Aquest aperitiu és molt típic dels indrets on triomfa la cuina tex-mex -sobretot al sud dels Estats Units-, i a casa nostra ha arribat de la mà de les cadenes de menjar ràpid que s’inspiren en aquesta mena de cuina. Però si n’agafem l’essència i el preparem d’acord amb la nostra idiosincràsia, les anelles de ceba arrebossades són un aperitiu sofert, econòmic i llaminer. Els seus detractors l’anomenen “els calamars a la romana dels pobres”, per la seva similitud visual.
La preparació d’aquest aperitiu és en teoria molt senzilla, a menys que us vulgueu complicar la vida amb un arrebossat sofisticat. Es troben ja preparades molt fàcilment als supermercats i a les botigues de congelats, i només cal fregir-les i servir-les. Les anelles de ceba es poden cuinar a l’andalusa -és a dir, passant-les per farina i fregint-les-; es poden arrebossar passant-les per ou, farina i pa ratllat; es poden arrebossar amb panko, o passant-les per una romana. La clau només és una: que quedin molt cruixents per fora i molt tendres per dins. Fàcil de dir però no tan senzill d’aconseguir.
Per fer les anelles de ceba arrebossades partirem d’unes bones cebes que pelarem i tallarem en anelles. Cal tallar-les de manera perpendicular al punt per on la ceba brota. Les salarem i les guardarem. Ara toca preparar l’arrebossat. Un que hi queda molt bé és el següent: barrejarem en un bol gran farina, ous, aigua freda, una culleradeta de bicarbonat i un polsim de sal fins que quedi una pasta homogènia i de textura semi-líquida. En el moment previ a passar les anelles de ceba per aquesta pasta, hi afegirem un raig de sifó.
Passarem les anelles de ceba per la pasta, deixant-les ben impregnades, escorrem l’excés de pasta i les anem fregint en una fregidora o en una paella amb abundant oli d’oliva extra verge a 175ºC. L’oli d’oliva extra verge us potenciarà moltíssim el gust de les anelles de ceba arrebossades. Quan les anelles estiguin ben daurades, les traurem i les disposarem en un plat amb paper absorbent que ajudi a eliminar l’excés d’oli. I ja les tenim llestes per servir! Si els hi voleu donar un toc picant, les podeu amanir amb pebre vermell picant normal o fumat, molt o en escates. També els hi podeu donar altres tocs si les amaniu amb herbes o espècies, com per exemple curri o ras el hanut. Imaginació al poder.
Un aperitiu humil, que feu la quantitat que feu, us quedareu curts. Un cervesa ben fresqueta, el seu millor acompanyament.
Més aperitius
Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:
La Gilda: verda, salada i una mica picant
Musclos en escabetx sobre xip de patata
Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet
Escopinyes al vapor de vi blanc
Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats
Cacauets fregits amb mel i salats després
Hummus amb bastonets de pastanaga
Pebrots cherry farcits de crema de formatge
Llardons de pagès de la Garrotxa
Llagostins de Sant Carles de la Ràpita
Torrada de pa amb tòfona fresca
Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel
Broquetes de taronja i pernil d’ànec
Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà
Fingers de formatge arrebossats
Torradeta de daus de tomàquet i sardina fumada
Cacauets torrats i arrebossats de wasabi
Ventresca de bonítol en conserva
Pinxo d’ou de guatlla amb sobrassada
Sèpia saltejada amb rossinyols
Rossinyols saltejats amb all i julivert
Ous de guatlla farcits i arrebossats
Figues amb anxoves i perles d’oli
Farcellets cruixents de botifarra negra
Torradetes de tàrtar de llonganissa curada
Salmó marinat a l’estil Manel Sales
Tartaletes de pesto i tomàquet sec