Pep Pelfort
De formació en Medicina, ha treballat sempre en l’àmbit de la gastronomia com a cuiner, investigador, escriptor i impulsor de diferents projectes. El 1995 funda Centre d’Estudis Gastronòmics, basat en una visió interdisciplinària de l’alimentació. Membre de l’Institut Menorquí d’Estudis i del seu Consell Científic. I Premi de Poesia “Illa de Menorca” 2014
Silenci, es cuina: àpats de pel·lícula
La gran pantalla també es menja: un recorregut pels plats més icònics del cinema
Distopia gastronòmica: la distorsió culinària del segle XXI
Una reflexió crítica sobre com la indústria, els algoritmes i la immediatesa estan transformant la nostra manera de cuinar, menjar i entendre la gastronomia
La gramàtica de la cuina catalana: vigència dels grans receptaris històrics
Un recorregut pels receptaris que han definit la manera catalana d’entendre, cuinar i transmetre el gust al llarg dels segles
“La teca”: elogi d’Ignasi Domènech
La seva obra va convertir la cuina quotidiana en patrimoni escrit i va fixar bona part del receptari català que encara avui perdura
El que hem menjat: paraula de Josep Pla
Una revisió crítica del llegat gastronòmic de l'escriptor empordanès i de la influència que encara exerceix sobre la cuina catalana
El temps de les cireres: quan les estacions tenien gust
La desaparició dels calendaris naturals ha esborrat el gust autèntic de fruites i hortalisses
Cuineu per prescripció facultativa
La cuina domèstica no només preserva el patrimoni gastronòmic, sinó que també pot esdevenir una eina clau per prevenir moltes malalties cròniques
El concepte platillo: la tapa catalana
Més que un format gastronòmic, el platillo representa una manera de cuinar, compartir i entendre la taula que avui lluita per sobreviure davant la uniformització culinària
El passatge: el sofregit empordanès
La preparació lenta i essencial que transforma la ceba i el tomàquet en l’ànima de la cuina empordanesa i la base de nombrosos plats tradicionals
Art comestible: la cuina és el vuitè art?
La relació entre cuina i creació artística a través d’experiències que van convertir els plats en obres d’art
El brunch tradicional: la gentrificació de l’esmorzar
Una mirada crítica a com les modes han transformat els esmorzars tradicionals en una experiència estètica, globalitzada i cada cop més cara
Cuina de fermentats tradicional: els bons microbis
Una mirada a la fermentació ancestral que uneix la cuina primitiva amb les tendències gastronòmiques més innovadores i saludables d’avui
Cuina detox tradicional: per reposar l’estómac
Entre brous, herbes i amanides: la saviesa popular per recuperar l’equilibri del cos després dels excessos
Cuina vegana tradicional: has descobert les sopes d’all?
La saviesa vegana que sempre havia estat a la cuina catalana
Cuina vintage: elogi de la gastronomia kitsch
Entre la moda efímera i la tradició, un retorn irònic als plats oblidats
Cuina de Metre 0: menjar productes d’autoconsum
Quan cultivar, collir o elaborar a casa allò que mengem es converteix en l’única manera real de saber d’on ve i què consumim
Moretum: la salsa mare mediterrània
Una recepta romana humil que esdevé l’arrel de moltes salses mediterrànies
Al restaurant o a casa? La cuina fotocopiada
Quan pagar un restaurant té sentit (i quan no): entre la cuina industrial i l’autenticitat gastronòmica
Caduca la sal? L’estafa de les dates de caducitat
Per lluitar contra l’estafa de la data de caducitat com a obsolescència programada i incentiu al consum, ensumeu
Eleccions gastronòmiques: votem el que mengem
Pretenc millorar les coses cuinant i seleccionant els productes que compro, entre d’altres actes quotidians
El mite del gust del tomàquet: sabors recordats i llegendes urbanes
De la selecció genètica i la distribució massiva a la pèrdua d’aromes: per què el tomàquet ja no té el gust que recordem
Suplantació gastronòmica: la franquícia del pa amb tomàquet
La lenta substitució de la cuina del territori per models gastronòmics importats
Quan és temps de bolets? Tot l’any
Espècies poc valorades, amb el tractament culinari adequat, esdevenen plaers gastronòmics únics i estranys
200 espècies comestibles de la Mediterrània: les heu provat totes?
D’un total de dues-centes referenciades, actualment ens hem quedat només amb les sis que ens ofereixen per algun motiu misteriós