. Un cop tenim l’aigua bullint, cal deixar coure els cargols entre 10 minuts, si són de mida petita, fins a 20 minuts màxim, si són de mida grossa. Cal anar en compte de no sobrecoure’ls. Un cop bullits, el més òptim és submergir-los en un recipient amb aigua freda i glaçons per aturar completament la cocció. Posteriorment s’escorren bé i ja els tenim a punt per servir-los.
Per assaborir-los, cal proveir-se d’un escuradents de mida llarga i amb ell extreure la carn del cargol de dins de la closca, tenint en compte que existeix una espècie de tapa anomenada opercul, que cal treure abans de menjar-la. Un cop tenim la carn a punt per menjar-la, el més habitual és sucar-la en una o vàries vinagretes -des de les més clàssiques i senzilles fetes a base d’oli, vinagre, suc de llimona i pebre, fins a les més creatives i sofisticades-. O bé es poden acompanyar d’altres salses com per exemple maonesa o all i oli.
Tot i que de ben segur la millor parella per aquesta mena de cargols és un bon vi blanc, ben jove i afruitat, que ens refresqui la boca i respecti el gust delicat del cargol. També el podem acompanyar d’un vermut blanc, la complexitat d’aromes deguda als botànics potenciaran el conjunt gustatiu del cargol.
Més aperitius
Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:
La Gilda: verda, salada i una mica picant
Musclos en escabetx sobre xip de patata
La morralla
Rosta de ventresca de porc
El ventre de porc
Eriçons de mar
Les ametlles salades
Gambes amb maonesa de gamba
Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet
Escopinyes al vapor de vi blanc
Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats
Pells de patata fregides
Cacauets fregits amb mel i salats després
Hummus amb bastonets de pastanaga
Pebrots cherry farcits de crema de formatge
Llardons de pagès de la Garrotxa
Llagostins de Sant Carles de la Ràpita
Torrada de pa amb tòfona fresca
Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel
Broquetes de taronja i pernil d’ànec
Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà
Fingers de formatge arrebossats
Torradeta de daus de tomàquet i sardina fumada
Cacauets torrats i arrebossats de wasabi
Ventresca de bonítol en conserva
Pinxo d’ou de guatlla amb sobrassada
Sèpia saltejada amb rossinyols
Rossinyols saltejats amb all i julivert
Ous de guatlla farcits i arrebossats
Figues amb anxoves i perles d’oli
