La cansalada de Banyoles, el dolç de les termes

Antigament se servia aquest dolç als visitants del balneari de La Puda de Banyoles per endolcir les fortes olors d’ou podrit que desprenien les seves aigües curatives

Sembla que els trompe-olei no són una invenció de la cuina moderna, sinó que fa anys que sota altres aspectes s’amaguen algunes delícies de la gastronomia. Aquest és el cas de la Cansalada de Banyoles, un pastisset dolç que s’amaga sota l’estètica d’una de les parts més greixoses del porc.

El confiter Xavier Garriga, conegut per ser l’última generació a regentar la mítica Pastisseria Boadella on es va encunyar la Tortada de Banyoles, va ser l’impulsor de la cansalada de Banyoles. Aquest dolç va fer-se famós entre tots els visitants de la Puda o la Font Pudosa, com es coneix l’espai d’aigües termals de la població. La Puda és un antic balneari que va fer-se molt famós entre la societat adinerada barcelonina de la Belle Époque, per la qualitat curativa de les seves aigües.

Ara, s’ha tornat a posar de moda menjar cansalades al costat de l’estany“, assegura Balta Pérez a Vadegust, una de les actuals propietàries de la pastisseria Jaume Figueras, situada a la plaça dels Estudis de Banyoles. La pastisseria Figueras fa quinze anys que ha recuperat aquest dolç popular de la gastronomia banyolina. “Creiem que hem aconseguit una recepta que manté el sabor i l’aspecte de l’original”, diu la pastissera.

Actualment, el restaurant la Carpa de l’Estany compra grans quantitats de cansalades a la pastisseria Figueras per vendre-les al food-truck que ha muntat durant la Covid-19. Amb les cansalades endolceixen el paladar dels passejants que gaudeixen de les vistes de l’Estanys. “Abans la gent menjava la cansalada per contrarestar el sabor de l’aigua que raja de la Font Pudosa. Era tot un negoci perquè els turistes de cap de setmana no marxaven mai sense el seu gotet d’aigua pudent”, diu Balta. Ella se n’alegra que la passió per les cansalades hagi tornat a agafar fort a Banyoles. Des de l’Ajuntament de Banyoles expliquen que l’olor d’ous podrits o bomba fètida de la Font Pudosa el causa l’alt contingut de gas sulfhídric o sulfur d’hidrogen.

Una cansalada de la Pastisseria Figueras | Cedida

Segons els documents del Museu de Banyoles, la primera referència escrita que es té de la Font Pudosa data del 1419, quan un monjo del Monestir de Sant Esteve (Banyoles) va fer-se propietari d’un camp on hi havia una font anomenada Puda. “Abans del segle XVI se sabia de l’existència d’un Rec de la Font Pudosa, però no va ser fins al segle XVIII quan es va reconèixer el poder de guarir malalties que tenien les seves aigües”, detalla el Museu de Banyoles. Se sap que des del XVIII la Font Puda ha estat un espai de pelegrinatge per a tots els malalts que buscaven la curació. És per això que a mitjans del segle XIX es va construir un balneari al costat de la Font Puda, el qual es va convertir en el punt de màxima atracció turística de Banyoles i que va tancar a finals dels anys cinquanta.

La cansalada de Banyoles és un  pastisset de forma rectangular, fet de pa de pessic molt tou, amb una cobertura de glaça de merenga, i que té un delicat perfum a llimona, tal com explica Balta. Rep el nom de cansalada perquè visualment és com una tira blanquinosa que recorda a la cansalada del porc

Les cansalades van ser les pastes de la florent Belle Époque i que consumien els personatges singulars d’aquella època que visitaven la ciutat balneària de Banyoles. Ara, la Covid-19 ha tornat a donar protagonisme a aquests dolços, fent-los el mos ideal per acompanyar un passeig qualsevol. 

Nou comentari