Aquest és el darrer article d’opinió que publicaré abans de les festes nadalenques i en aquesta ocasió, encara que sigui per una vegada a la vida, penso molt convençut que cal seguir les indicacions de les administracions i ens toca celebrar aquestes festes només amb les persones més properes. I quan dic properes em refereixo a les persones que composen el que les autoritats han definit com a bombolla de convivència.
Jo, com a físic de formació que sóc, crec en la ciència i, per tant, estic convençut que la vacuna que aviat començaran a administrar-nos ens protegirà de la Covid-19 i serà la solució a tot aquest malson que portem vivint des del mes de març, i que a molts ens ha portat a situacions professionals límit perquè se’ns ha impedit, amb més o menys raó, poder treballar i, per tant, generar ingressos. Uns ingressos absolutament necessaris perquè les administracions no han fet cap concessió en la seva tasca recaptadora. Malgrat els seus discursos públics, la maquinària administrativa no ha parat en cap moment i les oficines de recaptació d’impostos han treballat a tota màquina insensibles totalment a la situació que es vivia a la nostra societat. Però malgrat tot això, ara queda molt poc temps per sortir d’aquest forat i seria una llàstima que en aquest període final de la pandèmia en fóssim víctimes, potser lleus, potser greus o potser fatals, però al cap i a la fi víctimes.
Seran unes festes per quedar-se a casa, compartint el bo i millor de nosaltres mateixos amb la nostra gent més propera, els que compartim sostre habitualment. Per tant, i malgrat que vaig assegurar que aquest Nadal no hi hauria esperit gastronòmic, és una gran ocasió per tirar la casa per la finestra, cadascú en la mesura que pugui i sempre donant preferència als productes de qualitat produïts per elaboradors artesans locals, sobretot per celebrar que hi som i que, per tant, ho podem gaudir.
Ajuntem-nos tots al voltant de la taula i malgrat siguem dels que suquem el pa amb tomàquet per una o per les dues cares, posem ceba o no a la truita de patates, ens agradi la pinya a la pizza o la odiem, tolerem o no les patates braves que no piquen, que fem l’all i oli amb ou o no i fins i tot si ens toca aguantar al cunyat que assegura que menja tomàquets com els d’abans, aixequem la copa, sempre plena de vi català, amb bombolles o sense, i brindem per nosaltres i per uns temps futurs que ens facin oblidar aquest fatídic 2020. Bon Nadal!
