Arròs sense feina

La paella parellada és un dels plats tradicionals del restaurant barceloní Les Set Portes

El parellada és un famós arròs barceloní, relacionat amb un antic restaurant de la capital catalana (el “Suizo”), on el refinat gurmet Juli Parellada -tal com ha explicat Néstor Lujan- el va donar a conèixer, a partir d’una idea d’un cambrer. Cal dir, no obstant, que a tots els Països Catalans hi ha arrossos similars, sense entrebancs: esmentem l’arròs de senyoret valencià i l’arròs de cego de Mallorca, noms ben expressius. També se’n diu “Arròs (o Paella) sense feina, per la manca d’entrebancs.

Per l’època, aquest Juli Parellada podria correspondre al prohom que a mitjans del segle XIX va traslladar, pedra a pedra, una arcada gòtica i la va plantar a la seva propietat (Cal Tondo) de Sant Adrià del Besós, on encara hi llueix, ufanosa, com si hagués estat tota la vida, però ara de nou traslladada (als 90, anys olímpics) presidint una rotonda o, rodona o giratori, d’una forma tristament kitsch, amb un decorat de palmeres. Aquesta portada gòtica procedia del convent del Carme de Barcelona, que va ser cremat el 25 de juliol del 185 arran d’una cursa de bous al Torí, on segons la cançó popular, tots eren dolents (crec que hi deu haver una altra causa; recordem que és quan comença el defintiiu esquarterament de Catalunya per part d’Espanya, amb l’invent de les “provincias”), i amb la Desamortització de Mendizábal (que comportava la venda de béns religiosos monumentals a particulars, normalment burgesos), cosa que havia permès el senyor Juli Parellada adquirir les restes (que sembla que no té res a veure amb els famosos Parellada -com en Ramon- de la Fonda Europa de Granollers, lloc estimat per Josep Pla, i del restaurant -estimat pel Guti i altre famosos- “Senyor Parellada” de Barcelona, o amb l’Ada Parellada).

Arròs de senyoret | Europa Press

Heus aquí el poema popular al·lusiu: “La nit de Sant Jaume de l’any trenta-cinc/va haver-hi gran broca dintre del Torí/Van sortir sis toros, tots van ser dolents./això fou la causa de cremar convents”. Un esport, val a dir-ho, típicament català, que s’ha anat repetint en cada revolta i revolució.

Aquest arròs o paella és un dels plats tradicionals de Les Set Portes, l’emblemàtic restaurant on va treballar Josep Lladonosa i Giró, el gran cuiner català “descobridor” de la cuina tradicional i autor d’un llibre de referència (El gran llibre de la cuina catalana). Ell hi afegia carxofes, una bona opció. La “Paella Parellada” del restaurant encara mou brega des de fa quasi un segle. La fan amb llagosta, llagostins, musclos, pollastre -tot pelat i desossat-, a més de botifarra crua i llom. Sofregit amb ceba un grapat de pèsols i acabada al forn. Res a veure amb la Paella valenciana, doncs. Però molt bona.

Nou comentari