La llet és un dels principals aliments de la cadena alimentària, però a Catalunya la seva valoració ha caigut en picat els últims 20 anys. Els ramaders veuen insostenible la situació, perquè els grans operadors de la indústria, que abasteixen després els supermercats, la paguen per sota del preu que ells consideren adient en relació amb els costos de producció. Aquesta situació ha portat a diverses iniciatives sorgides a partir d’aquest problema, amb força repercussió. És la febre de la llet de preu just, que acaba de començar amb les primeres empreses que han mogut fitxa.

L’inici de tot plegat

Els ramaders catalans passen penúries, segons ells mateixos expliquen. No és cap secret que hi ha hagut una reducció massiva de persones que es vulguin dedicar al sector, sigui pel poc atractiu o pel gran esforç i temps que suposa. En xifres absolutes en els últims 20 anys, d’unes 4.300 granges que hi havia en queden 380, “totes tancades perquè no podem sobreviure a causa de la davallada de preus”, declarava Daniel Bassa, gerent de la cooperativa de la Plana de Vic.

Pla mitjà on es poden veure ramaders del sector de la llet protestant al davant d’un supermercat Lydl a Golmés, l’11 de novembre de 2021. (Horitzontal)

Així doncs, la guerra va començar a finals de 2021, quan un centenar de ramaders es van concentrar davant de la fàbrica de Lactalis a Mollerussa. Aquesta companyia és la màxima compradora de llet a tot l’estat espanyol, proveeix la principals marques de llet i moltes de les grans cadenes de supermercat. I els ramaders es queixaven perquè els preus als quals se’ls comprava la llet estaven per sota els costos de producció. Per ser exactes, el secretari tècnic de JARC, Jordi Vidal, afirmava que el sector cobrava 6 cèntims menys el que implicava que les explotacions s’estiguin “arruïnant”. Davant d’aquesta situació, els ramaders van començar a moure’s, fer manifestacions i explicar el que ells estaven patint.

La posició governamental

Davant l’allau de les queixes dels ramaders, el Govern va intervenir per intentar millorar la situació. En aquest sentit, des del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural van decidir fer un estudi per determinar -de manera més o menys exacta- el preu just al qual s’hauria de comprar la llet als ramaders. Segons les dades del Govern, a l’agost el preu mitjà de la llet era de 33,4 cèntims quan per la rendibilitat dels ramaders es necessitaven uns 37,4 cèntims. Quan aquestes dades van sortir, alguns operadors com Làctia -la principal proveïdora de Mercadona- va augmentar el preu i va començar a pagar 37,5 cèntims el litre als seus ramaders.

Davant d’aquesta situació, la conselleria ja ha obert una nova línia de crèdits específics per al sector per finançar les necessitats de les empreses agràries. A més, ha posat en marxa la creació de l’Institut Català de la Llet, que tal com ha explicat Jordà, “impulsarà un índex de referència de preus per tenir en compte en els contractes de la llet“.

La primera iniciativa per impulsar una llet de preu just

Vaquers d’Osona i la cooperativa de la Plana de Vic van ser els primers a reivindicar la necessitat d’un augment del preu de la llet i van decidir posar-hi remei. En aquest sentit, la cadena de supermercats Bonpreu i les cooperatives van arribar a un acord per vendre una llet a preu just per als ramaders, des de la marca exclusiva del supermercat Terra i Tast. El contracte va tenir repercussió mediàtica, ja que acordava vendre la llet a 41,5 cèntims, molt per sobre del que es pagava als ramaders i també el que havia acordat el departament. “Bonpreu sempre vol intentar lluitar pel bé del sector i ajudar al territori” explicava, Joan Sabartés, director d’operacions del Grup Bonpreu durant la presentació de la iniciativa. No obstant, aquesta marca només és una part petita de la llet que es ven en aquests supermercats. Els ramaders esperen que la tendència s’estengui.

Sebastià Juanola, ramader de Vaquers d'Osona / Jordi Borràs
Sebastià Juanola, ramader de Vaquers d’Osona / Jordi Borràs

El model francès que inspira els ramaders

Aquest projecte, s’emmirallava en el model francès de C’est qui le patron?, que bàsicament lluita pel “preu just” de la llet. “Els ramaders francesos han lluitat molt per unes condicions dignes i això és el que volem aconseguir”, descrivia Sebatià Juanola, ramader de Vaquers d’Osona i director del projecte de Bonpreu. A més, també assegurava que França té “molta més tradició reivindicativa” i que el projecte allà havia tingut una gran acollida: “Volem demostrar que la gent també té molta consciència de territori”.

S’escampa la veu, la suma d’altres operadors

L’efecte dòmino de la iniciativa de les cooperatives i Bonpreu va ser gairebé immediat. De fet, la primera a reaccionar va ser la marca Letona -la llet més important del canal Horeca que comercialitza el producte per a bars, restaurants i cadenes hoteleres- que va començar una campanya per “reivindicar que el seu producte és de proximitat”. La marca va avisar que l’anuncia arribaria en forma d’espot publicitari que es podria veure en alguns programes de TV3, la cadena de televisió pública catalana, com per exemple a la secció de meteorologia del Telenotícies i el programa d’humor APM.

Miguel Paradella, director general de Compres de Lidl, la consellera Teresa Jordà i Joan Pijoan, líder de la cooperativa Campllong / J.C.
Miguel Paradella, director general de Compres de Lidl, la consellera Teresa Jordà i Joan Pijoan, líder de la cooperativa Campllong / J.C.

Lidl també s’apunta a la llet de preu just

L’última en adherir-se a aquesta reivindicació ha estat la cadena de supermercats Lidl que de la mà de la cooperativa catalana Campllong ha llançat al mercat una llet de proximitat que és paga a 40 cèntims el litre, per sobre del preu fixat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, però encara per sota del preu al què paga la llet el Grup Bonpreu. Segons explicava durant la presentació d’aquesta iniciativa, el director general de Compres de Lidl, Miquel Paradela “assegura la viabilitat de més de 40 famílies ramaderes a Catalunya”.

Nou comentari

Comparteix