Aperitius de somni: “Chocos” a l’andalusa

agraph -->

En el món de les tapes es coneix amb el nom de “choco” a la sípia tallada en tires. La sípia és un mol·lusc cefalòpode molt apreciat en totes les etapes de la seva vida, des que presenta una mida molt petita i es pot menjar “a la bruta” -és a dir, cuinada sense netejar-, fins que presenta una mida gran, que aleshores cal estofar-la per gaudir-la com cal. La sípia habita als fons marins de la zona costanera i es troba fins gairebé els 100 m de profunditat. Quan ja té una mida prou gran, una manera de menjar-la és tallant-la a tires i cuinant-la a l’andalusa. És el que es coneix com els “chocos” a l’andalusa, una de les tapes més clàssiques per fer l’aperitiu.

Per gaudir d’aquest aperitiu cal comprar unes sípies de mida mitjana a gran, de les que ja no són massa atractives per fer-les senceres a la planxa. Es netegen bé, alliberant-les de la pell i dels seus menuts, llevat de la tinta i la melsa, que tot i que no les farem servir en aquesta recepta, sí que es poden guardar per cuinats posteriors, tenint en compte que si no les farem servir aviat cal congelar-les. Un cop ben netes, eixuguen molt bé amb l’ajuda d’un drap o de paper de cuina i es tallen a tires. Queda molt bé que totes les tires siguin del mateix gruix.

Un client comprant a una peixateria del Mercat del Lleó de Girona | ACN — Un client comprant en una peixateria | ACN

Agafem una bossa de plàstic prou gran perquè hi càpiguen totes les tires de sípia que volem preparar i hi aboquem una bona farina, ideal que sigui de les especials per fregir peix. A continuació hi posem les tires de sípia, tanquem la bossa i la sacsegem fins que les tires s’hagin ben impregnat de farina. Les traiem de la bossa amb cura de que expulsin tota la farina que no s’ha pogut adherir a la carn i les reservem.

Posem un recipient al foc amb una bona quantitat d’oli d’oliva extra verge -suficient per cobrir totes les tires de sípia que tinguem- o bé preparem la fregidora a 180ºC. Un cop tenim l’oli a la temperatura adient, hi fregim les tires de sípia fins que quedin toves per dins i cruixents per fora. Arribats a aquest punt, es disposen en una safata en la que hi haurem posat un paper absorvent per tal d’eliminar l’excés d’oli, es rectifiquen de sal i ja tindrem les tires de sípia, el que es coneix com a “chocos”, a punt per menjar.

Una copeta de fino o de mançanilla de Sanlúcar hi combina de meravella, però si no sou d’aquesta mena de vins, un vi blanc jove i afruitat o una cervesa ben fresqueta acompanyaran amb tota la solvència del món aquest plat.