El vaig veure de lluny i m’ho va semblar, i a mesura que el cambrer s’apropava, cada cop n’estava més segur que ho podia ser. El xef que el va preparar ni tan sols es va prendre la molèstia de canviar-li mínimament l’estètica. Quan el vaig tenir al davant em va provocar un flashback (en català, analèpsia) que em va traslladar de cop als anys 80 i que, per uns moments, em va deixar bocabadat amb una sensació de familiaritat històrica per una banda, i d’esglaiament per l’altra. Va ser com un retorn momentani als casaments, batejos i comunions familiars quan tot just era un preadolescent. Tot això m’ho va generar un còctel de gambes.

A finals del segle XX, el còctel de gambes era un plat que regnava a tota mena de celebracions i banquets. Servit en una copa de vidre, consistia en una amanida feta a base d’enciams, gambes bullides i pelades i tot el conjunt ben napat de salsa rosa o salsa cocktail. Una salsa untuosa de color rosat que donava color al plat feta a base de barrejar maionesa, quètxup, mostassa blanca i un raig de conyac o de whisky. Alguns cuiners el remataven amb un toc picant afegint-hi unes gotes de Tabasco. Se servia fred.

La veritat és que el xef que va dissenyar els plats dels càtering va provocar que, per un moment, els convidats a la festa, la gran majoria boomers, aparquessin les seves converses per dedicar un comentari o un somriure de complicitat al plat que en aquells moments es va convertir en l’autèntic protagonista, el còctel de gambes. Passat l’efecte del moment còctel de gambes, el càtering va tornar a la sendera de les tendències actuals, convertint-se de bell nou en un complement de la festa.

La qüestió és si la tria del còctel de gambes havia estat una petició especial dels amfitrions, una excentricitat del xef responsable de triar els plats o si és que aquest plat ha ressuscitat i el tornarem a veure en les cartes dels restaurants. Sigui com sigui, l’aparició del còctel de gambes va ser un moment simpàtic i, la veritat, és que em va agradar molt. Van saber proporcionar molt bé els ingredients, tots en la seva justa mesura. Les gambes fresques amb un punt de cocció perfecte, l’enciam estava fresc i cruixent, i la salsa estava molt ben equilibrada.

Nou comentari

Comparteix