De l’obrador al món: com van erigir un imperi les dues grans cerveseres de Barcelona

La cervesa té una àmplia i desconeguda història a Barcelona, que ha vist néixer desenes de fàbriques d’aquesta beguda en els darrers 200 anys. Des del primer establiment elaborador, l’any 1806, la cursa per encapçalar el mercat cerveser ha estat una constant en l’evolució d’aquest producte. Fusions, adquisicions i herències van anar concentrant l’oferta progressivament, fins que als primers anys de segle XX ja només 4 empreses gaudien de posicions d’hegemonia.

Cammany, Musolas, Damm i Moritz protagonitzarien una aferrissada competició de preus que tindria dues clares guanyadores. Tan clares, que han arribat als nostres dies. Aquesta setmana parlem de Damm i Moritz, les dues cerveseres històriques de la capital que han aconseguit marcar un abans i un després en la producció de cervesa a Catalunya.

Louis Moritz Trautmann, l’emprenedor

Nascut a la localitat alsaciana de Pfaffenhoffen, regió francesa de gran tradició cervesera, Louis Moritz Trautmann havia après tots els secrets de la producció de cervesa del seu germà, qui exercia de mestre cerveser al seu poble natal. Va arribar a Barcelona l’any 1851 i gràcies als seus coneixements cervesers va trobar feina en la fàbrica de cervesa del francès Ernesto Ganivet. Al 1856, ja com a cap de producció de la fàbrica de Ganivet, comença a elaborar la seva pròpia cervesa i dos anys després al 1858 adquireix la fàbrica.

Un any després, al 1859, adquireix la fàbrica de cervesa de Joan Maurer, situada al Portal de Santa Madrona, inaugurada el 1837, convertint-se en un dels productors més significatius de Barcelona. Així, de compra en compra, es formava fa quasi dos segles l’embrió de cerveses Moritz.

Louis Moritz Trautmann va fundar les cerveses Moritz a Barcelona / Moritz

Gràcies a l’augment del consum de cervesa que s’anava produint en aquells anys, el 1862 va comprar una finca a la Ronda de Sant Antoni on hi construirà la que seria la fàbrica de cervesa més gran de Barcelona que va ser inaugurada l’any 1864 i ampliada successivament amb l’adquisició de finques veïnes, esdevenint una de les primeres construccions de l’Eixample de Barcelona. Al 1894 la societat és comprada per Christian Mez, qui es converteix en el màxima accionista i Ernesto Petry, qui seria el nou gerent de l’empresa. Tot i el canvi accionarial mantenen la marca Moritz. Amb la nova direcció tripliquen la seva capacitat productiva. 

Al 1897 inauguren la Cerveseria Moritz al carrer Sepúlveda, cantonada Muntaner, que es va convertir en un local emblemàtic de Barcelona. L’any 1910 la Cerveseria Moritz es convertiria en la seu social del Fútbol Club Barcelona sota la presidència de Joan Gamper.

I va arribar la negra

Louis Moritz va morir l’any 1920,  a l’edat de 90 anys. Al 1922 es crea la societat “Fábrica de Cervezas Moritz, S.A.”. Al 1923 introdueixen la cervesa negra a Catalunya. Fins a l’arribada de la Guerra Civil l’any 1936, Moritz va anar creixent fins arribar a controlar el 34% del total del mercat català de la cervesa.

A la dècada dels 40, la fàbrica va anar recuperant les vendes perdudes a causa de la Guerra Civil i dues dècades després la fàbrica de la Ronda de Sant Antoni resulta insuficient per atendre la creixent demanda i adquireixen uns terrenys al Prat de Llobregat per construir una nova fàbrica. El projecte de la nova fàbrica va topar amb les inundacions de l’any 1962 i les expropiacions que es van fer per canalitzar el riu Llobregat.

Antiga fàbrica de Moritz a Barcelona / Moritz

Publicitat fàcil de recordar

Al 1966, Moritz va llançar la seva primera campanya de publicitat sota l’eslògan “Ep, Ep, Epidor” i en aquells anys l’empresa disposava d’una flota de cotxes Seat 600 decorats amb elements publicitaris de la marca. En aquest mateix any Moritz es fusiona amb la cervesera belga Lamot, que tenia de soci financer Banca Catalana i disposava d’una gran planta de producció a Parets del Vallès. De la fusió va néixer l’empresa “Cervezas Barcelona, S.A.”, on Moritz tenia la majoria de les accions. La nova societat no va acabar de funcionar i el 1975, Moritz va vendre la seva participació a Banca Catalana. L’empresa Cervezas Barcelona, S.A. va tancar l’any 1978.

La família Roehrick, hereus de Louis Moritz, van recomprar la marca i la van tenir guardada fins l’any 2004, quan la recuperen i fan renéixer la històrica fàbrica de Cerveses Moritz. En aquesta nova etapa la cervesa es fabrica a la planta de producció de La Zaragonana, també propietat de la família. També es va recuperar la fàbrica de la Ronda Sant Antoni com un espai de degustació, cultural i museístic amb un projecte encarregat a l’arquitecte francès Jean Nouvel i inaugurat l’any 2011. Al 2016 van crear dins d’aquest espai el Moritz Beer Lab, el centre de R+D+I de la marca.

August Kuentzmann Damm, el visionari

Fugint de la situació inestable creada arrel de les guerres francoprussianes va arribar a Barcelona, l’any 1871, el cerveser alsacià August Kuentzmann Damm. Un any després de la seva arribada, el 1872, August Kuentzmann Damm va trobar en l’inversor barceloní Francesc Xavier Camps i Puigmartí el soci capitalista per crear la seva pròpia fàbrica de cervesa. Van crear la fabrica de cervesa i gel Camps i Kuentzmann al carrer Curtidors del aleshores municipi de Sant Martí de Provençals, que va ser annexat a Barcelona l’any 1897.

A part de tenir una alta capacitat productiva, gràcies a disposar d’una caldera de 2.400 litres, una de les innovacions que van introduir és la producció de cervesa de baixa fermentació amb la utilització de fred artificial. En aquell mateix any també van obrir la cerveseria Gambrinus, a la part baixa de les Rambles, on es servia la cervesa  de la marca Strasbourger fabricada a la planta de Sant Martí de Provençals. Al 1875 August Kuentzmann Damm se separa del seu soci Francesc Xavier Camps i neixen les conegudes cerveses Damm.

Una nissaga molt familiar

Un any més tard, l’any 1876, August Kuentzmann Damm va crear una fàbrica de cervesa al carrer Viladomat número 27 de Barcelona i va incorporar al seu cosí i també mestre cerveser, Joseph Damm, que havia arribat a Barcelona també fugint de la guerra francoprussiana. August Kuentzmann Damm va morir l’any 1877 i la fàbrica va passar tres anys més tard a mans d’Adolphe Leinbacher, qui s’havia casat amb la vídua de A.K. Damm.

Damm va tenir una fàbrica de cervesa al carrer Urgell / Damm

El 1881, Leinbacher es va associar amb Joseph Damm, creant la societat regular col·lectiva Leinbacher i Damm. A finals d’aquest any es va incorporar l’alemany Carlos Reck a la societat i van construir una nova fàbrica al carrer Comte d’Urgell. El 1888 mor Leinbacher i els altres dos socis, Joseph Damm i Carlos Reck constitueixen la societat Damm y Cia. El 1893 mor Reck i Joseph Damm segueix en solitari fins que aquest va morir l’any 1907. Aquest mateix any els seus descendents constitueixen l’empresa Hijos de J.Damm.

A principis del segle XX s’havia establert una forta competència entre les quatre grans cerveseres barcelonines, Moritz (Ernesto Petry), Juan Musolas, Hijos de J. Damm y E. Cammany y Cía., sobretot a partir de la guerra de preus que va iniciar Juan Musolas amb l’entrada en funcionament de la seva fàbrica el 1905. Davant d’aquesta situació van decidir crear l’any 1906 la Agremiación de Fabricantes de Cerveza de Barcelona, amb Joseph Damm com a president i Juan Musolas de secretari. Aquesta associació va acabar convertint-se en un oligopoli que només va servir per defensar els interessos dels quatre socis. Al 1907 van fer un acord pel control dels preus de mercat.

El nom original de l’Antiga fàbrica Damm

Al gener de 1910 Hijos de J.Damm, Juan Musolas i E. Cammany y Cía es fusionaven per crear S.A. Damm, amb una distribució de les accions del 40% per Hijos de J.Damm, 40% per Juan Musolas i 20% per E.Cammany y Cía. Van oferir a Moritz (Ernesto Petry) la possibilitat de participar en la nova societat, però aquest fer no es va arribar a produir.

Cada societat va mantenir la seva personalitat jurídica i comercialitzava la seva pròpia marca de cervesa. Totes van arrendar els seus actius a S.A. Damm i van establir com a seu central de la nova empresa la fàbrica de Juan Musolas al carrer Rosselló de Barcelona. D’aquesta manera naixia el que avui coneixem com l’Antiga Fàbrica Damm, que ocupa tota la illa del districte de l’Eixample delimitada pels carrers Rosselló, Dos de Maig, Cartagena i Còrsega.

Alguns dels vehicles i estris històrics de Damm poden veure’s a l’Antiga Fàbrica del carrer Rosselló / Wikipedia

El continu creixement de l’empresa els porta a l’any 1964 a fer una planta de producció de cervesa a Santa Coloma de Gramenet i al 1970 una altra a El Prat de Llobregat. L’any 1992 es deixa d’elaborar cervesa a la planta del carrer Rosselló i la producció es trasllada a les plantes metropolitanes.

La resistència de l’estrella vermella

L’any 1921 S.A. Damm llança al mercat l’emblemàtica cervesa Estrella DoradaEl 1939, el règim franquista fa canviar el color vermell de l’estrella dels envasos, que passa a ser de color daurat, però amb la democràcia va poder recuperar el color original. El 1991, l’Estrella Dorada passa a anomenar-se Estrella Damm. El 1968 neix la Xibeca

Als anys 70 fan la primera campanya de televisió i s’incorpora la fàbrica del Prat de Llobregat. Avui dia S.A. Damm disposa de més de 16 fàbriques repartides per tota la geografia espanyola amb una capacitat de producció de més de 25 milions d’hectolitres. La seva oferta comercial està composta de 16 cerveses diferents. Tot un imperi que fa arribar arreu del món un dels productes més made in Barcelona.

Aquí pots veure els altres articles de la sèrie setmanal que Vadegust i el TOT Barcelona estem duent a terme sobre la gastronomia de Barcelona, amb els productes i plats més emblemàtics dels barris de la ciutat:

Nou comentari