La botifarra d’ou -l’embotit per excel·lència de la festa de Carnaval-, sense ser un producte originari de la ciutat de Barcelona, amb el pas del temps ha anat prenent en aquesta ciutat un protagonisme creixent.
Els mercats, les cansaladeries i les xarcuteries de la ciutat s’han adonat que en un dels mesos més fluixos de l’any pel seu ram, com és el mes de febrer, potenciar una diada com el Dijous Gras, i amb ella el consum de la botifarra d’ou, els proporciona una oportunitat per estimular les vendes. De fet, alguns paradistes, com Josep Maria Salvat del Mercat del Clot, expliquen que tot i vendre botifarra d’ou durant tot l’any, les vendes d’aquest embotit durant la setmana de Carnestoltes poden arribar a quadruplicar-se. Fins i tot alguns xarcuters estableixen la similitud de la botifarra d’ou pel Dijous Gras amb les roses per Sant Jordi. El sector, però, també treballa per desestacionalitzar la venda d’aquest embotit.
Possiblement l’idil·li de la botifarra d’ou amb Barcelona s’iniciés, més enllà del consum tradicional que hi ha hagut sempre, durant la dictadura. Pròsper Puig, president de la Federació Catalana de Carnissers, Cansaladers i Xarcuters, i de GremiCarn Barcelona, apunta que durant la dictadura aquest producte va escassejar a tot el territori català i només era possible trobar-ne a Barcelona els dies previs al Dijous Gras. “Després de la dictadura, el sector va fer un gran esforç per recuperar el costum de menjar aquest embotit”, apunta Puig.
Per incentivar la venda de la botifarra d’ou i donar-la a conèixer a aquells que encara no la tenen present o bé no en són consumidors, és típic en molts mercats i establiments de la ciutat de Barcelona oferir degustacions gratuïtes d’aquest producte als consumidors, com la tradicional botifarrada popular que el GremiCarn i el Mercat de la Boqueria han organitzat durant molts anys el diumenge previ al Carnaval.
El llibre ‘Els Embotits de Catalunya’, editat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), estableix la composició i elaboració de la botifarra d’ou tradicional. Segons aquesta publicació, “la botifarra d’ou es pot fer només de ventresca, de ventresca sense conna ni tendrums, i també si pot afegir gurgil sense conna. S’hi afegeix 1 dotzena d’ous per quilo de massa, desprès es posa la sal, aconsellable 15 fins a 18gr per quilo comptant l’ou, segons la localitat. Tot seguit hi posem el pebre, la quantitat és de 4gr per quilo segons la localitat. El pebre pot ser blanc o negre, tenint en compte que el negre és veurà exteriorment. Abans d’afegir els ous s’han de batre suficient perquè es trenquin sense que agafin oxigen. Tot això ho piquem, aconsellable amb plat de 5. Ho pastem tot fins que la massa quedi compacta, s’emboteix amb tripa natural de porc d’un calibre aconsellable de 34-36, quan s’emboteix s’ha de deixar que quedi tou, ja que quan es cou l’ou es boteix. Es lliga en forma de ferradura, es posa a coure fins que arribi a temperatura de cor d’uns 80º C aconsellables (mínim a 75º C i màxim a 85º C per evitar trencaments). Quant surti del perol refredar-la amb aigua freda , posar-la a la càmera i etiquetar-ho”.
A l’oferta de botifarra d’ou tradicional, que protagonitza el 80% de les vendes, s’hi ha anat afegint amb el pas dels anys el que s’anomenen les botifarres d’ou singulars o botifarres d’especialitats. Aquestes botifarres són versions de la recepta original, on els artesans deixen anar tot el seu enginy i creativitat per combinar ingredients i sabors que sorprenguin als consumidors. En són exemples la botifarra amb carxofes i llardons; la botifarra amb figues, ratafia i foie; o la botifarra d’ou amb girella, guanyadora del premi a la millor Botifarra d’Ou Singular del Concurs Nacional de Botifarra d’Ou Artesana organitzat per la Fundació Oficis de la Carn i la Confraria del Gras i el Magre, que enguany ha celebrat la seva sisena edició.
Aquest concurs es va crear per posar en valor aquest embotit tradicional i, alhora, estimular la creació de versions innovadores. Segons el GremiCarn, les botifarres d’ou singulars, però, creixen més en varietats que en quilos venuts.
Aquí pots veure els altres articles de la sèrie setmanal que Vadegust i el TOT Barcelona estem duent a terme sobre la gastronomia de Barcelona, amb els productes i plats més emblemàtics dels barris de la ciutat:
- La bomba de la Barceloneta, una tapa amb nom d’exclamació
- La Sarsuela de peix, la versió barcelonina i burgesa dels ranxos mariners
- La xocolata a Barcelona (I): els adroguers, pioners del cacau urbà
- La xocolata a Barcelona (i II): els magnats modernistes del cacau
- Alsacians i fabricants de gasosa, els ‘pares’ de la cervesa a Barcelona
- De l’obrador al món: com van erigir un imperi les dues grans cerveseres de Barcelona
- Barcelona, bressol dels canelons catalans
- L’arròs Parellada, el més genuïnament barceloní
- El pijama, les postres barcelonines inventades al restaurant 7 Portes
- Cacaolat, el batut de cacau més barceloní
- El bacallà a la llauna, nascut a les fondes i adoptat a Barcelona
- El mató de monja, la temptació secreta de Pedralbes
- Els colmados, un comerç autòcton de Barcelona
- L’Aspa de Santa Eulàlia, el postre de la patrona de Barcelona
