A principis dels anys 70 del segle passat, va sorgir a Barcelona un dels seus detectius més emblemàtics, Pepe Carvalho. Fruit del talent del seu creador, l’escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalbán, aquest personatge va ser creat per fer un relat crític i sovint cínic de la situació política, cultural i social que vivia la societat espanyola d’aquells moments.
De tots els trets que Vázquez Montalbán va dotar a aquest investigador privat, un dels més significatius va ser la seva passió per la bona taula. No hi ha novel.la protagonitzada per Pepe Carvalho on no apareguin emblemàtics bars, restaurants i cellers del moment o no es facin freqüents referencies gastronòmiques. Un dels lemes del detectiu és “s’ha de beure per recordar i menjar per oblidar”.
Els temples del gaudi barcelonins preferits d’aquest detectiu d’origen gallec eren els restaurants Can Lluís, Casa Leopoldo o la cockteleria Boadas.
Can Lluís
Situat al carrer de la Cera, fent cantonada amb el carrer Reina Amàlia, al barri del Raval, aquest restaurant va ser creat per la família Rodríguez al 1929. Can Lluís, conegut popularment com “can mosques” per la quantitat d’aquest insectes que es reunien al voltant de les bótes de bacallà en procés de secat que hi havia prop de les portes, es va fer molt conegut per un atemptant anarquista que s’hi va produir al gener de 1946, on van resultar mortes quatre persones, entre les que si trobaven dos membre de la família Rodríguez. En aquest restaurant, Pepe Carvalho hi va gaudir d’una suculenta escudella alacantina, també coneguda com a olleta d’Alcoi i una l’espatlla de cabrit al forn. Àpat que va culminar fumant-se un Cerdán, un puro produït per un industrial barceloní a Santo Domingo.
La historia d’aquest emblemàtic restaurant es va veure truncada de sobte aquest mateix any, quan després de que el fessin tancar a causa de la pandèmia, la propietat del local -un fons d’inversió israelià- amb la que ja tenien un conflicte obert derivat de la revisió del lloguer del local provocat pels canvis en la Llei d’Arrendament Urbans, va fer un desnonament forçat dels llogaters del local, la tercera generació de la família Rodríguez.
Casa Leopoldo
El restaurant Casa Leopoldo, situat al carrer de Sant Rafael, al barri del Raval de Barcelona, el va obrir Leopoldo Gil i la seva esposa el juliol de 1936, pocs dies abans de que es produís l’alçament armat contra la República. Aquest restaurant, decorat amb motius taurins, amb el pas del temps es va convertir en un centre de trobada d’artistes, intel·lectuals i bohemis, convertint-se en el restaurant de referència de la “gauche divine” barcelonina. Pepe Carvalho trobava en les opulentes safates de peixos i mariscs que li servia en Germán, l’emblemàtic maïtre del restaurant, el bàlsam que l’ajudava a superar els moments de nostàlgia de la seva Galicia natal.
Al 2015 el restaurant, gestionant aleshores per la Rosa Gil, filla d’en Leopoldo, va tancar fruit de la crisi econòmica. Al 2017, els xef Óscar Manresa i Romain Fornell el van reobrir dins del seu projecte de recuperar locals emblemàtics de la ciutat i donar-los una nova oportunitat. Al 2020 es va fer càrrec de Casa Leopoldo el xef Rafa Peña qui l’ha transformat donant-li un aire més de taverna, amb una bona carta de platillos.
Boadas
La cocteleria més antiga de Barcelona és l’indret on Pepe Carvalho cerca un moment de relax després de les seves aventures, sempre ben acompanyat d’un còctel de cava, una de les seves begudes preferides. Inaugurada al 1933 per Miguel Boadas, aquesta cocteleria es troba al carrer Tallers, 1, molt a prop de les Rambles i de la Plaça Catalunya.
Aquí pots veure els altres articles de la sèrie setmanal que Vadegust i el TOT Barcelona estem duent a terme sobre la gastronomia de Barcelona, amb els productes i plats més emblemàtics dels barris de la ciutat
- La bomba de la Barceloneta, una tapa amb nom d’exclamació
- La Sarsuela de peix, la versió barcelonina i burgesa dels ranxos mariners
- La xocolata a Barcelona (I): els adroguers, pioners del cacau urbà
- La xocolata a Barcelona (i II): els magnats modernistes del cacau
- Alsacians i fabricants de gasosa, els ‘pares’ de la cervesa a Barcelona
- De l’obrador al món: com van erigir un imperi les dues grans cerveseres de Barcelona
- Barcelona, bressol dels canelons catalans
- L’arròs Parellada, el més genuïnament barceloní
- El pijama, les postres barcelonines inventades al restaurant 7 Portes
- Cacaolat, el batut de cacau més barceloní
- El bacallà a la llauna, nascut a les fondes i adoptat a Barcelona
- El mató de monja, la temptació secreta de Pedralbes
- Els colmados, un comerç autòcton de Barcelona
- L’Aspa de Santa Eulàlia, el postre de la patrona de Barcelona
- La botifarra d’ou, l’embotit català que triomfa a Barcelona
- Barcelona, ciutat pionera de la indústria de les galetes
- Barcelona, la gran porta d’entrada de cafè d’arreu del món
- Torrats tradicionals i d’autor, les dues passions cafeteres de Barcelona
- Quatre restaurants històrics de Barcelona que desafien el pas del temps
- L’auge i l’adéu forçós de les vaqueries, la llet més fresca de Barcelona
- L’origen barceloní de la reinvenció de la Mona amb ous de xocolata
- Del Wimpy al Pokin’s: els pioners del fast food a Barcelona
- Les xurreries de carrer, on l’esmorzar i el ressopó es donen la mà
- El pa de Sant Jordi va néixer al carrer Balmes de Barcelona
- Les arrels barcelonines de “fer el vermut” els diumenges al migdia
- Sant Ponç: la festa major dels sabors, olors i colors naturals a Barcelona
- Quan Barcelona era pionera en la cria de musclos
- Els últims berenadors de Collserola: auge i declivi d’un oci centenari
- Els xiringuitos, paelles sobre la sorra de la Barceloneta
- Mandó de Collserola, el tomàquet més barceloní
