L’arribada del solstici d’estiu és una de les festes més celebrades des de la prehistòria. És per això que la majoria de cultures tenen el seu ritual per inaugurar l’inici de la temporada de nits curtes i dies llargs. A Alacant es menja coca amb tonyina, a Suècia se celebra entre maduixes i gerds, a Cuba es dona la benvinguda al solstici amb un guisat anomenat olla d’ajiaco, i nosaltres ho fem amb l’apreciada coca de Sant Joan.
Es diu que la coca de Sant Joan deriva d’un tortell amb ous i un forat al mig que es menjava antigament en honor al sol, i que es va estendre per tota la mediterrània amb diferents adaptacions. Tradicionalment, a Catalunya s’han menjat coques farcides de massapà, cabell d’àngel, crema o nata, decorades amb pinyons, llardons o fruita confitada el 23 de juny. Abans la coca de Sant Joan s’acompanyava amb vi ranci, però actualment la gent l’acostuma a maridar amb una copa de cava.
Una de les característiques de la coca de Sant Joan és que és una d’aquelles postres que sempre s’acaba, perquè entre ball i ball a la gent se li obre la gana. Però també té la particularitat que és la protagonista d’una de les poques festes populars paganes que tenim. D’una nit on el foc, la música i la disbauxa omplen els carrers, excepte l’any passat que per les restriccions per evitar el contagi de la Covid-19 es va limitar la festa.
En aquest sentit, el Gremi de Pastisseria de Barcelona celebra que el relaxament de les restriccions hagi permès que la revetlla d’aquest Sant Joan sigui similar a la del 2019, any prepandèmia. Tant és així que des del gremi barceloní confien a recuperar les vendes de fa dos anys: prop d’1,8 milions de coques artesanes distribuïdes a tot Catalunya.
Segons ha dit a Vadegust el president del gremi barceloní, Elies Miró, un dels altres motius pels quals el sector viu aquest Sant Joan amb tant optimisme és per la nova manera de consumir que té la societat. “Els estudis demostren que aquesta crisi ha accelerat el consum conscient. És a dir, la compra de productes saludables, de proximitat, de temporada i no ultraprocessats. D’aquesta manera, els pastissos i les coques artesanes de pastisseria deixen de tenir competència dels industrials, perquè els nostres productes són acabats de fer, de proximitat i sense conservants ni colorants, ni oli de palma”, argumenta el president.
En aquesta línia, el propietari del Forn dels Banys (La Garriga), Enric Prats, explica a aquest diari que “està sent una bogeria” els encàrrecs de coques que reben aquests dies. “De moment, les previsions de venda són molt bones i una de les que té més sortida, com sempre, és la coca de crema i pinyons”, comenta el forner.
La coca de Sant Joan més habitual és la de crema amb fruita confitada i pinyons. Per fer la massa, s’utilitza farina de força, llevat, llet, ous, mantega, pell de llimona ratllada, sucre, anís i sal. Per damunt, s’hi afegeixen bocins de fruita confitada, pinyons i sucre.
Pel que fa a les coques més venudes, els últims anys la de crema i la fullada amb llardons han superat a la tradicional de brioix amb fruita confitada (meló, taronja i cireres), que ocupa la tercera posició. La de xocolata també ha guanyat molts adeptes en les darreres diades i cada any apareixen noves creacions: de fruits vermells, de mascarpone, o de cava, entre d’altres.
