Encara que els tractem com a fruita seca, els cacauets són uns llegums que ens van arribar de sud-amèrica. Torrats i pelats són deliciosos i, si no n’abusem, són una bona font de proteïna vegetal. No hem de confondre els cacauets torrats amb els fregits amb oli i salats que, tot i també ser molt llaminers, no són tan saludables.
De la cuina japonesa ens va arribar el wasabi, un condiment fet a partir de l’arrel d’una planta anomenada Wasabia japonica, que pertany a la mateixa família del nap, la mostassa i la col. Aquest condiment té un sabor complex, que es podria definir com picant, tot i que no té res a veure amb el tacte picant que produeixen els xilis. El wasabi interactua amb el nostre organisme a través d’un vapor que es transmet per les fosses nasals i que provoca una sensació de cremor. És un sensació molt intensa i punyent, tot i que s’esvaeix força ràpid. Encara que la forma més habitual a casa nostra de consumir el wasabi és en textura de crema, per dissoldre en la soja i sucar-hi el sushi, també es comercialitza en altres formes, com per exemple en pols.
Si agafem uns cacauets crus i pelats, els torrem al forn, els arrebossem amb pols de wasabi i els salem lleugerament obtindrem un aperitiu d’aquells que és impossible parar de menjar-ne. La combinació és deliciosa i les sensacions en boca tremendes. D’una banda, tenim la textura cruixent dels cacauets, amb el seu gust dolcenc, culpable de que combinin tan bé amb condiments salats i picants; i d’altra banda, la potent sensació que provoca el wasabi, en aquest cas no tan intensa com si el consumim en crema, fet que el torna una mica més amable i n’afavoreix el consum. La sal reforça el conjunt gustatiu de tot plegat.
Pels que no estan acostumats al wasabi, quan tastin aquests cacauets per primera vegada, els provocarà una sensació molt punyent en boca, però, com que a diferència del picant tradicional, s’esvaeix ràpidament i el postgust que deixa és d’aquells que acaba convertint-se en gairebé addictiu -malgrat no els hi hagi fet el pes-, els farà tornar a repetir.
Combinen de meravella amb una cervesa ben freda.
Més aperitius
Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:
La Gilda: verda, salada i una mica picant
Musclos en escabetx sobre xip de patata
La morralla
Rosta de ventresca de porc
El ventre de porc
Eriçons de mar
Les ametlles salades
Gambes amb maonesa de gamba
Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet
Escopinyes al vapor de vi blanc
Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats
Pells de patata fregides
Cacauets fregits amb mel i salats després
Hummus amb bastonets de pastanaga
Pebrots cherry farcits de crema de formatge
Llardons de pagès de la Garrotxa
Llagostins de Sant Carles de la Ràpita
Torrada de pa amb tòfona fresca
Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel
Broquetes de taronja i pernil d’ànec
Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà
Fingers de formatge arrebossats
