Vadegust
Aperitius de somni, especial Nadal: llagostins de Sant Carles de la Ràpita

Tot i no tenir la mateixa fama que la gamba vermella, el llagostí també és un crustaci deliciós. El seu hàbitat són les desembocadures dels grans rius. Els agraden les aigües riques en matèria orgànica, on s’alimenten de petits invertebrats. Són de vida nocturna, passant el dia enterrats a la sorra.

Uns dels llagostins més preuats són el que provenen de la Mediterrània, de l’espècie Penaeus kerathurus, i que a casa nostra els coneixem per ser els llagostins que es pesquen al delta de l’Ebre, són els llagostins de Sant Carles de la Ràpita. Són fàcilment recognoscibles pels seus ulls negres i turgents, unes lleugeres taques negres a la pell i una musculatura consistent. De gran versatilitat a la cuina, es poden elaborar amb ells una infinitat de plats.

Tot i tenir un preu elevat durant les festes nadalenques, no és dels mariscs que pugen més de preu, i amb ells fareu brillar el vostre aperitiu. Jo us proposo que els serviu bullits, però si us plau, si són frescos, no els acompanyeu de cap salsa ni els ruixeu amb suc de llimona!

Primer pla d’alguns llagostins frescos. Imatge del 3 de novembre de 2016 (horitzontal)

Per bullir els llagostins el més idoni seria fer-ho amb aigua de mar. Avui dia no és difícil trobar-la, sobretot en establiments especialitzats en alimentació ecològica. Si no es disposa d’aigua de mar, aleshores es bullen amb aigua i sal en una proporció de 35 gr. de sal per litre d’aigua, que és la salinitat mitja de l’aigua dels mars i oceans.

Posarem aigua salada en un recipient prou gran perquè hi càpiguen espaiosament els llagostins. Netejarem els llagostins i quan l’aigua amb sal arranqui el bull hi escaldarem els llagostins. Escaldar vol dir esperar a que canviïn de color i treure’ls immediatament per a continuació submergir-los en un recipient amb aigua freda i glaçons per tallar completament la cocció residual dels llagostins. Si els llagostins estan més de 4 o 5 minuts dins de l’aigua bullint es passaran de cocció i perdran gran part de la seva gràcia.

Un cop freds ja els podem servir, o els podem guardar a la nevera per a un servei posterior. El servei a taula el podeu fer posant el llagostí sense pelar o amb la cua pelada, però sempre amb el cap.

Una copa de vi blanc jove o amb una petita criança, o bé una copa d’escumós blanc de tipus brut reserva o gran reserva, seran els perfectes acompanyants d’aquesta delícia del mar.

Més aperitius

Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:

La Gilda: verda, salada i una mica picant

Musclos en escabetx sobre xip de patata

Crema de salmó fumat

Les caixetes de mar

La morralla

Rosta de ventresca de porc

Les escopinyes

El ventre de porc

Eriçons de mar

Les ametlles salades

Gambes amb maonesa de gamba

Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet

Escopinyes al vapor de vi blanc

Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats

Pells de patata fregides

Cacauets fregits amb mel i salats després

Hummus amb bastonets de pastanaga

Pebrots cherry farcits de crema de formatge

Llardons de pagès de la Garrotxa

Edamame

Fuet

Bombons crocants de foie gras

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Gironí. a desembre 24, 2021 | 10:33
    Gironí. desembre 24, 2021 | 10:33
    Conec La Ràpita (hi tinc familia), però els llagostins- i tot el marisc- trobo que, comparat amb els d'indrets roquers, fanguejen una mica.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa