El llenguatge ens revela com d’íntimament relacionats estan dos aspectes primordials de la nostra vida: menjar i fer l’amor. Qualsevol relat d’una situació eròtica contindrà un munt de paraules i expressions manllevades de la cuina, el gust i els aliments. Els sinònims per descriure els òrgans sexuals podrien ser l’aparador d’una fruiteria o d’una marisqueria. Les descripcions emotives també remeten als mateixos processos: desig o gana, espera o tensió, tacte, olor, degustació i sacietat són intercanviables. És comprensible que des de l’antiguitat s’hagin volgut relacionar fins al punt d’obsedir-se en trobar aquells aliments que més contribuïen a tenir una bona relació sexual, és a dir, afrodisíacs. Ostres, xocolata, espècies, tòfona, gingebre, canyella, bitxo, mel, api, figues o espàrrecs ho han estat en algun moment. Però com que l’òrgan més important pel sexe i per la cuina és el cervell, cap d’ells ha estat la poció màgica desitjada. Hi ha una excepció científicament demostrada: antigament, les madones menorquines, en el seu afany per aprofitar-ho tot, elaboraven una melmelada de síndria on predominava clarament la part blanca de la fruita, que erradament descartem en l’actualitat. Doncs bé, aquesta part de la síndria sí que és capaç d’endreçar la verga, com diu el títol d’una recepta de l’antic manual català de sexe i que dur per nom Speculum al foder, escrit al segle XIV. La recepta de la medicina en concret amb efectes viagrals és simplement una llet merengada amb canyella i llimona. Tant la canyella com la vainilla s’han associat sempre a aquests efectes, fet que coneixen bé els perfumistes: qualsevol estudi per detectar olors eròtiques les dona sempre com a guanyadores davant qualsevol altre enganyador de feromones.
En efecte, una cuina per gaudir del sexe crec que s’ha de fonamentar en la suggestió i l’humor, oblidant els superaliments eròtics. Cuinar per alguna persona és estimar-la i dir-li coses a través del menjar, que passarà a formar part d’ella. És un acte d’intimitat i confiança absoluta. Però primer ens cal saber què li agrada i què desitja en aquell moment. Com en el sexe. A partir d’aquest coneixement i aquesta empatia es pot cuinar amb amor per fer bé l’amor. Una sacietat molt plaent i subtil pot portar a una altra sacietat també compartida. Però compte: mai oblideu que els excessos de golafreria són l’antídot perfecte del desig sexual. Si el cos es concentra en la digestió no té cap interès en gaudir d’altres coses.
La importància de l’humor en la seducció permet fer bromes divertides a partir de moltes de les paraules culinàries que són sinònims d’elements que formen part del sexe. Una petita mostra ho tenim amb la relació següent: figa, petxina, plàtan, botifarra, nap, calçot, fava, tavella, pastanaga, albercoc, nabiu, carxofa o, el més bonic, tàpera. El llenguatge sí que és afrodisíac. Com tots sabem, altres elements que ens ajuden a gaudir d’aquest menú de preliminars sexuals són els gestos i la manera d’ingerir els aliments. Per la dansa prèvia d’aparellament, abandonar els coberts i menjar coses amb les mans és molt més eròtic que el metall. En aquesta situació, l’acte de péixer un mos a la parella té un potent simbolisme que també s’explica perquè es tracta d’un moment de confiança absoluta, com ho serà després, o abans el sexe. I em refereixo al “després” perquè es parla poc del menjar postorgàsmic. I crec que té una importància fonamental per arrodonir la festa. I repetir-la, si s’escau. No hi ha gana més bonica, gastronòmica i satisfactòria que la que ens ataca després d’una bona relació sexual.
En totes aquestes coses, per sort, cadascú tindrà els seus fetitxes, els seus plats o productes preferits i, per tant, és absurd donar consells. Però si no ho heu provat, us recomano una recepta de veritable cuina afrodisíaca. Consisteix a cuinar la recepta que vulgueu, que sigui lenta, melosa, parsimoniosa i manual. Però cuinar-la junts. És un joc de seducció amb coordinació, complicitat, proximitat, improvisació i molt erotisme. No cal que sigui una recepta que impliqui amassar amb moviments suggeridors, com a les pel·lícules. La combinació alternativa que funciona és cadascú faci un plat sota la mirada de l’altre: quid pro quo, com en el sexe.
