Les ortigues de mar -més conegudes amb el seu nom castellà d’“ortiguillas”- són una espècie d’anemones marines que viuen al Mediterrani, que no s’han de confondre amb algues. Molt típiques de la badia de Cadis, viuen a una profunditat d’entre 10 i 20 metres i estan enganxades a les roques per una mena de ventosa que tenen en el centre del seu cos. El seu aspecte visual és el d’una planta marina formada per desenes de tentacles verds amb les puntes violàcies.
Per caçar-les cal desenganxar-les de les roques desactivant la ventosa que les hi enganxa, però cal anar en compte perquè els tentacles de les ortigues segreguen una substància urticant que produeix irritacions a la pell. De manera que, tant si les aneu a pescar, com si les compreu en una peixateria, cal manipular-les sempre amb uns guants per evitar les irritacions de la pell. Els pescadors d’ortigues de la badia de Cadis les capturen amb una espècie de forquilla de puntes més obertes que els ajuda a desenganxar l’ortiga de mar de les roques i després les transporten en una bossa que els protegeix de la substància urticant.
La manera més tradicional i com millor es pot gaudir de les ortigues de mar és fregides. És un producte que té una vida molt curta un cop pescat. L’ortiga de mar fregida perfecte ha de ser molt cruixent per fora i sucosa per dins. Per cuinar-les, primer de tot cal netejar-les bé amb aigua i eixugar-les. Un cop les tenim a punt, sense salar-les, s’enfarinen bé i cal fregir-les en abundant oli que estigui a alta temperatura un parell de minuts com a molt.
És clau que quedin molt cruixents per fora i sucoses. La textura dels tentacles és melosa. Si es passen de cocció, les ortigues queden seques i perden tota la gràcia. Un cop fregides tenen l’aspecte d’una espècie de bunyol. Les ortigues de mar tenen un conjunt gustatiu molt intens i marí -popularment es diu que menjar una ortiga de mar és com donar-li una queixalada a una onada-.
Si no es té la sort de poder comprar les ortigues de mar fresques, hi ha empreses que les comercialitzen precuites, és a dir, les enfarinen, les fregeixen a alta temperatura, les passen per un abatedor de temperatures i posteriorment les congelen. D’aquesta manera, només cal escalfar-les en oli calent i ja estan llestes per menjar. Repeteixo que sempre cal vigilar que quedin cruixents per fora i sucoses per dins.
El seu intens sabor marí harmonitza espectacularment amb finos i mançanilles, els vins generosos secs que s’elaboren al Marco de Jérez. La combinació és estratosfèrica.
Més aperitius
Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:
La Gilda: verda, salada i una mica picant
Musclos en escabetx sobre xip de patata
La morralla
Rosta de ventresca de porc
El ventre de porc
Eriçons de mar
Les ametlles salades
Gambes amb maonesa de gamba
Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet
Escopinyes al vapor de vi blanc
Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats
Pells de patata fregides
Cacauets fregits amb mel i salats després
Hummus amb bastonets de pastanaga
Pebrots cherry farcits de crema de formatge
Llardons de pagès de la Garrotxa
Llagostins de Sant Carles de la Ràpita
Torrada de pa amb tòfona fresca
Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel
Broquetes de taronja i pernil d’ànec
Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà
Fingers de formatge arrebossats
Torradeta de daus de tomàquet i sardina fumada
Cacauets torrats i arrebossats de wasabi
Ventresca de bonítol en conserva
Pinxo d’ou de guatlla amb sobrassada
Sèpia saltejada amb rossinyols
Rossinyols saltejats amb all i julivert
Ous de guatlla farcits i arrebossats
Figues amb anxoves i perles d’oli
1 
