Si hi ha una celebració que representa les festes nadalenques a la cultura catalana, aquesta és Sant Esteve. Això ha fet que fora del nostre territori la gent no mengi canelons durant les festes, sàpiga que és un Tió o reciti cançons mentre pica amb un bastó aquest tronc màgic tot dient: “Parenostre del tió, bon Nadal que Déu nos do. Ara venen festes, festes glorioses. Ara venen dones, dones curioses. Menjarem gall dindi, coques ensucrades, torrons d’avellana, torrons de pinyó. Caga, tió!”.
Els historiadors recullen que Sant Esteve és una tradició que es remunta el segle IX, quan Catalunya formava part de l’imperi Carolingi i depenia del bisbat de Narbona; no com la resta de la península, que estava regida per Toledo. En l’etapa dels carolingis la festivitat del Nadal era molt preuada i se celebrava de manera extensiva amb tota la dinastia. Com que gran part del clan venia de fora es va decretar que l’endemà de Nadal també seria festiu, i així tothom tenia temps de tornar a casa seva.
“Els canelons van néixer com un plat de cuina d’aprofitament, però ara s’han convertit en un tiberi de luxe”, explica a Vadegust Joan Ochoa de Can Caneló (Vilafranca del Penedès). Des del seu negoci es dediquen a fer tota mena de canelons per emportar, entre els quals trobem receptes pròpies com són els de peu de porc o els d’ànec del Penedès amb foie: “Per Sant Esteve els canelons que més surten són els clàssics, els de carn tradicionals. El nostre toc és la beixamel que, en comptes de fer-la amb nou moscada, la fem amb moixernons”, detalla Ochoa.
Tal com indica Ochoa, els canelons són un plat d’aprofitament que van néixer per donar sortida al rostit de Nadal i la carn d’olla sobrant de l’escudella. Però els canelons no van ser el primer plat d’aprofitament protagonista a la taula de la celebració del dia de Sant Esteve. Diuen els experts que, abans de l’arribada de la recepta dels canelons a Catalunya, es feia l’anomenat “arròs a miques”, un plat que també servia per treure profit a tota la carn i verdures procedents de la teca nadalenca.
La recepta dels canelons va arribar a Catalunya des d’Itàlia com ho van fer altres plats on l’ingredient estrella era la pasta. Es veu que aquesta menja es va introduir al receptari català l’any 1815 i que, des d’aleshores, s’ha anat distingint la recepta dels canelons que s’ofereixen a les terres italianes, farcits tradicionalment de bolognesa. Tanmateix, en totes dues localitats els canelons comparteixen la beixamel i el gratinat per sobre, que són els responsables d’amorosir la massa i convertir aquest plat d’aprofitament en una delícia, que agrada tant grans com a menuts.
“A banda dels canelons de carn rostida, també són molt típics per aquestes dates els d’espinacs amb panses i pinyons, que recorden a la nostrada recepta dels panadons”, comenta a aquest diari la xef del restaurant Can Terrades del Molí (Dosrius), Paula Valduciel.
Sigui com sigui, actualment els canelons ja no són un plat per aprofitar les sobres. Hi ha moltes famílies que els compren o els cuinen dies abans, i que per postres acompanyen amb els torrons i neules que s’arrosseguen del dia abans.
