La morralla és el conjunt de peixos petits, de roca i de platja que es barregen per cuinar-los sencers, generalment per fer-ne un fumet o per menjar-los fregits. Són els més petits de la colla, però els més gustosos. Molls, llucets, cintes, tríglids, pelaies, gallinetes, rates, aranyes… són alguns dels més habituals, però també n’hi ha molts d’altres. Només cal que siguin peixos de mida petita. En aquest cas no importa si porten moltes o poques espines, si són de carn més fina o més basta.

La morralla fregida és un plat deliciós que amb el pas del temps cada establiment que la prepara ha anat personalitzant per fer-la al gust dels seus clients. Com a plat d’aprofitament, als peixos de roca i platja originals del plat hi ha qui també afegeix a la morralla petits crustacis i mariscs com els crancs, galeres, gambetes, escamarlans, i fins i tot s’hi posen calamarsons. Els peixos i mariscs de mida més gran que han patit algun accident i no es poden servir en altres plats també poden acabar dins d’un plat de morralla. En qualsevol cas, no és un plat apte per tiquis-miquis, ja que els peixos petits només es renten, no es netegen ni es treuen les espines.

El secret d’una bona morralla no és cap altre que tenir un peix molt fresc, una bona farina d’arrebossar peix i un bon oliva verge extra. Només cal salar lleugerament els peixos, enfarinar-los i fregir-los a una temperatura de 180ºC. Un cop fregits, deixar-los escórrer de l’excés d’oli que hagin pogut agafar durant el cuinat, rectificar-los de sal, posar-hi algun altre condiment, si es desitja, i ja estaran a punt per gaudir-los.

La morralla és un aperitiu genial per gaudir-lo a prop del mar, en una terrassa o una guingueta, i acompanyada d’una copa de vi blanc ben fresquet. En aquesta ocasió la tria del vi dependrà dels nostres gustos, ja que gairebé tots els vins blancs joves faran una bona harmonia amb aquest plat. Això sí, quan faig referència a un vi blanc ben fresquet em refereixo a que cal beure’l a una temperatura que, si bé ens refresqui la boca, ens permeti gaudir de les característiques organolèptiques del vi. La temperatura mínima que hauria de tenir el vi és de 6 graus. Per sota d’aquesta temperatura, només gaudirem d’un líquid fred amb un cert gust àcid.

Més aperitius

Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:

La Gilda: verda, salada i una mica picant

Musclos en escabetx sobre xip de patata

Crema de salmó fumat

Les caixetes de mar

Nou comentari