Al Pallars s’hi fa oli. Costa de creure, oi? Doncs no només se’n fa, sinó que se’n fa des de sempre. Fins fa uns 150 anys, a tots els pobles del Pallars hi havia un, dos i fins a tres molins d’oli. Era un negoci. Per proximitat, el Pallars era el proveïdor de productes com el vi, l’oli o les ametlles per als municipis pirinencs on aquests productes no es podien fer.
Quan va arribar la mecanització del camp i el cultiu del cereal, moltes finques d’oliveres van desaparèixer -fins i tot es van talar les oliveres mil·lenàries que hi havia a la comarca– i la majoria de molins van anar tancant progressivament. Però l’activitat oliera mai es va acabar del tot. Molts veïns van mantenir les seves oliveres i fins fa pocs anys encara hi havia 4 o 5 molins en actiu. Feien l’oli sobretot pel consum familiar i, si en sobrava, el donaven o el venien d’estraperlo a amics i veïns. Així va fer-se al llarg del segle XX i encara avui hi ha molts veïns de la comarca que fan oli per l’autoconsum.
“Aquí sempre s’ha fet oli, tota la gent del Pallars ho tenim interioritzat perquè la comarca és plena d’oliveres”, diu Oriol Sulla, president de l’Associació d’oli del Pallars. És una associació joveníssima, va néixer fa només 6 anys. Uns quants productors amateurs, com Sulla, van començar a trobar-se per parlar de l’oli que feien i de les seves oliveres i es van adonar que tots tenien varietats diferents. “El normal és que trobis una, dues, màxim tres varietats per zona. Aquí hem fet un estudi liderat per l’IRTA i vam trobar 14 varietats autòctones! Ara s’està fent una segona part de l’estudi i creiem que en podríem trobar fins a 12 més. És una animalada!”. Sulla diu que no se sap del cert per què hi ha aquesta biodiversitat d’oliveres tan variada però intueix que l’orografia del Pallars hi pot tenir alguna cosa a veure. “D’una banda, som una comarca geogràficament aïllada pel Coll de Comiols i el Port d’Àger, que fan com una barrera. Però de l’altra, tenim entrades d’influència des de l’Aragó, la Seu d’Urgell, el Solsonès i la Noguera. És possible que al llarg dels anys anessin entrant varietats i quedessin fixades al territori”.
La comarca es troba al límit de les condicions climatològiques recomanables per al cultiu de l’olivera i, de fet, hi ha zones del Pallars en què l’olivera ja no pot créixer. Tot i això, Déu n’hi do les cotes que aguanten aquests arbres mediterranis. Actualment, els camps del Pallars es troben entre els 400 i els 1.000 metres d’altura.
Biodiversitat excepcional
Si bé a Catalunya la varietat estrella d’oliva per a l’oli és l’arbequina, al Pallars tenen més tirada varietats d’oliva molt més resistents al fred i a les gelades. Pel que fa a la qualitat de l’oli, de les moltes varietats pallareses en destaquen un grapat. Per exemple, la verdal de Barcedana, la grossal del Pallars, la carrelluda o la llargueta, que també és coneix com a corbella i és una varietat que també es troba al Solsonès i al Bages. Segons Sulla, però, la varietat que està destinada a ser l’estrella de la casa és la cua de cirera, que no es troba enlloc més de Catalunya: “Té un altíssim contingut de polifenols, que és el que dona a un oli les seves propietats antioxidants, el que el fa saludable. A més, els polifenols fan que un oli aguanti molt més sense perdre categoria, fins a un any i mig. També es una varietat molt rendible, produeix molt!”. Això sí, la cua de cirera fa olis picants i amargs, unes propietats que sovint tenen els olis andalusos, però que no sempre agraden a tothom. De fet, precisament per l’alt nivell de polifenols, la resta d’olis de les muntanyes pallareses també acostumen a ser picants i, amb excepcions com l’oli de llargueta, en què el dolç i l’amarg s’equil·libren, també solen ser amargs.
En sis anys, l’Associació d’oli del Pallars ja compta amb 60 socis i, entre tots, aquest any han aixafat mig milió de quilos d’oliva i han produït prop de 150.000 litres d’oli. Com que els molins que queden a la comarca no tenen les característiques tecnològiques per garantir un oli de gran qualitat, molts dels productors porten les seves olives a molins que són fora de la comarca. De cara a l’any que ve, però, ja es podria construir un bon molí a la Vall de Barcedana i això, explica Sulla, facilitaria la creació d’un distintiu comú per a l’oli fet al Pallars.
De moment, d’aquesta seixantena de productors, només sis comercialitzen el seu oli, que es queda sobretot a botigues i restaurants del Pallars. Les marques es diuen Erm, Sodelplana, Orcau-Vell, Oli del Boix, Oli Casa Roca i Cal Portalé. De moment, els qui som de fora haurem d’esperar per tastar-lo, però amb el ritme creixent que porta aquesta associació, que fa sis anys que fa formació i recerca oliera, tot apunta que aviat el seu oli acabarà traspassant les muntanyes.
