Can Soteras va néixer l’any 1915, quan Jaume Soteras i Font es va fer càrrec de la petita fonda situada a la cantonada de l’Avinguda Diagonal amb el Passeig de Sant Joan de Barcelona. En aquesta fonda atenien als traginers que, de camí cap al mercat del Born hi paraven per fer-hi un bon àpat mentre les seves bèsties descansaven i s’abeuraven.
Quinze anys després, l’any 1930, van transformar la fonda en un restaurant que va passar a anomenar-se Restaurant Diagonal Can Soteras, acostant la cuina casolana tradicional, que tant feia gaudir als traginers, a tots els barcelonins. El nou restaurant de seguida va fer fortuna i va seduir als habitants d’una Barcelona que sovint el van convertir en una extensió del menjador de casa seva. Les vuit sales privades que disposaven per a banquets i esdeveniments amb possibilitat d’encabir-hi fins a 250 persones, van ser testimoni d’una gran quantitat de batejos, comunions i casaments, entre moltes altres celebracions familiars, d’amics, reunions d’empresa, sopars de Nadal, àpats de fi curs i reunions de tota mena. Popularment se’l va arribar a conèixer com el restaurant BBC (Bodas, Bautizos y Comuniones). Els dimarts Can Soteras era punt de peregrinació dels incondicionals de la tradicional escudella i carn d’olla, plat que en aquest dia de la setmana no hi va faltar mai, fos l’època de l’any que fos.
El restaurant també es va convertir en seu de molts grups de gastrònoms i militants de la bona vida. L’any 1927 es va crear a Can Soteras l’Associació Cultural L’Arca de Noé, impulsada per Joaquim Ciervo i Santiago Rusiñol. En aquesta singular associació, cadascun dels seus membres s’identificava amb un animal i quan es reunien no es podia parlar de política, religió o futbol. El testimoni del pas d’aquesta associació per Can Soteras es podia trobar en el menjador del soterrani que estava decorat amb motius d’animals, i on destaca la figura d’un cangur, l’animal que identificava a Jaume Soteras.
A mitjans dels anys 80 del segle passat, en un dels moltíssims àpats que grups de tota mena celebraven a Can Soteras, els cargols, una de les especialitats del restaurant, en van ser els protagonistes. Un dels assistents a aquest àpat va ser el periodista Joan Poch Soler qui, a l’endemà, va publicar una ressenya al diari on es referia a la “Setmana del Cargol”. Fent-se ressò d’aquesta ressenya, moltes persones es van adreçar a Can Soteras interessant-se per aquest esdeveniment i des del restaurant ho van veure com una oportunitat. Així va néixer la Festa del Cargol i de retruc es va crear la Confraria Gastronòmica del Cargol. Amb el pas dels anys, la Festa del Cargol es va anar consolidant fins a convertir-se en una important trobada social i gastronòmica, on hi assistien destacats representants del món de la cultura, de l’esport i dels mitjans de comunicació, per gaudir de fins a 14 plats diferents de cargols.
La centenària historia de Can Soteras, el restaurant que va omplir les carmanyoles que el darrer govern de la Generalitat es va emportar camí de l’exili al gener de 1939, va escriure el seu darrer capítol quan es van veure afectats per la Llei d’Arrendaments Urbans del 2014 que limitava les transmissions del contractes de lloguer. Tanmateix la crisi derivada de la pandèmia de la COVID-19 va acabar de donar el cop de gràcia a aquest restaurant que va tancar les seves portes al juny de l’any passat. Quedaven pel record 105 anys d’història.
Aquí pots veure els altres articles de la sèrie setmanal que Vadegust i el TOT Barcelona estem duent a terme sobre la gastronomia de Barcelona, amb els productes i plats més emblemàtics dels barris de la ciutat
- La bomba de la Barceloneta, una tapa amb nom d’exclamació
- La Sarsuela de peix, la versió barcelonina i burgesa dels ranxos mariners
- La xocolata a Barcelona (I): els adroguers, pioners del cacau urbà
- La xocolata a Barcelona (i II): els magnats modernistes del cacau
- Alsacians i fabricants de gasosa, els ‘pares’ de la cervesa a Barcelona
- De l’obrador al món: com van erigir un imperi les dues grans cerveseres de Barcelona
- Barcelona, bressol dels canelons catalans
- L’arròs Parellada, el més genuïnament barceloní
- El pijama, les postres barcelonines inventades al restaurant 7 Portes
- Cacaolat, el batut de cacau més barceloní
- El bacallà a la llauna, nascut a les fondes i adoptat a Barcelona
- El mató de monja, la temptació secreta de Pedralbes
- Els colmados, un comerç autòcton de Barcelona
- L’Aspa de Santa Eulàlia, el postre de la patrona de Barcelona
- La botifarra d’ou, l’embotit català que triomfa a Barcelona
- Barcelona, ciutat pionera de la indústria de les galetes
- Barcelona, la gran porta d’entrada de cafè d’arreu del món
- Torrats tradicionals i d’autor, les dues passions cafeteres de Barcelona
- Quatre restaurants històrics de Barcelona que desafien el pas del temps
- L’auge i l’adéu forçós de les vaqueries, la llet més fresca de Barcelona
- L’origen barceloní de la reinvenció de la Mona amb ous de xocolata
- Del Wimpy al Pokin’s: els pioners del fast food a Barcelona
- Les xurreries de carrer, on l’esmorzar i el ressopó es donen la mà
- El pa de Sant Jordi va néixer al carrer Balmes de Barcelona
- Les arrels barcelonines de “fer el vermut” els diumenges al migdia
- Sant Ponç: la festa major dels sabors, olors i colors naturals a Barcelona
- Quan Barcelona era pionera en la cria de musclos
- Els últims berenadors de Collserola: auge i declivi d’un oci centenari
- Els xiringuitos, paelles sobre la sorra de la Barceloneta
- Mandó de Collserola, el tomàquet més barceloní
- Restaurants barcelonins del Pepe Carvalho
- Can Culleretes, el restaurant degà de Barcelona
- Au Lion d’Or, les tertúlies més canalles de Barcelona
