I encara diuen que el peix és car!

La Mediterrània no té una gran quantitat de peix, però, sobretot a les costes dels Països Catalans, n’hi ha una gran varietat

“I encara diuen que el peix és car!”, va titular Sorolla un famós quadre seu on hi apareix la pesca al bou (el nom ve del fet que els bous -també vaques a Catalunya i les Balears- arrossegaven fins a la platja les barques carregades de peix). De fet, a Mallorca diversos plats de pescadors porten el nom “de vaca” (fideus, arrossos, aguiats o guisats, etc.).

Catalunya i el País Valencià tenen una costa tan llarga com pròdiga, amb una gran varietat de fons -arena, algues, roques… per això el geògraf occità Pierre Deffontaines parla de La mediterranée catalane-. No és estrany que hi trobem les mateixes espècies de peixos, crustacis i cefalòpodes. Les Illes Balears, per la insularitat, en canvi, en difereixen algun aspecte (per exemple la llampuga no és corrent a les costes peninsulars). La Mediterrània no té una gran quantitat de peix, però, sobretot a les costes dels Països Catalans, n’hi ha una gran varietat. Un plat deliciós de peix variat com la morralla és impossible de trobar a les costes atlàntiques.

Primer pla d’una cranca en una peixateria del Mercat del Ninot de Barcelona | ACN

Tenim l’aladroc, la sardina, el verat o cavalla, la boga, el sorell, l’alatxa, l’escrita o rajada, la mussola… així com gat, rap, llop o llobarro, capellà, tonyina, bonítol, melva, bacora, cèrvia, palomida ,lliri, llissa, nero o anfós, peix petit, lluç, congre, corball esparrall, rèmol empetxinat, pagell, maire, lluerna, mòllera, cap-roig, moll, sard, serrà, veta o cinta, corball, déntol, aranya, rata, bruixa, donzella o juliola, peix espasa, pagre, gall, galeres, gambes,mabre, llenguado,  llagostins, calamars, carranc, llagosta, polps, sèpies, clòtxines, tellines, espardenyes, dàtils…: exactament les mateixes espècies que trobem a Catalunya, incloent l’anguila i la morena -en aquest darrer cas només es menja a les Balears-. I també les espardenyes, garotes o eriçons, fideus de mar, les bugies, cigales o llagosta lluïsa (un crustaci quasi en extinció, com una llagosta sense pinces).

Tots aquests peixos es poden fer a la brasa -el millor sistema per a les sardines i llagostes, segons Josep Pla-, bullides i en brou curt (sopes, caldos…), al forn, al grill o planxa, guisats (suquets, nugadetes, bullinades, cimitomba, all cremat, llanda o llandeta, aguiat -Mallorca-. També apareixen als arrossos: Arròs a la cassola, paella de marisc, Arròs de peix, Arròs a banda, Rossejat, Bullit de peix amb arròs i magnífics arrossos monogràfics, com el de llagosta, llamàntol, gambes, calamars, garotes, espardenyes, cabra i fins i tot congre o angula o de sardines. El mateix s’escau amb els fideus: Fideuada, Fideus a la marinera, Fideus amb sardines, Rossejat de fideus, Bullit eivissenc amb fideus… Finalment, tenim els escabetxos i altres conserves -peix sec, en oli, etc.-.

Nou comentari