“I encara diuen que el peix és car!”, va titular Sorolla un famós quadre seu on hi apareix la pesca al bou (el nom ve del fet que els bous -també vaques a Catalunya i les Balears- arrossegaven fins a la platja les barques carregades de peix). De fet, a Mallorca diversos plats de pescadors porten el nom “de vaca” (fideus, arrossos, aguiats o guisats, etc.).

Catalunya i el País Valencià tenen una costa tan llarga com pròdiga, amb una gran varietat de fons -arena, algues, roques… per això el geògraf occità Pierre Deffontaines parla de La mediterranée catalane-. No és estrany que hi trobem les mateixes espècies de peixos, crustacis i cefalòpodes. Les Illes Balears, per la insularitat, en canvi, en difereixen algun aspecte (per exemple la llampuga no és corrent a les costes peninsulars). La Mediterrània no té una gran quantitat de peix, però, sobretot a les costes dels Països Catalans, n’hi ha una gran varietat. Un plat deliciós de peix variat com la morralla és impossible de trobar a les costes atlàntiques.

Primer pla d’una cranca en una peixateria del Mercat del Ninot de Barcelona | ACN

Tenim l’aladroc, la sardina, el verat o cavalla, la boga, el sorell, l’alatxa, l’escrita o rajada, la mussola… així com gat, rap, llop o llobarro, capellà, tonyina, bonítol, melva, bacora, cèrvia, palomida ,lliri, llissa, nero o anfós, peix petit, lluç, congre, corball esparrall, rèmol empetxinat, pagell, maire, lluerna, mòllera, cap-roig, moll, sard, serrà, veta o cinta, corball, déntol, aranya, rata, bruixa, donzella o juliola, peix espasa, pagre, gall, galeres, gambes,mabre, llenguado,  llagostins, calamars, carranc, llagosta, polps, sèpies, clòtxines, tellines, espardenyes, dàtils…: exactament les mateixes espècies que trobem a Catalunya, incloent l’anguila i la morena -en aquest darrer cas només es menja a les Balears-. I també les espardenyes, garotes o eriçons, fideus de mar, les bugies, cigales o llagosta lluïsa (un crustaci quasi en extinció, com una llagosta sense pinces).

Tots aquests peixos es poden fer a la brasa -el millor sistema per a les sardines i llagostes, segons Josep Pla-, bullides i en brou curt (sopes, caldos…), al forn, al grill o planxa, guisats (suquets, nugadetes, bullinades, cimitomba, all cremat, llanda o llandeta, aguiat -Mallorca-. També apareixen als arrossos: Arròs a la cassola, paella de marisc, Arròs de peix, Arròs a banda, Rossejat, Bullit de peix amb arròs i magnífics arrossos monogràfics, com el de llagosta, llamàntol, gambes, calamars, garotes, espardenyes, cabra i fins i tot congre o angula o de sardines. El mateix s’escau amb els fideus: Fideuada, Fideus a la marinera, Fideus amb sardines, Rossejat de fideus, Bullit eivissenc amb fideus… Finalment, tenim els escabetxos i altres conserves -peix sec, en oli, etc.-.

Nou comentari