“Nadal sense torrons, Nadal de ningú”, com bé diu la dita catalana. I és que els torrons i les neules són els protagonistes de totes les taules catalanes després dels tiberis de Nadal, incloent-hi les de la Catalunya Nord. Fa un temps que en aquest duo tan famós també s’ha afegit el panettone, el brioix inflat amb panses, fruita seca o xocolata de procedència italiana i que d’aspecte recorda a una magdalena gegant.
Malgrat això, els torrons continuen sent els grans protagonistes de les festes i tenen l’avantatge que actualment n’hi ha de sabors inimaginables, agradant a grans i petits. Normalment, els més menuts prefereixen les opcions més comercials i endolcides on l’ingredient principal és la xocolata i les seves múltiples combinacions, des del torró de dònut al típic Suchard que ens ha acompanyat a totes les celebracions escolars.
Entre els torrons més tradicionals de les postres catalanes troben el d’Agramunt, el de xixona, el de massapà i el de crema cremada. De fet, enguany el Gremi de Pastissers de Barcelona ha organitzat la primera edició del concurs Millor Torró Artesà de Crema Cremada d’Espanya i el guanyador ha estat una de les pastisseries més antigues de la ciutat de Barcelona, La Colmena, fundada a mitjans del segle XIX. “Aquests dies ha estat una bogeria la fal·lera que ha tingut el torró de crema cremada. Pràcticament deu representar un 80% de les vendes de torrons que hem fet aquest any”, explica una de les venedores i membre del llinatge de la Colmena, Laura Gòmez, a Vadegust.
Des de fa un temps el Gremi de Pastissers adverteix que la tendència dels torrons és anar cap a les porcions més petites, per així augmentar la varietat d’aquests productes a les taules, i perquè com que es tracta d’uns dolços amb alts nivells calòrics i de sucre, la tendència d’alimentació del mercat és a consumir-los de manera moderada. “El torró d’Agramunt és un torró que s’ha avançat als temps i té l’avantatge que des dels seus inicis s’ha elaborat amb porcions individuals”, comenta, en aquest sentit, el propietari de Torrons Artesans Vicens, Ángel Velasco, a aquest diari.
Pel que fa a la història, gran part dels experts consideren que els torrons són originaris dels Països Catalans, i que beuen de la influència àrab en els nostres dolços, per tot el tema dels fruits secs utilitzats en les postres i també pel massapà. Els historiadors centren el seu naixement al voltant del segle XV quan va començar a fer-se servir com una moneda de pagament reial. De fet, hi ha cites on s’esmenen els torrons com a menja reial que servia per obsequiar o pagar les autoritats. Sense anar més lluny, en el llibre de Tirant lo Blanc apareix en diverses ocasions referències a unes postres de massapà, que es relacionen amb els torrons.
També hi ha llegendes que situen el naixement dels torrons al segle XVIII durant el setge de Barcelona. Aquestes conten que un personatge anomenat Torró (un cognom català força estès a l’època) va dedicar-se a alimentar els afamats amb aquest dolç per garantir-ne la supervivència i que així es van popularitzar els torrons actuals.
Sigui com sigui, els torrons són uns dolços de vici, que es consumeixen a porcions i que contribueixen a allargar les sobretaules de Nadal fins al vespre.
