A principis de la segona meitat del segle XX es van posar de moda les xurreries, uns petits comerços situats en quiosquets especialitzats en l’elaboració i venda de xurros i altres especialitats basades en massa de pasta fregida en oli. Podien estar farcides –o no– de nata, crema o trufa, com els xuixos o els bunyols. I també venien patates fregides, cotnes o morro de porc. Era típic acudir-hi a primera hora de matí, ja fos per esmorzar o per cloure una nit de festa i disbauxa, però també van fer-se un públic a mitja tarda que hi anava a berenar xurros per sucar amb xocolata desfeta, que sovint també oferien les mateixes xurreries. Als migdies s’hi anava a buscar altres productes associats al vermut, com les patates fregides.
Tots els productes eren servits gairebé acabats de fer. Molts encara tenim la imatge gravada de com el xurrero, amb la seva expertesa, treia una llarguíssima tira de xurros acabats de fer i els anava tallant amb les tisores perquè anessin caient dins un recipient on els ensucrava abans de servir-los al client amb les típiques paperines de forma cònica. També forma part de la memòria popular sobre les xurreries l’embolcall de les patates fregides, les cotnes o el morro de porc: unes bosses allargades de paper encerat de colors vius com blau, verd, groc o vermell, on s’hi podien apreciar –a conjunt amb les paperines dels xurros– les taques que hi feia l’oli sobrant.
De fires i festes a locals fixes
Les xurreries han estat tradicionalment uns establiments ambulants, moltes d’elles adaptades a l’interior de caravanes. Era i encara és típic trobar-les en les places dels pobles durant les fires i les festes majors. També, en alguns indrets, n’hi ha de fixes ubicades en petits locals comercials. Per exemple, al voltant de la Sagrada Família hi ha diverses establiments que combinen la funció de xurreria i de bar-cafeteria.
La ciutat de Barcelona no va ser pas aliena a la moda de les xurreries i durant la segona meitat del segle passat n’hi va haver forces. A diferencia d’altres municipis més petits, a la capital les xurreries obrien al públic cada dia, sense necessitat de que fos festiu. En el moment de màxim esplendor de les xurreries de carrer a Barcelona s’estima que hi havia hagut al voltant d’una setantena. Actualment n’hi ha una vintena escassa.
Un retrocés gens accidental
Les xurreries ubicades a la via pública van patir un progressiu assetjament de l’Ajuntament de Barcelona a través de les ordenances municipals. El consistori barceloní va iniciar un lent procés per eliminar-les de la via pública, entre altres raons per considerar que no era el lloc més adient per aquesta mena de negocis que han d’atendre requisits d’higiene i de seguretat alimentaria. I, sobretot, per reduir obstacles a la via pública que poguessin impedir la lliure circulació de les persones.
L’any 2009, el Gremi de Xurrers de Catalunya va arribar a un acord decisiu amb l’Ajuntament: les xurreries de via publica existents en aquell moment, que eren al voltant d’una vintena, només podien traspassar la llicència dels actuals propietaris als fills quan arribés l’hora de jubilar-se o en cas de decés. Per tant, si els propietaris de les xurreries no tenien descendents o bé aquests no s’hi volien dedicar, s’extingia la llicència automàticament.
Després d’anys de negociacions, l’Ajuntament de Barcelona va rectificar la seva postura i des del desembre de 2016 els propietaris de les xurreries tenen la possibilitat de traspassar els seus negocis a tercers, sense que aquests hagin de ser necessàriament familiars.
Només hi ha una excepció a aquesta tendència progressiva de declivi: el Nadal. Cada any durant les festes nadalenques l’Ajuntament autoritza la instal·lació temporal de xurreries, normalment associades a activitats especials. Una de les més tradicionals i on hi ha més xurreries nadalenques és la Fira de Reis de la Gran Via.
On trobar avui una xurreria de carrer a Barcelona?
Districte de l’Eixample
- Xurreria Alpuente
Carrer Castillejos amb carrer Ribes, a tocar del Mercat dels Encants. Dilluns, dimecres, divendres i dissabte de 7 a 20h.
- Xurreria Argilés
Carrer Marina amb Avinguda Meridiana, davant la sortida de metro de Marina. De dimarts a dijous de 8.30 a 21.30h. Divendres obren a les 8.30h i no tanquen fins al diumenge a les 21.30h.
Districte de Sants-Montjuïc
- Xurreria Càtering
Davant de l’avinguda Madrid, 210. De dimarts a diumenge de 8 a 20h.
- Xurreria Montse Balsells
Gran Via de les Corts Catalanes amb carrer Mineria.
- Xurreria Ruiz
Avinguda del Paral·lel amb carrer Aldana. De dimarts a diumenge de 9 a 15h.
Districte de les Corts
- Xurreria Crisla
Carrer Eduardo Conde amb passeig Manuel Girona, al costat de la Clínica Cima. De dilluns a divendres de 16.30 a 20.30h. Dissabtes i diumenges de 9 a 14h i de 16.30 a 20.30h.
- Xurreria Montse
Jardins de les Infantes, cantonada del carrer Marquès de Sentmenat amb carrer Vallespir.
- La Xurre
Carrer Arístides Mallol amb Travessera de les Corts, a tocar del Camp Nou. De dilluns a diumenge de 9 a 21h. Els dies de partit tanquen a la 01h de la matinada.
Districte de Sarrià – Sant Gervasi
- Xurreria Sarrià
Via Augusta amb Passeig Bonanova
Districte de Gràcia
- Xurreria Sport
Plaça Lesseps, davant l’Escola Rius i Taulet. De dimarts a diumenge de 10.30 a 15h i de 16 a 20h.
Districte d’Horta-Guinardó
- Xurreria El Savi
Plaça Alfons X, davant la sortida del metro.
- Xurreria Vall d’Hebron
Avinguda. Jordà, al costat de l’Hospital Vall d’Hebron. Cada dia de 9 a 14h i de 17 a 20h.
Districte de Nou Barris
- Xurreria Guineueta
Davant del número 4 del carrer Guineueta. De dimarts a divendres de 8 a 14h i de 17 a 20h. Dissabtes i diumenges de 7 a 14h i de 16.30 a 19h.
- Xurreria La Pilarica
Jardins de Llucmajor, tocant al carrer Artesania. De dimarts a diumenge de 8 a 14h i de 17 a 21h.
Districte de Sant Andreu
- Xurreria Torras i Bages
Passeig Torras i Bages amb carrer Palomar. Laborables de 8.30 a 13.30h i de 17 a 20.30h. Dissabtes i diumenges de 9 a 15 h i de 17 a 20.30h.
Districte de Sant Martí
- Xurreria Carmen Zamorano
Carrer Menorca, 19, al costat del Mercat de Provençals. De dimarts a diumenge de 8 a 15h.
- Xurreria Alcalde
Carrer Maresme amb Rambla Guipúscoa. De dimarts a divendres de 8.30 a 12.45h i de 17 a 20h. Dissabtes i diumenges de 7.15 a 14h i de 17 a 20h.
- Xurreria Martínez
Carrer Cantàbria amb carrer Andrade. De dilluns a dissabte de 8 a 14h i de 16.30 a 21h. Dimarts tancat. Diumenge de 8 a 15h i de 16 a 22h.
- Xurreria Alcázar
Carrer Alfons el Magnànim amb carrer Cristóbal de Moura. De dimarts a divendres de 8.30 a 12.45h i de 17 a 20h. Dissabtes i diumenges de 7.15 a 14h i de 17 a 20h.
Aquí pots veure els altres articles de la sèrie setmanal que Vadegust i el TOT Barcelona estem duent a terme sobre la gastronomia de Barcelona, amb els productes i plats més emblemàtics dels barris de la ciutat:
- La bomba de la Barceloneta, una tapa amb nom d’exclamació
- La Sarsuela de peix, la versió barcelonina i burgesa dels ranxos mariners
- La xocolata a Barcelona (I): els adroguers, pioners del cacau urbà
- La xocolata a Barcelona (i II): els magnats modernistes del cacau
- Alsacians i fabricants de gasosa, els ‘pares’ de la cervesa a Barcelona
- De l’obrador al món: com van erigir un imperi les dues grans cerveseres de Barcelona
- Barcelona, bressol dels canelons catalans
- L’arròs Parellada, el més genuïnament barceloní
- El pijama, les postres barcelonines inventades al restaurant 7 Portes
- Cacaolat, el batut de cacau més barceloní
- El bacallà a la llauna, nascut a les fondes i adoptat a Barcelona
- El mató de monja, la temptació secreta de Pedralbes
- Els colmados, un comerç autòcton de Barcelona
- L’Aspa de Santa Eulàlia, el postre de la patrona de Barcelona
- La botifarra d’ou, l’embotit català que triomfa a Barcelona
- Barcelona, ciutat pionera de la indústria de les galetes
- Barcelona, la gran porta d’entrada de cafè d’arreu del món
- Torrats tradicionals i d’autor, les dues passions cafeteres de Barcelona
- Quatre restaurants històrics de Barcelona que desafien el pas del temps
- L’auge i l’adéu forçós de les vaqueries, la llet més fresca de Barcelona
- L’origen barceloní de la reinvenció de la Mona amb ous de xocolata
- Del Wimpy al Pokin’s: els pioners del fast food a Barcelona
