L’edamame és un aperitiu originari de la Xina que va ser introduït a Europa pels restaurants xinesos i japonesos. S’elabora amb les tavelles de la soja o soia verda, habitualment de les varietats summer shell i green shell. Sembrades a la primavera, es cullen abans que acabi la seva maduració, uns tres mesos després, quan encara contenen les llavors a dins. La gran majoria de l’edamame que consumim a casa nostra és importat directament de la Xina. Les tavelles per cuinar l’edamame es poden trobar congelades en les botigues especialitzades en alimentació asiàtica, i en un bon grapat de supermercats i cadenes de menjar congelat.
Per preparar l’edamame s’agafen les tavelles i es bullen en aigua o es couen al vapor. Un cop cuites, s’escorren, es deixen refredar i es salen generosament. A banda de salar-les, també es poden amanir amb altres condiments com pebres de tota mena. Una de les presentacions més celebrades de l’edamame és quan està amanit amb la pols de cinc espècies. Aquesta pols està formada per la barreja d’anís estrellat, clau d’espècia, càssia, pebre de Sichuan i llavors de fonoll -espècies que segons les tradicions orientals uneixen els cinc gustos tradicionals: el dolç, el salat, l’àcid, l’amargant i l’umami-.
L’edamame es consumeix xuclant la tavella per extreure’n les llavors, gaudint d’aquesta manera de l’amanit que s’hi hagi posat i de la textura farinosa de les llavors cuites. Val a dir que l’edamame és un aperitiu d’aquells que podríem anomenar “saludable”. És ric en fibra, proteïnes vegetals, calç, fòsfor, sodi, manganès i vitamines B9, C i K.
El punt de sal, gairebé sempre molt viu, i la barreja d’espècies de l’edamame, conviden a beure, però, per altra banda, són factors que compliquen la tria d’un vi o d’un escumós, ja que en distorsionen força el seu conjunt gustatiu. Si només porta sal, cap problema, podrem triar la beguda que més ens vingui de gust en aquell moment: un vermut, una copa de vi o d’escumós, o una cervesa. Si a més porta una barreja d’espècies, aleshores caldrà afinar una mica més en la tria. Potser és un d’aquells moments en que una copa de vi elaborat amb la varietat gerwürztraminer pot resultar delicios. I sinó, sempre ens queden els escumosos, que poden amb gairebé tot.
Més aperitius
Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:
La Gilda: verda, salada i una mica picant
Musclos en escabetx sobre xip de patata
La morralla
Rosta de ventresca de porc
El ventre de porc
Eriçons de mar
Les ametlles salades
Gambes amb maonesa de gamba
Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet
Escopinyes al vapor de vi blanc
Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats
Pells de patata fregides
Cacauets fregits amb mel i salats després
Hummus amb bastonets de pastanaga
