El Gòtic o barri Gòtic comprèn la zona més antiga i el centre històric de la ciutat de Barcelona. Delimitat per la banda est de la Plaça de Catalunya, el carrer Fontanella, la Via Augusta, el Port Vell i la Rambla, aquest barri concentra els punts de més interès turístic de la ciutat, com el Portal de l’Àngel, la Catedral gòtica de la Santa Creu i Santa Eulàlia -seu de l’arquebisbat de Barcelona-, el Call -l’antic barri de jueu de Barcelona-, la Plaça Reial, la Plaça de Sant Jaume -centre de l’antic recinte emmurallat romà i seu del Palau de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona-, la Basílica de la Mercè -patrona de la ciutat-, el Moll de la Fusta o el Moll d’Espanya -emplaçament del Maremagnum-.
L’oferta gastronòmica del barri s’ha anat configurant d’acord amb les necessitats del nombrós turisme que el visita. Està composada majoritàriament per establiments de menjar ràpid de tota mena, bars de tapes i restaurants de cuines ètniques, enmig dels quals estan intentant sobreviure alguns restaurants de caire més gastronòmic, els que han pogut superar la pandèmia de la Covid-19, que ha causat estralls en un barri on el turisme ho era tot, o gairebé tot. Al Gòtic, la rotació dels locals és altíssima i la història de molts restaurants i locals d’oci és força curta
Planelles Donat, a l’Avinguda del Portal de l’Àngel, 22, és un petit establiment que resisteix els embats de la pressió immobiliària d’un dels carrers amb el metre quadrat més car de tot l’estat espanyol. Ofereix tot un seguit d’especialitats dolces que conviden a acostar-s’hi quan es passa per davant. Si seguim baixant pel Portal de l’Àngel, ben aviat, a mà esquerra, trobarem el carrer Montsió. En el número 3 d’aquest carreró està situat el restaurant Els Quatre Gats, un restaurant que ocupa el baixos de la Casa Martí i on es fusionen cultura i gastronomia en un ambient relaxat. Impulsat per Pere Romeu i els pintors Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo, es va inaugurar el 14 de juny de 1897 a imatge i semblança del cabaret “Le Chat Noir” de París, en plena efervescència del modernisme. Continuant pel carrer Montsió i endinsant-nos per l’entramat de carrerons que porten fins a la Via Laietana, trobarem al carrer d’en Copons número 3, el restaurant bandera del barri, el Koy Shunka, un restaurant japonès guardonat amb una estrella Michelin per obra i gràcia del seu xef Hideki Matsuhisa. Sense cap mena de dubte el millor restaurant japonès de Barcelona. Si la butxaca no us arriba per anar al Koy Shunka, no us amoïneu massa, molt a prop, al número 5 del carrer dels Sagristans, hi ha el seu germà petit, el Shunka, que de ben segur que no us decebrà.
Al Pla de l’Àngel hi trobem la Dolceria de la Colmena, una de les pastisseries històriques de Barcelona; i pujant pel carrer la Llibreteria, al número 21, hi ha una altra pastisseria icònica de la ciutat, la Pastisseria Santa Clara, al davant del Forn Sant Jordi, propietat de la mateixa família. Seguint per aquest carrer, fent cantonada amb la Plaça de Sant Jaume, s’hi ubica Conesa Entrepans, un dels establiments precursors dels frankfurts a Barcelona. Obert l’any 1951, és avui una de les millors, sinó la millor, entrepaneria de Barcelona. Si sou fans de l’entrepà, aquest és el vostre lloc. Pans de tota mena, sempre de massa mare i llarga fermentació, farcits de tot el que us pugueu imaginar.
Endinsant-nos al Call de Barcelona, al carrer de Salomó ben Adret, hi ha dues molt bones opcions per gaudir d’una àmplia oferta de vins, tant a copes com en ampolles, que els podeu acompanyar d’una bona varietat de delicadeses, tapes i platets. D’una banda la Vinateria del Call, al número 9, i, d’altra banda, el Zona d’Ombra, al número 12. Enmig d’aquests dos establiments, al número 10, hi ha el Brugarol, un singular bar de tapes inspirat en els bars Izakaya japonesos que es caracteritzen pel concepte de la cuina en cru. Travessant bona part del barri, de nord a sud, arribem al carrer més dolç de Barcelona, el carrer Petritxol, un carrer que olora a xocolata desfeta i a brioxeria. Si l’agafem des de la Plaça del Pi, de seguida ens trobem a ma dreta amb la Granja Dulcinea, que des de 1941 fa feliços als barcelonins més llaminers amb els seus esmorzars i berenars dolços. Gairebé a l’altre extrem del carrer, en aquesta ocasió a mà esquerra, una altra emblemàtica granja-xocolateria on gaudir de valent, La Pallaresa.
Un dels pocs restaurants històrics de Barcelona que encara perdura al barri és Can Culleretes. Ostenta el títol de restaurant més antic de Catalunya, i el segon més antic de l’estat espanyol. Regentat des del 1958 per la família Agut-Manubens és un dels temples de la cuina tradicional catalana. Visita imprescindible si no el coneixeu.
En plena Rambla, just davant del Gran Teatre del Liceu, El Cafè de l’Òpera ofereix l’oportunitat de fruir d’un cafè enmig d’un ambient modernista en una de les cafeteries més icòniques de Barcelona. Arribats a la Plaça Reial en hora de dinar o sopar, abans de la pandèmia sorprenia veure una llarga cua de persones esperant a que els donessin taula al restaurant Les Quinze Nits, un dels primers locals que el grup de restauració Andilana, va obrir a Barcelona, i on es pot gaudir d’un bon molt bon àpat, ben servit i a un preu força raonable.
Un restaurant molt recomanable del barri, segurament un dels millors, és el Capet, al carrer de Quintana número 5. Treballen amb un producte excel·lent que saben preparar de manera acurada i amb precisió. Bona relació qualitat-preu. Ben a prop, a la Baixada de Viladecols número 3, el restaurant l’Antic Bocoi del Gòtic ofereix plats d’elaboració senzilla preparats amb bon producte en un magnífic entorn. Al carrer Palau número 5 s’hi ubica un dels punts de peregrinació dels vegans de la ciutat, el restaurant Rasoterra. Cuina vegana que enamora a tots els públics. Disposen d’una acurada carta de vins de mínima intervenció.
De tots els locals que van constituir una de les zones més emblemàtiques per anar de tapes a Barcelona, el carrer Ample, entre els carrers Avinyó i Regomir, on als anys 80 i 90 la llet de pantera corria per les venes dels barcelonins, en queda com a testimoni el bar La Plata. Un local autèntic on anar a fer-hi el vermut, a gaudir de bones tapes o simplement a fer-hi petar la xerrada tot assaborint una cervesa o una copa de vi.
Il Mercante di Venezia, al carrer de Josep Anselm Clavé número 11, és la millor opció de cuina italiana del barri. Es pot gaudir dels clàssics d’aquesta cuina a uns preus més que raonables en un entorn que recrea l’interior d’una palau venecià dels segle XVIII.
Altres barris
Per saber on menjar bé en altres barris de Barcelona:
