Quan a l’any 1949 les forces del Partit Comunista Xinès es van imposar a l’exèrcit de la República de Xina i es va proclamar la República Popular, Peter Yang, un sacerdot catòlic xinès, va decidir deixar la seva Xina natal per emigrar cap a Europa. Aprofitant una de les beques que el govern d’Espanya atorgava a estudiants i seminaristes xinesos va arribar a Barcelona. Uns mesos després de la seva arribada es va traslladar a Madrid per retornar anys després a Barcelona, on al 1957 es va llicenciar en Medicina, una carrera que havia iniciat a Valladolid sis anys abans, però que no va poder exercir en no tenir la nacionalitat espanyola.

Eren temps d’arribada de molta immigració xinesa i tant l’idioma com la diferència cultural eren barreres molt difícils de superar per poder integrar-se al seu nou país, i això els dificultava molt la supervivència. En una entrevista que li van fer a Peter Yang a la contra de La Vanguardia, el 26 de juny de 2004, va dir que “els xinesos emigrats gairebé no tenien diners per menjar. Primer demanava almoina per ells, després se’m va acudir obrir un restaurant”. Amb l’ajuda d’un grup d’amics, tots ells professionals lliberals influents i benestants que li van avalar el préstec inicial i que van convèncer a l’aleshores arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, que no s’hi oposés, va poder tirar endavant el seu projecte, i així va néixer El Gran Dragón, el primer restaurant xinès de Barcelona i de tot l’estat espanyol.

Es va obrir al número 5 del carrer Ciutat, fent cantonada amb el carrer Reda de Sant Just, al barri gòtic de Barcelona. El restaurant va arrancar amb 15 taules que donaven capacitat per 60 comensals i una carta amb un centenar de plats. El desconeixement per part de la població local de la cuina i els costums xinesos van fer que els primers temps del restaurant estiguessin farcits d’anècdotes, moltes d’elles protagonitzades pels singulars ingredients dels plats i per l’ús dels palets xinesos. Ensenyar a utilitzar correctament els palets xinesos va ser uns dels principals reptes que va tenir el personal del restaurant, segons declararia Peter Yang anys després.

Els rotllos de primavera es van convertir ràpidament en el plat estrella del Gran Dragón. Al juliol de 1959, pocs mesos després d’obrir el restaurant i amb el Sr. Liu al capdavant dels fogons, va guanyar el Premi de Plats Típics del Concurs Provincial de Cuina de Barcelona, que celebrava la seva tercera edició. El Sr. Liu posteriorment va crear el seu propi restaurant, el Hong Kong, situat al carrer Calàbria, que va ser el tercer restaurant xinès de la ciutat. El segon va ser el Ciudad Prohibida, situat al Passatge de Colom. Van ser clients assidus del Gran Dragón el pintor i escultor Joan Miró i el futbolista Ladislao Kubala.

L’any 1970, el restaurant va patir tot un seguit de problemes que van portar al seu tancament. A partir d’aquell moment, Peter Yang es va dedicar a la seva vocació religiosa -oficiava missa diària a la Catedral de Barcelona des del 1965- i a impulsar el tai-txi-txuan. L’any 1978 va publicar el llibre “Tai Chi, equilibrio y armonia para todas las edades” amb la col·laboració de Josep Maria Prat, i un any després va obrir “El Rincón del silencio” un centre on donava classes de tai-txi-txuan, respiració qigong i feia divulgació d’aquestes arts. Va morir el març de 2014 als 94 anys.

Aquí pots veure els altres articles de la sèrie setmanal que Vadegust i el TOT Barcelona estem duent a terme sobre la gastronomia de Barcelona, amb els productes i plats més emblemàtics dels barris de la ciutat

• La bomba de la Barceloneta, una tapa amb nom d’exclamació
• La Sarsuela de peix, la versió barcelonina i burgesa dels ranxos mariners
• La xocolata a Barcelona (I): els adroguers, pioners del cacau urbà
• La xocolata a Barcelona (i II): els magnats modernistes del cacau
• Alsacians i fabricants de gasosa, els ‘pares’ de la cervesa a Barcelona
• De l’obrador al món: com van erigir un imperi les dues grans cerveseres de Barcelona
• Barcelona, bressol dels canelons catalans
• L’arròs Parellada, el més genuïnament barceloní
• El pijama, les postres barcelonines inventades al restaurant 7 Portes
• Cacaolat, el batut de cacau més barceloní
• El bacallà a la llauna, nascut a les fondes i adoptat a Barcelona
• El mató de monja, la temptació secreta de Pedralbes
• Els colmados, un comerç autòcton de Barcelona
• L’Aspa de Santa Eulàlia, el postre de la patrona de Barcelona
• La botifarra d’ou, l’embotit català que triomfa a Barcelona
• Barcelona, ciutat pionera de la indústria de les galetes
• Barcelona, la gran porta d’entrada de cafè d’arreu del món
• Torrats tradicionals i d’autor, les dues passions cafeteres de Barcelona
• Quatre restaurants històrics de Barcelona que desafien el pas del temps
• L’auge i l’adéu forçós de les vaqueries, la llet més fresca de Barcelona
• L’origen barceloní de la reinvenció de la Mona amb ous de xocolata
• Del Wimpy al Pokin’s: els pioners del fast food a Barcelona
• Les xurreries de carrer, on l’esmorzar i el ressopó es donen la mà
• El pa de Sant Jordi va néixer al carrer Balmes de Barcelona
• Les arrels barcelonines de “fer el vermut” els diumenges al migdia
• Sant Ponç: la festa major dels sabors, olors i colors naturals a Barcelona
• Quan Barcelona era pionera en la cria de musclos
• Els últims berenadors de Collserola: auge i declivi d’un oci centenari
• Els xiringuitos, paelles sobre la sorra de la Barceloneta
• Mandó de Collserola, el tomàquet més barceloní
• Restaurants barcelonins del Pepe Carvalho
• Can Culleretes, el restaurant degà de Barcelona
• Au Lion d’Or, les tertúlies més canalles de Barcelona
• Restaurant Diagonal – Can Soteras, el menjador familiar dels barcelonins