Tot i que quan sentim la paraula escopinya tots tenim més o menys clar de quin marisc parlem, cal saber que sota aquest nom hi ha moltíssimes espècies de mol·luscs bivalves. Al que ens referim quan pensem en el “berberetxo” de tota la vida és el que té per nom llatí Cerastoderma edule. Pertany a la família del càrdids (Cardiidae) de l’ordre Cardiida.
Aquests mol·luscs viuen enterrats en fons tous de sorra fina, i estan localitzats des de la franja litoral fins a profunditats de 10 metres. També els podem trobar en estuaris o en els llits de les ries. Es caracteritzen per tenir la capacitat de sobreviure en condicions ambientals extremes, fins i tot d’aigües contaminades amb metalls pesants. S’alimenten a base de diminutes plantes i animals que troben en el seu medi sorrenc. Molt present a les costes de l’Atlàntic, també es troba al mar Mediterrani.
Com a aperitiu sovint es consumeixen en conserva. En aquest cas, les escopinyes es depuren amb aigua de mar per eliminar la sorra que puguin portar i s’obren al vapor. Un cop obertes, s’elimina la closca i es col·loquen curosament a la llauna. Es cobreixen amb el que s’anomena líquid de govern, que en el cas de les escopinyes acostuma a ser aigua amb sal -tot i que també poden portar altres additius i conservants-. El millor és llegir l’etiqueta per saber exactament la composició del líquid de conserva. Arribats a la nostra taula d’aperitiu, cada bar, vermuteria, etc. els serveix acompanyats de salses, des de les més senzilles fins a les més creatives, de composició altament secreta.
Si és possible, per mi, la millor manera de gaudir de les escopinyes és obertes al vapor. Només cal comprar unes bones escopinyes fresques en una peixateria de confiança, depurar-les amb aigua salada (35 – 45 gr. de sal per litre, imitant la concentració de l’aigua de mar) i posteriorment obertes al vapor creat per un bon vi blanc. D’aquesta manera es pot fruir del seu gust natural perfumat per les aromes del vi, i no cal que les amanim amb res. Els addictes a l’àcid les solen regar amb un raig de suc de llimona, que pel meu gust és totalment prescindible, ja que emmascara el gust de les escopinyes.
El més idoni seria acompanyar-les d’una copa del mateix vi que s’ha fet servir per obrir-les, a menys que hagueu comès l’error de fer servir un vi dolent, fet que també patirà el gust de les escopinyes.
Més aperitius
Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:
La Gilda: verda, salada i una mica picant
Musclos en escabetx sobre xip de patata
La morralla
Rosta de ventresca de porc
El ventre de porc
Eriçons de mar
Les ametlles salades
Gambes amb maonesa de gamba
Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet
