A les acaballes del segle XIX es van crear a Barcelona un seguit d’establiments que, malgrat anomenar-se cafès, cerveseries o cafè-restaurant van arribar a ser molt més que un indret on omplir l’estómac o apaivagar la set. Són establiments que van esdevenir punts de trobada de totes les tribus urbanes d’aquells moments. Eren temps d’artistes, de bohemis, d’escriptors, d’intel·lectuals, però també d’industrials, polítics, advocats,… que van trobar en aquests establiments el lloc idoni per menjar, beure i per enrolar-se en inacabables tertúlies.
Un dels cafès més rellevants de la seva època d’aquest univers va ser Au Lion d’Or. A més de reunir a tots els gremis citats, la seva ubicació, al final de les Rambles, li va donar un punt canalla que va obrir el seu espectre de visitants des de l’aristocràcia fins al món de la faràndula. Va ser el gran punt de trobada de tots els artistes que actuaven en els locals de les Rambles i el Paral·lel en acabar les seves funcions.
Au Lion d’Or va ser creat pels empresaris Enric Vilalta i Sebastià Gay l’any 1891, quan van adquirir el local ocupat fins aleshores el cafè Caponata, a la Plaça del Teatre número 2, avui La Rambla número 29 de Barcelona. Amb el xef Paco Coll al capdavant de la cuina, Au Lion d’Or de seguida va tenir èxit i els artistes i escriptors que voltaven per aquells indrets ràpidament el van adoptar com a punt de trobada i de tertúlies, esdevenint el ressopó, l’àpat més reeixit. Un dels seus grans ambaixadors va ser Santiago Rusiñol.
Au Lion d’Or era un establiment amb una decoració d’estil historicista, marcada per una gran xemeneia que presidia el saló principal, i per tot un seguit d’objectes medievals, com armadures, espases, llances i escuts. Els finestrals que donaven al carrer estaven composats de vidres de colors que provocaven que el local tingués una claror molt singular que, segons clamaven els seus parroquians, creava un clima que afavoria la creativitat.
Gens aliè als canvis i les noves tendències que anaven arribant a la ciutat, l’any 1915 es va fer una gran reforma de l’establiment i es va canviar la decoració cap un estil modernista, destacant les noves cadires del local procedents de la botiga que, l’aleshores prestigiós fabricant de mobles Salvador Albacar, tenia al carrer Balmes. En aquesta reforma també es va habilitar un espai per poder-hi fer balls. L’any 1919 i com a conseqüència d’un decret del Conde de Salvatierra que els ho va permetre, es van fer noves adaptacions al local per poder-hi dur a terme activitats de joc.
La fama d’aquest cafè es va escampar per tot arreu i es va convertir en punt de peregrinació per tots els artistes, escriptors, bohemis, intel·lectuals, etc. que visitaven Barcelona en aquells temps. Els seus amplis horaris eren molt celebrats pels diferents col·lectius que el freqüentaven.
L’esclat de la Guerra Civil espanyola va suposar un punt d’inflexió per Au Lion d’Or. Els anys 1937 i 1938, en plena guerra i quan el govern de la República operava des de Barcelona, Au Lion d’Or va acollir els sortejos de la Loteria de Nadal. Acabada la guerra, el règim dictatorial va obligar a castellanitzar el seu nom, que va passar a dir-se “El León de Oro”m i la persecució política que van patir molts del seus clients va provocar la fi de les tertúlies, fet que, juntament amb la misèria que va sobrevenir a la majoria de la població, van fer caure en desgràcia l’establiment, fins que a mitjans dels anys 50 es va tancar definitivament el local.
El seu tancament va coincidir amb un altre fenomen que va canviar de manera significativa la dinàmica de la part baixa de les Rambles i els seus voltants: l’arribada a Barcelona dels mariners de la Sisena Flota dels Estats Units per gaudir dels seus permisos després de passar llargues temporades a alta mar. Aquests joves mariners arribaven a Barcelona desitjosos de gaudir dels plaers de la vida. El local que havia ocupat Au Lion d’Or es va convertir en el night club Panam’s, un estil de local que definiria una nova etapa de la Barcelona més canalla.
Aquí pots veure els altres articles de la sèrie setmanal que Vadegust i el TOT Barcelona estem duent a terme sobre la gastronomia de Barcelona, amb els productes i plats més emblemàtics dels barris de la ciutat
- La bomba de la Barceloneta, una tapa amb nom d’exclamació
- La Sarsuela de peix, la versió barcelonina i burgesa dels ranxos mariners
- La xocolata a Barcelona (I): els adroguers, pioners del cacau urbà
- La xocolata a Barcelona (i II): els magnats modernistes del cacau
- Alsacians i fabricants de gasosa, els ‘pares’ de la cervesa a Barcelona
- De l’obrador al món: com van erigir un imperi les dues grans cerveseres de Barcelona
- Barcelona, bressol dels canelons catalans
- L’arròs Parellada, el més genuïnament barceloní
- El pijama, les postres barcelonines inventades al restaurant 7 Portes
- Cacaolat, el batut de cacau més barceloní
- El bacallà a la llauna, nascut a les fondes i adoptat a Barcelona
- El mató de monja, la temptació secreta de Pedralbes
- Els colmados, un comerç autòcton de Barcelona
- L’Aspa de Santa Eulàlia, el postre de la patrona de Barcelona
- La botifarra d’ou, l’embotit català que triomfa a Barcelona
- Barcelona, ciutat pionera de la indústria de les galetes
- Barcelona, la gran porta d’entrada de cafè d’arreu del món
- Torrats tradicionals i d’autor, les dues passions cafeteres de Barcelona
- Quatre restaurants històrics de Barcelona que desafien el pas del temps
- L’auge i l’adéu forçós de les vaqueries, la llet més fresca de Barcelona
- L’origen barceloní de la reinvenció de la Mona amb ous de xocolata
- Del Wimpy al Pokin’s: els pioners del fast food a Barcelona
- Les xurreries de carrer, on l’esmorzar i el ressopó es donen la mà
- El pa de Sant Jordi va néixer al carrer Balmes de Barcelona
- Les arrels barcelonines de “fer el vermut” els diumenges al migdia
- Sant Ponç: la festa major dels sabors, olors i colors naturals a Barcelona
- Quan Barcelona era pionera en la cria de musclos
- Els últims berenadors de Collserola: auge i declivi d’un oci centenari
- Els xiringuitos, paelles sobre la sorra de la Barceloneta
- Mandó de Collserola, el tomàquet més barceloní
- Restaurants barcelonins del Pepe Carvalho
- Can Culleretes, el restaurant degà de Barcelona
