Com que el gust és subjectiu, la pregunta de l’article és de mal respondre. El que tampoc hi ajuda és l’autocrítica. Acceptar que un s’equivoca, o que la tradició rellisca, no sempre és agradable. Quan es tracta de plats familiars, les emocions estan a flor de pell. Aleshores sorgeixen iniciatives ambicioses que donen -o pretenen donar- resposta a grans preguntes gastronòmiques. Plataformes digitals, com TasteAtlas, ajuden a posar distància i donar consciència respecte als encerts i desencerts de les nacions a la cuina.
La guia es dedica a catalogar i geolocalitzar la gastronomia tradicional d’arreu del món superant les 10.000 receptes. El més curiós del projecte, però, és la possibilitat de valorar els plats de manera global tal com si es tractés d’un hotel o pel·lícula. Al final, la web posa la tecnologia al servei de milers de persones perquè votin. Segons la comunitat d’usuaris de la plataforma, hi ha tres receptes dolces de la cuina catalana que no acaben de fer el pes. Totes elles apareixen en el rànquing titulat “Els 30 pitjors plats catalans” que es va publicar el passat 17 de juny.
1. Carquinyolis: massa secs pels paladars poc avesats
En el número u hi ha el carquinyoli. La pasta seca d’ametlla no convenç els paladars de fora dels Països Catalans, que consideren la galeta com el pitjor dolç nacional amb una puntuació de 3,2 sobre 5. Enrere queda el millor acompanyament d’un moscatell o cafè, si un es trenca la dentadura o exigeix un gust més complex.
2. Mona de Pasqua: molt propera per un món llunyà
La mona de Pasqua apareix en el rànquing com el segon dolç nacional més mal valorat. Té una puntuació de 3,4 sobre 5, marca de la ignorància cap al seu simbolisme o la desconeixença sobre la il·lusió i creativitat que desperta. Segur que el que no hi ajuda és que la imatge que hi ha per valorar no contingui ni un gram de xocolata, sinó un gran ou dur de gallina al centre. A ulls del foraster, el pastís que deixa enrere la Quaresma no entra per la vista.
3. Xuixo: no conquereix el gust planetari
El tercer dolç català que apareix entre els menys valorats és el xuixo, amb una puntuació de 3,4 sobre 5, empatat amb la mona de Pasqua. Val a dir que els tres productes dolços tenen una nota baixa, però cap d’ells suspèn, ja que no baixen del 2,5. Malgrat tot, pot sorprendre a més d’un el qüestionament d’aquests tres productes.
D’on venen els resultats?
El resultat dels pitjors dolços catalans prové d’una llista feta pública per TasteAtlas que engloba els 30 plats de la nostra gastronomia amb més males crítiques, entre els quals hi ha les faves a la catalana. La plataforma digital ha rebut crítiques viscerals relacionades amb la faceta més emocional que comporta puntuar menjar tradicional, però també ha patit altres objeccions. “La metodologia emprada per elaborar els seus rànquings no sempre és transparent”, argumentava el qui va ser col·laborador de Vadegust, Ramon Roset. En aquest sentit, l’articulista i els experts reclamen saber quanta gent ha votat cada plat, fet que a hores d’ara és un misteri.
Per contra, cal reconèixer que el registre i la votació a TasteAtlas són senzills amb l’ànim de permetre l’opinió de tots els internautes. Un altre punt a favor és que fomenta la curiositat pels productes gastronòmics tradicionals i n’incentiva el debat. La iniciativa de crear puntuacions amb l’opinió de la ciutadania independentment de la geografia, gustos personals i hàbits culturals s’ha d’interpretar amb cautela, però també amb interès.
