La ventresca és la part del bonítol blanc o bonítol del Nord (Thunnus alalunga) que va des de sota la boca fins al ventre. Fresca és molt preuada per la seva textura gelatinosa i l’intens gust que li proporciona el seu equilibri entre carn i greix. És una de les parts més saboroses d’aquest peix i aporta àcids grassos, proteïnes, fòsfor i vitamines.
En conserva és un producte molt versàtil per elaborar un bon grapat de plats, però també resulta ser un ingredient de primer ordre per crear excel·lents aperitius. La ventresca de bonítol en conserva és un producte que es troba fàcilment en els lineals de supermercats o en les botigues gourmet, si cerquem les de més qualitat. Per la naturalesa del producte, gairebé tota la indústria conservera la treballa de manera artesanal.
Si preferiu fer-vos vosaltres mateixos la conserva de bonítol, no és pas un procés gaire complicat. Hem de comprar una ventresca de bonítol blanc que sigui molt fresca. La courem durant uns 30-40 minuts en un recipient amb abundant aigua salada, que cobreixi amb escreix la ventresca, unes fulles de llorer i grans de pebre. Cal estar atent a la cocció per si cal ajustar el temps en funció de la mida de la ventresca. Un cop la tenim al punt de cocció i textura desitjats, l’escorrem, la tallem a trossos i la col·loquem ben atapeïda en els recipients on farem la conserva. Salem lleugerament, la cobrim d’oli d’oliva verge extra i la deixem reposar a la nevera durant 12 hores. Passat aquest temps, la traiem de la nevera, i si el nivell d’oli ha baixat, n’hi afegim fins que la ventresca quedi de nou coberta d’oli, i mirem que per sobre del nivell de l’oli quedi un espai d’1,5 cm. Sotmetem els pots a un bany maria durant 30 minuts i, posteriorment, deixem refredar els pots. Els pots de ventresca de bonítol en conserva cal deixar-los reposar un mínim de tres mesos al rebost o en un espai fresc.
Com aperitiu el podem servir tot sol, amanit amb un raig d’oli d’oliva verge extra, d’una vinagreta o també el podem presentar acompanyat d’unes tires de ceba tendra i de rodelles de tomàquet -o bé de tomàquet ratllat per sobre-. Sublim regat amb unes gotes d’un bon aceto balsàmic de Mòdena. També el podem servir a sobre d’unes torradetes, amanides amb oli i sal, i rematar el conjunt amb una anxova o amb unes tires de pebrot de Piquillo.
El podem acompanyar de vins blancs -millor si tenen una certa criança-, vins negres joves, tota mena d’escumosos i del vermut que més us agradi.
Més aperitius
Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:
La Gilda: verda, salada i una mica picant
Musclos en escabetx sobre xip de patata
La morralla
Rosta de ventresca de porc
El ventre de porc
Eriçons de mar
Les ametlles salades
Gambes amb maonesa de gamba
Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet
Escopinyes al vapor de vi blanc
Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats
Pells de patata fregides
Cacauets fregits amb mel i salats després
Hummus amb bastonets de pastanaga
Pebrots cherry farcits de crema de formatge
Llardons de pagès de la Garrotxa
Llagostins de Sant Carles de la Ràpita
Torrada de pa amb tòfona fresca
Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel
Broquetes de taronja i pernil d’ànec
Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà
Fingers de formatge arrebossats
Torradeta de daus de tomàquet i sardina fumada
