Un dels regals que ens ofereix el Delta de l’Ebre, un dels indrets naturals més rellevants de Catalunya, són els canyuts, un deliciós marisc molt similar a les navalles. Tot i que són del mateix gènere, pertanyen a espècies diferents. Es diferencien fàcilment observant la seva closca: mentre que la navalla té la closca corbada, el canyut la té recte. El canyut és de mida més petita que la navalla, però de gust molt més intens.
La singularitat gustativa dels canyuts del Delta de l’Ebre resideix, en part, en la composició de les aigües del Delta. El canyuts viuen refugiats en uns forats verticals que fan a la sorra, que poden arribar a fer 50 cm. de profunditat. Per alimentar-se, pugen fins a la part superior del forat on capten i filtren els nutrients que troben a l’aigua. A banda de ser un marisc de gust intens, també és molt saludable, amb una baixa aportació en greixos i ric en àcids omega 3 i iode.
A diferència de les navalles, els canyuts no acumulen massa sorra, però tot i això és recomanable deixar-los reposar una bona estona, de 30 a 60 minuts, en un recipient amb aigua i sal. Un cop purgats, s’escorren bé i es reserven. Segurament la millor manera de preparar els canyuts és coure’ls a la planxa.
Posarem una planxa al foc i deixarem que s’escalfi. Quan estigui molt calenta, hi col·locarem els canyuts i deixarem que es coguin fins que s’obri la closca. Un cop s’hagin obert, els donarem la volta i deixarem que es cogui la carn en contacte directe amb la planxa durant un minut com a màxim. Sobretot cal anar en compte en no coure’ls massa. Els retirem del foc i els col·loquem en una safata de servei.
Un cop cuinats, si els canyuts són frescos i els volem assaborir en la seva màxima expressió gustativa, només caldrà amanir-los amb un polsim de pebre negre i, si es desitja, amb un rajolí d’oli d’oliva extra verge. Sovint, però, se serveixen amanits amb all i julivert o un oli fet a base d’aquests dos ingredients.
Els podem acompanyar de la beguda que més ens vingui de gust, ja sigui una copa de vi blanc jove -de caràcter afruitat-, una copa d’escumós brut nature reserva o bé d’un vermut blanc que tingui una certa acidesa i no sigui excessivament balsàmic.
Més aperitius
Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:
La Gilda: verda, salada i una mica picant
Musclos en escabetx sobre xip de patata
La morralla
Rosta de ventresca de porc
El ventre de porc
Eriçons de mar
Les ametlles salades
Gambes amb maonesa de gamba
Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet
Escopinyes al vapor de vi blanc
Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats
Pells de patata fregides
Cacauets fregits amb mel i salats després
Hummus amb bastonets de pastanaga
Pebrots cherry farcits de crema de formatge
Llardons de pagès de la Garrotxa
Llagostins de Sant Carles de la Ràpita
Torrada de pa amb tòfona fresca
Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel
Broquetes de taronja i pernil d’ànec
Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà
Fingers de formatge arrebossats
Torradeta de daus de tomàquet i sardina fumada
Cacauets torrats i arrebossats de wasabi
