Els tramussos, també anomenats llobins, són uns llegums de color groc de forma lenticular i aplanada, amb una relativa semblança al blat de moro que, a més de ser un dels aperitius més habituals en moltes zones de la nostra geografia, és un aliment molt beneficiós per a la salut per les seves destacades propietats nutricionals. Tenen una baixa aportació en greixos i calories i una alta quantitat de fibra i proteïna vegetal. Apte per a celíacs -en no tenir gluten- i molt beneficiosos per a diabètics per les seves propietats hipoglucemiants. D’origen humil, avui dia es qualifiquen els tramussos com un superaliment a l’alçada de la quinoa, el gingebre i l’alvocat. Molts els recordareu perquè en les fires d’antuvi sovint estaven col·locats en una safata amb aigua salada al costat de les xufles i dels talls de coco.
El seu gust natural és molt amarg i per poder consumir-los cal fer una preparació. El més habitual es comprar-los ja preparats, per això els trobem en salmorra, llestos per ser consumits, als establiments que els venen. Si ens els volem preparar nosaltres mateixos, el primer que cal fer és posar-los en remull, en aigua freda, durant 10 hores. Passat aquest temps, s’escorren i es tornen a posar en un recipient cobert d’aigua freda. Ara, però, es posen al foc perquè es coguin a foc lent durant 20 minuts, a comptar a partir de que l’aigua comenci a bullir. S’han de remoure de tant en tant i anar despumant la brutícia que puguin deixar anar durant la cocció. Un cop cuits es tornen a posar en aigua freda, ara amb sal, per conservar-los. Cal anar canviant l’aigua freda amb sal un parell de vegades cada dia, per tal que es preservi el seu gust. S’han de guardar dins de recipients hermètics a la nevera. Durant el tractament i servei dels tramussos farem servir eines de fusta o de plàstic, mai eines metàl·liques per evitar que es corrompi la salmorra.
La seva textura farinosa i el seu gust lleugerament salí els converteixen en un aperitiu d’aquells que, un cop es comença, ja no es pot parar de menjar-los. Un vermut blanc o una cervesa ben fresca són els millors acompanyants d’aquestes petites joies, avui força oblidades i, fins i tot, desafavorides davant de l’arribada de substituts d’altres contrades, com l’edamame.
Més aperitius
Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:
La Gilda: verda, salada i una mica picant
Musclos en escabetx sobre xip de patata
La morralla
Rosta de ventresca de porc
El ventre de porc
Eriçons de mar
Les ametlles salades
Gambes amb maonesa de gamba
Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet
Escopinyes al vapor de vi blanc
Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats
Pells de patata fregides
Cacauets fregits amb mel i salats després
Hummus amb bastonets de pastanaga
Pebrots cherry farcits de crema de formatge
Llardons de pagès de la Garrotxa
Llagostins de Sant Carles de la Ràpita
Torrada de pa amb tòfona fresca
Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel
Broquetes de taronja i pernil d’ànec
Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà
Fingers de formatge arrebossats
Torradeta de daus de tomàquet i sardina fumada
