La truita d’albergínies, típica dels Països Catalans

Les albergínies agraden molt a casa nostra, als mercats sempre n’hi ha i es preparen de totes les maneres possibles

De truita d’albergínies hi ha costum de fer-ne arreu dels Països Catalans i és una de les més apreciades. Les truites, en general, agraden molt i una quarteta publicada en el número del 27 de juny de 1875 de La Campana de Gràcia fa així:

“No hi ha nit que no’t somihi,

te tinch sempre al pensament…

¿Ay, al menos somniés truitas

que’m darian aliment!…

Les albergínies també agraden molt a casa nostra, als mercats sempre n’hi ha i es preparen de totes les maneres possibles, incloses les truites. Només hem de tenir cura que, en fregir-les, no s’amaren d’oli, circumstancia que alguns cuineres procuren evitar tot posant-les a remull una estona, una vegada trossejades, amb una mica d’aigua.

Deu ser molt antiga però la primera documentació que n’he trobat és de la Miscel·lània de viatges i festes majors del baró de Maldà, on diu que el 21 d’octubre de 1777, mentre caçava tords al parany a prop de Santa Maria de Vilalba (Baix Llobregat), li’n van portar per a esmorzar:

“En est ínter vingué lo esmorsar de truytas de ous, las unas ab albergínias y las altras ab butifarra y cansalada, que nos las portà la Marieta, filla segona del Chico, majordom de la casa de Vilalba. Arrenglats tots, mitg ageguts y mitg assentats, donàrem a aquellas truytas de ous, que fèyan prou bon olor, furiós martiri, vull yo dir valenta caxalada, puix que ab dos o més caxaladas se’ns entraren a la boca y no vérem ya més truyta d’ous per haver-se’n baixat al ventrell, ab lo pa, y rahims de seguida”.

 També apareix en la poesia ‘La «soirée» de don Silveri’, publicada en l’almanac de L’Esquella de la Torratxa del 1901; en transcriurem una quarteta:

“Las senyoretas totas demostravan

á El Eco de la moda estar suscritas,

pro no n’hi havia cap que fés la cara

de saber fé una truyta ab esberginias”.

I per part valenciana la trobem en el sainet de Marià Ferrandis i Agulló Lo que cósta un voler, estrenat el 1917; hi ha dos personatges que fan així:

“—Florensio! ¡Vóls armosar?

“—Ay, sí, tú, Casilda, fésmelo,

“que ya vach tenint desmay.

“—Vóls criailles? —Aixó no!…

“—Entonses, pues, qué te fas?

—Tortilleta d’albarchina,

que ya saps lo que m’agrá”.

Direm finalment que al Comtat de Foix també en fan, de la mateixa manera, només que, sovint, l’amaneixen amb una cullerada de salsa de tomaca.

Albergínies | Pixabay

Truita d’albergínies

Ingredients: 3 albergínies, 6 ous, oli i sal.

Preparació: d’entrada pelarem les albergínies i les farem a daus. Seguidament batrem els ous en un bol. A continuació posarem bona cosa d’oli en una paella de mànec i la deixarem al foc. Quan l’oli serà calent hi posarem les albergínies i les fregirem una mica. Els farem unes remenades i, en estar fregides, les traurem, les posarem en el bol, ho salarem i ho remenarem. Llavors traurem l’excés d’oli de la paella i la deixarem a foc mitjà. Quan l’oli serà calent hi posarem la barreja d’ous i albergínia i ho deixarem coure. En daurar-se lleugerament per la part de sota la tombarem i la deixarem coure de l’altra. Finalment la traurem i la posarem en un plat.

Variants: hi podem afegir un polsim de pebre. Les podem trossejar sense pelar (i també les podem fer a rodanxes). Hi ha qui, una vegada trossejades les albergínies, les deixa una estona a remull amb aigua; uns altres el que fan és deixar-les una hora o hora i mitja amb un grapadet de sal, i en acabant les renten. Per tal de traure’ls una mica d’oli, després de fregides les podem deixar sobre paper absorbent. odem fer truites individuals. Al Comtat de Foix hi ha qui l’amaneix amb salsa de tomaca. Al Baix Ebre hi ha qui afegeix als ous una culleradeta de farina.

Altres denominacions: truitada d’albergínies (Ribagorça, Pallars, Alt Urgell, Andorra, Cerdanya, Solsonès, Berguedà, Ripollès, Garrotxa), pascada d’auberginas, moleta d’auberginas (Comtat de Foix). ‘Truita d’albergínies’ és una denominació que es fa servir arreu dels Països Catalans.

Nou comentari