La ventresca és la part del bonítol blanc o bonítol del Nord (Thunnus alalunga) que va des de sota la boca fins al ventre. Fresca és molt preuada per la seva textura gelatinosa i l’intens gust que li proporciona el seu equilibri entre carn i greix. És una de les parts més saboroses d’aquest peix i aporta àcids grassos, proteïnes, fòsfor i vitamines.

En conserva és un producte molt versàtil per elaborar un bon grapat de plats, però també resulta ser un ingredient de primer ordre per crear excel·lents aperitius. La ventresca de bonítol en conserva és un producte que es troba fàcilment en els lineals de supermercats o en les botigues gourmet, si cerquem les de més qualitat. Per la naturalesa del producte, gairebé tota la indústria conservera la treballa de manera artesanal.

Si preferiu fer-vos vosaltres mateixos la conserva de bonítol, no és pas un procés gaire complicat. Hem de comprar una ventresca de bonítol blanc que sigui molt fresca. La courem durant uns 30-40 minuts en un recipient amb abundant aigua salada, que cobreixi amb escreix la ventresca, unes fulles de llorer i grans de pebre. Cal estar atent a la cocció per si cal ajustar el temps en funció de la mida de la ventresca. Un cop la tenim al punt de cocció i textura desitjats, l’escorrem, la tallem a trossos i la col·loquem ben atapeïda en els recipients on farem la conserva. Salem lleugerament, la cobrim d’oli d’oliva verge extra i la deixem reposar a la nevera durant 12 hores. Passat aquest temps, la traiem de la nevera, i si el nivell d’oli ha baixat, n’hi afegim fins que la ventresca quedi de nou coberta d’oli, i mirem que per sobre del nivell de l’oli quedi un espai d’1,5 cm. Sotmetem els pots a un bany maria durant 30 minuts i, posteriorment, deixem refredar els pots. Els pots de ventresca de bonítol en conserva cal deixar-los reposar un mínim de tres mesos al rebost o en un espai fresc.

Ventresca de bonítol amb pebrots i pa | Flickr juantiagues

Com aperitiu el podem servir tot sol, amanit amb un raig d’oli d’oliva verge extra, d’una vinagreta o també el podem presentar acompanyat d’unes tires de ceba tendra i de rodelles de tomàquet -o bé de tomàquet ratllat per sobre-. Sublim regat amb unes gotes d’un bon aceto balsàmic de Mòdena. També el podem servir a sobre d’unes torradetes, amanides amb oli i sal, i rematar el conjunt amb una anxova o amb unes tires de pebrot de Piquillo.

El podem acompanyar de vins blancs -millor si tenen una certa criança-, vins negres joves, tota mena d’escumosos i del vermut que més us agradi.

Més aperitius

Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:

La Gilda: verda, salada i una mica picant

Musclos en escabetx sobre xip de patata

Crema de salmó fumat

Les caixetes de mar

La morralla

Rosta de ventresca de porc

Les escopinyes

El ventre de porc

Eriçons de mar

Les ametlles salades

Gambes amb maonesa de gamba

Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet

Escopinyes al vapor de vi blanc

Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats

Pells de patata fregides

Cacauets fregits amb mel i salats després

Hummus amb bastonets de pastanaga

Pebrots cherry farcits de crema de formatge

Llardons de pagès de la Garrotxa

Edamame

Fuet

Bombons crocants de foie gras

Llagostins de Sant Carles de la Ràpita

Torrada de pa amb tòfona fresca

Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel

Xips de carxofes fets al forn

Xips de verdures

Broquetes de taronja i pernil d’ànec

Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà

Fingers de formatge arrebossats

La botifarra d’ou tradicional

Torradeta de daus de tomàquet i sardina fumada

Pop a la gallega

Cacauets torrats i arrebossats de wasabi

Musclos tigre

Escopinyes al vi escumós

Guacamole

Bígars o caragolins de mar

Tramussos o llobins

Cors de carxofa en conserva

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa