Per començar aquest article cal ser just i dir que a una gran majoria de bars de Barcelona de sempre s’hi ha pogut demanar entrepans, freds i calents, i una beguda per consumir-los al mateix local o per emportar. En essència, i encara que sense singularitzar-lo com a concepte marquetinià, el menjar ràpid o fast food, es pot dir que a casa nostra ja existia. L’hamburguesa, com a essència del menjar ràpid o fast food, va agafar embranzida als Estats Units a partir de 1940, quan va néixer McDonald’s. L’any 1954 va néixer Burger King.
Wimpy
Sembla ser que el primer establiment de menjar ràpid de Barcelona -entenent com a menjar ràpid la moda importada dels Estats Units de comprar una menú a base d’una hamburguesa, unes patates fregides i una beguda- va ser el Wimpy. El nom estava inspirat en un dels personatges de la tira còmica protagonitzada per Popeye, creada per E.C. Segar l’any 1931. Si Popeye era el rei dels espinacs, Wimpy s’afartava d’hamburgueses.
Algunes fonts assenyalen que la cadena Wimpy va obrir el primer local a Barcelona, al número 79 de la Rambla, l’any 1965; altres que ho va fer el 1972. Al 1978 van obrir un segon establiment al carrer Tuset, a l’interior de les galeries David Drugstore, i al 1983, ja amb la competència vinguda dels Estats Units a la ciutat, va obrir un local al número 126 de la Rambla. Tres anys més tard, al 1986, la cadena es va veure obligada a tancar per raons econòmiques.
Els Frankfurts
Als anys 60 del segle passat van sorgir a Barcelona uns locals que van posar de moda un altre tipus de menjar ràpid: els coneguts com a Frankfurts. Segurament el primer de tots va ser el conegudíssim Frankfurt Pedralbes, de la família Vallès-Romans, situat al carrer Alfambra número 20, just al davant de la caserna del Bruc. Aquesta família terrassenca havia iniciat la seva activitat als anys 50, venent entrepans de salsitxes de Frankfurt a les fires. L’any 1974, el germans Manuel i Miguel Berja van obrir el seu negoci familiar de venda d’entrepans especialitzat en hamburgueses i salsitxes de Frankfurt, anomenat El Pibe, al número 12 de l’avinguda de la República Argentina, al barri de Vallcarca.
Hamburgueseries
L’any 1975 Burger King, una de les grans cadenes nord-americanes d’hamburgueseries, va arribar a Espanya. A Barcelona va obrir el seu primer local al 1983, en el que havia estat el bar Canaletes a les Rambles, davant mateix de la font. L’any 1982 havia arribat a Barcelona McDonald’s, un any després de fer-ho a Madrid, amb l’obertura d’un establiment al carrer Pelai. En ple desembarcament dels gegants mundials del fast-food, l’any 1978 havia obert al número 3 de la gairebé acabada de renombrar plaça Francesc Macià -fins aleshores plaça de Calvo Sotelo- l’hamburgueseria Pokin’s, ocupant el local que havia deixat el cinema Rialto. Aquesta hamburgueseria de propietat estrictament catalana, però d’essència totalment americana, a la qual s’hi podia accedir també pel número 5 del carrer Calvet, va marcar tota una època entre el jovent de la ciutat. El menú -consistent en una hamburguesa, patates fregides i beguda- costava 500 pessetes (3 euros). En el seu moment de màxim esplendor aquesta cadena, va disposar de quatre locals a la ciutat, el de Francesc Macià, dos al Portal de l’Àngel i un al carrer Pelai. La cadena va desaparèixer a mitjans dels anys 90.
Kentucky, Bocatta i Pans & Company
L’any 1976 es va obrir a Barcelona, la primera franquícia de Kentucky Fried Chicken, la cadena de restauració ràpida nord-americana especialitzada en pollastre fregit a l’estil de Kentucky, fundada per Harland D. Sanders, més conegut com el Coronel Sanders o Coronel Kentucky.
A rebuf de les hamburgueseries com a reines del fast food, l’any 1986 l’empresari Ramon Ruiz de Alda i la societat Mercapital, propietaris de Pokin’s, van crear a Barcelona la cadena Bocatta. Al 1991 va néixer la cadena Pans & Company de la mà d’una filial del grup empresarial Agrolimen. Ambdues cadenes tenien per objectiu transformar l’entrepà, un producte molt nostrat, en un producte de fast food. En menys d’una dècada Pans & Company va fer un creixement espectacular que va portar a que l’any 1998 adquirís el 32% de Bocatta, el seu principal competidor, i l’any 2000 l’absorbís per fusió.
En paral·lel al desenvolupament dels establiments Pans & Company, Agrolimen també va crear Pastafiore, una cadena de restauració ràpida especialitzada en cuina italiana, principalment pasta i pizzes. El grup Agrolimen va integrar l’any 2003 tots els negocis de restauració ràpida sota la capçalera Eat Out i, a més de Pans & Company, Bocatta i Pastafiore, va anar incorporant altres ensenyes com: Fresh & Ready, establiments especialitzats en amanides i menjar saludable; FrescCo, una cadena de bufets lliures on el client es crea el menú com vol i on pel mateix preu pot repetir les vegades que vulgui; Dehesa Santa Maria, una cadena de restauració ràpida especialitzada en tapes i embotits, o Loja das Sopas, cadena especialitzada en sopes. Altres cadenes del grup són Ribs, Krunch, Pollo Campero i Abbasid Döner Kebab (ADK).
L’any 2016 Agrolimen es va vendre Eat Out a l’empresa portuguesa Ibersol.
Aquí pots veure els altres articles de la sèrie setmanal que Vadegust i el TOT Barcelona estem duent a terme sobre la gastronomia de Barcelona, amb els productes i plats més emblemàtics dels barris de la ciutat:
- La bomba de la Barceloneta, una tapa amb nom d’exclamació
- La Sarsuela de peix, la versió barcelonina i burgesa dels ranxos mariners
- La xocolata a Barcelona (I): els adroguers, pioners del cacau urbà
- La xocolata a Barcelona (i II): els magnats modernistes del cacau
- Alsacians i fabricants de gasosa, els ‘pares’ de la cervesa a Barcelona
- De l’obrador al món: com van erigir un imperi les dues grans cerveseres de Barcelona
- Barcelona, bressol dels canelons catalans
- L’arròs Parellada, el més genuïnament barceloní
- El pijama, les postres barcelonines inventades al restaurant 7 Portes
- Cacaolat, el batut de cacau més barceloní
- El bacallà a la llauna, nascut a les fondes i adoptat a Barcelona
- El mató de monja, la temptació secreta de Pedralbes
- Els colmados, un comerç autòcton de Barcelona
- L’Aspa de Santa Eulàlia, el postre de la patrona de Barcelona
- La botifarra d’ou, l’embotit català que triomfa a Barcelona
- Barcelona, ciutat pionera de la indústria de les galetes
- Barcelona, la gran porta d’entrada de cafè d’arreu del món
- Torrats tradicionals i d’autor, les dues passions cafeteres de Barcelona
- Quatre restaurants històrics de Barcelona que desafien el pas del temps
- L’auge i l’adéu forçós de les vaqueries, la llet més fresca de Barcelona
- L’origen barceloní de la reinvenció de la Mona amb ous de xocolata
