Els musclos tigre són un d’aquells aperitius clàssics del receptari dels bars de tapes, i que si estan ben cuinats són un delícia, però si no ho estan, millor deixar-los. El musclos tigre és un altre plat que costa moltíssim de poder gaudir ja que en la immensa majoria dels establiments que els serveixen no deixen de ser una empastifada de farina i llet. En la majoria de receptaris asseveren que és un plat senzill de preparar i el comparen amb una croqueta de musclo, que en comptes de presentar-la com seria habitual es presenta dins de la closca dels musclos. Potser sí que és molt similar a preparar una croqueta, però tots sabem la dificultat de trobar una croqueta ben feta per aquests mons de déu.
La clau per preparar uns musclos tigres de festa major és disposar d’un bons musclos, plens, molt frescos i que siguin de molta qualitat. Un cop hem netejat a consciència els musclos, deixant les cloves impecables, els obrim al vapor o dins d’una cassola amb un raig de vi blanc. Jo prefereixo aquesta segona opció, ja que el vi els dona un toc molt agradable. Cal tenir molta cura que no es cogui el musclo, sinó que només s’obri. Els separem de les cloves, els reservarem i guardarem una de les cloves i el caldo que s’ha fet amb el vi blanc i l’aigua que han deixat anar els musclos.
A continuació es fa un sofregit amb una xalota i una ceba de Figueres picades diminutes. Un cop tenim la ceba ben feta, hi afegim els musclos tallats a trossos que permetin trobar-los al menjar-los, i una mica de tomàquet, però és important evitar que “tomaquegin”. Un cop tenim fet aquest sofregit amb els musclos el reservem.
Ara cal fer una beixamel lleugera, amb farina, llet i una mica del caldo que s’ha fet a l’obrir els musclos. Ha de quedar un textura ferma, de crema densa, no de ciment. Per muntar el plat agafarem les cloves dels musclos que havíem guardat, les emplenarem amb el sofregit de musclos i ho naparem amb la beixamel. El darrer pas és arrebossar cadascuna de les cloves farcides. Les passarem per ou batut, pa ratllat i les fregirem amb un oli molt calent, que tingui capacitat de coure l’arrebossat de cop sense que es cogui la massa de l’interior. Un cop fregits, retirem l’excés d’oli amb paper absorbent i ja els podem servir. La gràcia està que en clavar-hi les dents, primer notem la textura cruixent de l’arrebossat, i després flueixi la massa interior, podent identificar i assaborir els musclos acompanyats de la resta d’ingredients. I no que només tingui gust a beixamel.
Una copa de vi blanc -en aquesta ocasió, un vi blanc brisat o que tingui una criança lleugera– arrodonirà l’aperitiu. I si no sou de vi blanc, aleshores escolliu la beguda que més us agradi: escumós, cervesa, vermut,…. i a gaudir!
Més aperitius
Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:
La Gilda: verda, salada i una mica picant
Musclos en escabetx sobre xip de patata
La morralla
Rosta de ventresca de porc
El ventre de porc
Eriçons de mar
Les ametlles salades
Gambes amb maonesa de gamba
Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet
Escopinyes al vapor de vi blanc
Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats
Pells de patata fregides
Cacauets fregits amb mel i salats després
Hummus amb bastonets de pastanaga
Pebrots cherry farcits de crema de formatge
Llardons de pagès de la Garrotxa
Llagostins de Sant Carles de la Ràpita
Torrada de pa amb tòfona fresca
Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel
Broquetes de taronja i pernil d’ànec
Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà
Fingers de formatge arrebossats
