Quantcast
La truita de riu del Pirineu, el peix que no enveja la costa – Vadegust

La truita de riu del Pirineu, el peix que no enveja la costa

Es tracta d’una de les espècies que tradicionalment ha format part de l'alimentació de les zones de muntanya com els Pirineus, com també ho ha fet el bacallà

A vegades no cal viure a un poble costaner per menjar bon peix. Fa anys que els veïns del Pirineu van descobrir que les truites de riu podien convertir-se en una gran menja. La truita de riu és un animal autòcton dels rius catalans, que tradicionalment sempre s’ha trobat en els hàbits alimentaris de la població pirinenca. Són típiques del Pirineu lleidatà gràcies a l’abundància d’aquests peixos als torrents que s’alimenten del Segre i la Noguera.

“Ara estem treballant per preservar la truita de riu pirinenca. És per això que s’han limitat les àrees de pesca i que ja no es permet la distribució d’aquest producte als restaurants”, explica a Vadegust Marc Vande, un guia de pesca sense mort de truita de riu amb mosca.

La truita era un dels pocs peixos fàcils de consumir a la muntanya, a les zones properes al riu, encara que el seu consum era molt inferior al del bacallà. Actualment, la truita que consumim prové de piscifactories, les quals omplen les cartes i menús gastronòmics de la comarca. La Piscifactoria de Tavascan, que es troba enmig del Parc Natural de l’Alt Pirineu i molt a prop del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici, és una de les principals proveïdores de truites de riu als restauradors dels Pirineus. “La gent d’aquí prefereix pescar-se la seva pròpia truita al riu, si saben fer-ho. Però els turistes aprecien molt la truita de Tavascan perquè és molt més saborosa i té una carn més melosa que la d’altres piscifactories”, comenta a aquest digital Josep Delamoga, el propietari de l’Hotel Puitacava (Ainet de Cardós).

La Piscifactoria de Tavascan manté un vincle estret entre l’aqüicultura i el medi ambient. Les truites creixen al costat del riu, en una aigua que arriba directament dels llacs, sense haver passat per cap població o instal·lació, i que s’oxigena de forma natural amb salts d’aigua i sense oxigen complementari. Les truites produïdes a Tavascan triguen aproximadament sis anys a créixer, per això la seva carn és més valorada que la d’altres indrets.

Una truita de riu del Pirineu | Cedida per Marc Vande

Segons Delamoga, el sabor de les truites de riu pirinenques és excepcional gràcies a la temperatura de les aigües on creixen. “L’aigua gelada influeix en la qualitat de la carn d’aquest peix, fent-lo exquisit”, diu l’hoteler. Vande també considera que gastronòmicament les truites són un dels peixos de riu amb la carn més fina i saborosos. “Tenen molt poques espines, cosa que els fa més aprofitables que altres peixos de riu”, defensa el pescador d’alta muntanya.

La varietat de truita que es considera autòctona dels Pirineus és la Fario (Salmo trutta fario), una espècie considerada pròpia dels trams septentrionals dels nostres rius, que rarament supera els seixanta centímetres de llargada i els dos quilos de pes. Aquesta es caracteritza per tenir uns piquets vermells al llom, els quals varien en forma i densitat segons les aigües. En canvi, als llacs i a les piscifactories es pot trobar la varietat Arco iris, que és més productiva en captivitat, però segons els locals és menys saborosa que la Fario.

En general, les truites criades a les piscifactories es consideren de menys qualitat que no pas les pescades en els rius. L’explicació té a veure amb la diferència en el tipus d’alimentació que els animals reben en captivitat o en llibertat. No obstant això, les condicions climàtiques del Pallars atorguen a la truita de piscifactoria una qualitat superior que les d’altres zones.

La truita del Pirineu és un dels ingredients secrets i famosos dels fogons del Pallars i l’Alta Ribagorça, i està estretament lligada a les festes i menges tradicionals catalanes. 

Nou comentari