Pep Pelfort
De formació en Medicina, ha treballat sempre en l’àmbit de la gastronomia com a cuiner, investigador, escriptor i impulsor de diferents projectes. El 1995 funda Centre d’Estudis Gastronòmics, basat en una visió interdisciplinària de l’alimentació. Membre de l’Institut Menorquí d’Estudis i del seu Consell Científic. I Premi de Poesia “Illa de Menorca” 2014
El brunch tradicional: la gentrificació de l’esmorzar
Una mirada crítica a com les modes han transformat els esmorzars tradicionals en una experiència estètica, globalitzada i cada cop més cara
Cuina de fermentats tradicional: els bons microbis
Una mirada a la fermentació ancestral que uneix la cuina primitiva amb les tendències gastronòmiques més innovadores i saludables d’avui
Cuina detox tradicional: per reposar l’estómac
Entre brous, herbes i amanides: la saviesa popular per recuperar l’equilibri del cos després dels excessos
Cuina vegana tradicional: has descobert les sopes d’all?
La saviesa vegana que sempre havia estat a la cuina catalana
Cuina vintage: elogi de la gastronomia kitsch
Entre la moda efímera i la tradició, un retorn irònic als plats oblidats
Cuina de Metre 0: menjar productes d’autoconsum
Quan cultivar, collir o elaborar a casa allò que mengem es converteix en l’única manera real de saber d’on ve i què consumim
Moretum: la salsa mare mediterrània
Una recepta romana humil que esdevé l’arrel de moltes salses mediterrànies
Al restaurant o a casa? La cuina fotocopiada
Quan pagar un restaurant té sentit (i quan no): entre la cuina industrial i l’autenticitat gastronòmica
Caduca la sal? L’estafa de les dates de caducitat
Per lluitar contra l’estafa de la data de caducitat com a obsolescència programada i incentiu al consum, ensumeu
Eleccions gastronòmiques: votem el que mengem
Pretenc millorar les coses cuinant i seleccionant els productes que compro, entre d’altres actes quotidians
El mite del gust del tomàquet: sabors recordats i llegendes urbanes
De la selecció genètica i la distribució massiva a la pèrdua d’aromes: per què el tomàquet ja no té el gust que recordem
Suplantació gastronòmica: la franquícia del pa amb tomàquet
La lenta substitució de la cuina del territori per models gastronòmics importats
Quan és temps de bolets? Tot l’any
Espècies poc valorades, amb el tractament culinari adequat, esdevenen plaers gastronòmics únics i estranys
200 espècies comestibles de la Mediterrània: les heu provat totes?
D’un total de dues-centes referenciades, actualment ens hem quedat només amb les sis que ens ofereixen per algun motiu misteriós
Gastronomia artificial: aquest article no l’ha escrit ChatGPT
A l’Open AI li podem fer preguntes culinàries intel·ligents, si és que ho som
Cuiners sense fronteres: l’antiga cuina de fusió
La barreja d’ingredients i tècniques és tan antiga com la cuina
Recepta de Kintsugi
Els nostres ancestres practicaven gastronomia circular, molt abans del benvingut corrent actual present a moltes cuines innovadores
Llengua a la catalana
La cuina és la part més important de la llengua, especialment la catalana
És la cuina, estúpid!
Si, en l’anàlisi de l’economia real, volem descobrir quina és la seva part més important, haurem de concloure que és la cuina
Homo coquinans, la cuina és la part més important de l’antropologia
Cap altre aspecte de la conducta humana aporta el volum d’informació inherent en l'acte de menjar
La cuina és el motor de la història
Avui parlem de les receptes que han canviat el curs de la història
La cuina és la part més important de l’educació: com tallar un pollastre
El buit més important en l’educació culinària no és a l’escola, sinó a les llars
La cuina és la part més important de la política: la nova revolució culinària
Està en les nostres mans prendre decisions culinàries revolucionàries per millorar el món
La cuina és la part més important de: la medicina
ELS SET CUINATS CAPITALS: Analitzem en aquesta sèrie de 7 articles la importància cabdal de la cuina en: Medicina, Política, Educació, Economia, Història, Antropologia i Llengua